opinió

​La política espanyola i la mesa de negociació

«Qualsevol analista sap que a Espanya és molt més fàcil guanyar eleccions amb discursos anticatalanistes que aixecant la bandera de la negociació política»

per Enric Marín i Otto, 3 de juliol de 2022 a les 20:00 |
La primera idea sobre el tema de l'article havia estat analitzar l'impacte del "cas Borràs" sobre l'independentisme i la política catalana. Llegit l'article escrit per Eduard Voltes en aquest mateix mitjà, em sento alliberat. Subscric el seu raonament sense treure ni posar una coma. De manera que posaré el focus sobre la relació entre la política catalana i la política espanyola i les eventuals novetats introduïdes per la visita de Feijóo a Catalunya, o les declaracions periodístiques de Sánchez sobre política "domèstica", acabada la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid.

Com afirma Ferran Casas, "Feijóo ja s'hi veu". I no li'n falten motius. És cert que no es poden extrapolar els resultats de les eleccions andaluses a unes eleccions generals, però el vent bufa a favor seu. Per raons internes i externes. Internes pel fet que Sánchez no ha demostrat tenir visió estratègica per administrar l'aliança entre el reformisme espanyol i el sobiranisme de les nacionalitats històriques per consolidar la majoria de la moció de censura que va fer fora del govern central Rajoy. I externes, perquè la invasió russa d'Ucraïna ha alterat totes les previsions econòmiques, aturant en sec el creixement econòmic i generant uns nivells d'inflació inèdits en les darreres dècades.


Pel que fa a la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències sobre les previsions econòmiques, així com el seu impacte sobre les condicions materials de vida de la població, res no convida a l'optimisme. Tenim mala peça al teler. La nova crisi cavalca sobre els efectes de la crisi financera del 2008 i els de la crisi de la pandèmia global de la qual no hem acabat de sortir del tot. I, francament, em costa veure que aquesta situació afavoreixi més a Sánchez que a Feijóo. El nou líder del PP podrà fer veure que no depèn de l'extrema dreta mentre a acusa Sánchez, dia sí i dia també, d'empobrir la població. Ho té fàcil per a fer populisme de manual amb un cert vernís democràtic.

Després de fer fora del poder Rajoy, Sánchez tenia al davant dos reptes de valor estratègic: demostrar la capacitat transformadora de polítiques socialdemòcrates posades al dia i trobar una sortida política a la crisi ja sistèmica que representa el conflicte entre l'Estat i el sobiranisme català. El primer repte, amb prou feines ha quedat apuntat. I el que està clar és que per dur-lo endavant calien els recursos dels fons "Next Generation" en un context de creixement. El fet és que la guerra s'ha endut per endavant bona part aquest escenari.


El segon repte, senzillament, ha estat inexplorat. Tot ha quedat en indults amb sordina i una trobada de la mesa de negociació estrictament ritual. Res més. Per això no ha de sobtar que, passada la cimera de l'OTAN, en la primera entrevista periodística concedida, Sánchez hagi insistit a mostrar el seu perfil més progressista i en posar en valor la mesa de negociació. A hores d'ara, és conscient que si no és capaç de greixar la relació amb els seus socis de govern i amb els sobiranismes de les nacionalitats històriques el seu projecte té poc recorregut.

Però en relació a la sortida del conflicte polític entre els poders d'Estat i Catalunya, tampoc hi ha bones perspectives. No sembla que Sánchez tingui cap proposta més enllà de guanyar temps. A banda de la seva vocació tacticista, el líder del PSOE sembla atrapat entre la intuïció que cal fer alguna cosa i el convenciment que l'encerten del tot els que li recorden a cau d'orella que "toda concesión que se haga a los catalanes será muy mal vista por una parte mayoritaria de la opinión pública española". Així, doncs, què fer? En aquestes condicions resulta molt temptador gesticular i apuntar-se al qui dia passa, any empeny...


De fet, la política espanyola ja fa molts anys que està "embargada" pel conflicte amb Catalunya. Com a mínim, des de la segona legislatura de Rodríguez Zapatero. Estic convençut que, a hores d'ara, els líders més lúcids del PSOE i el PP ho saben. Qualsevol analista sap que a Espanya és molt més fàcil guanyar eleccions amb discursos anticatalanistes que aixecant la bandera de la negociació política amb Catalunya. Es veu elecció rere elecció. Però també és veritat que és impossible governar Espanya contra Catalunya. Ho sap Sánchez i ho sap Feijóo. Però cap dels dos sembla capaç de desfer el nus. Per falta de voluntat o per falta de capacitat política. O per totes dues.

Davant d'aquesta situació, i encara que no ho sembli, la pilota és a la teulada del sobiranisme català. I no hi ha cap altra forma de jugar-la que no comporti carregar-se de raons democràtiques. Davant l'opinió pública catalana i l'opinió pública internacional. I, sí, ja sabem que el Regne d'Espanya no és el Canadà o el Regne Unit. Però, sigui com sigui, el cas català fa pensar més en el model escocès que en model del Quebec. Com més aviat ho tingui clar el gruix de l'independentisme català, millor.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Enric Marín i Otto
Degà de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on també és professor de Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. President de Catalunya Sí. Ha fet recerca sobre la societat de la informació, les identitats culturals i el canvi social. Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1991-95), Secretari General de la UAB (1998-2002), Secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2004-06) i president de la CCMA (2010-12). Coautor, amb Joan Manuel Tresserras, del llibre Obertura republicana. Catalunya desprès del nacionalisme. A Twitter, @EMarinOtto.
14/08/2022

Els Borbons i Simón Bolívar

31/07/2022

Borràs i el canvi de cicle

17/07/2022

La mesa de negociació, segona part

03/07/2022

​La política espanyola i la mesa de negociació

19/06/2022

​Tres escenaris: Europa, Espanya, Catalunya

06/06/2022

Canvi de rasant

22/05/2022

​El règim del 78 i la irresoluble diferència catalana

08/05/2022

​ANC, Junts i la unitat

24/04/2022

Mortadelo, Filemón i nosaltres

10/04/2022

Els fets i les paraules

Participació