OPINIÓ

La tempesta Borràs

«Laura Borràs en sap molt, de xarxes i de gestionar la seva marca personal; ara li toca demostrar que té una visió de conjunt del seu delicat paper en el gran teatre de la política del país»

per Francesc-Marc Álvaro, 30 de juny de 2022 a les 20:02 |
A la darrera temporada de la sèrie Borgen, el personatge protagonista, la ministra d’Exteriors, Birgitte Nyborg, pren decisions arriscades -fins i tot temeràries- per gestionar la seva carrera política. No faré cap espòiler, però puc dir que els guionistes danesos demostren que han contrastat bé les lliçons de Sunzi (L’art de la guerra) amb el vertigen de la política a les xarxes socials. Laura Borràs també en sap molt, de xarxes i de gestionar la seva marca personal; ara li toca demostrar que té una visió de conjunt -complexa- del seu delicat paper en el gran teatre de la política del país.

ERC i la CUP ja han fet saber que no s’inclinen per protegir Borràs amb el frame de “la repressió a l’independentisme”. Consideren que, en aquest cas, està en joc la seva actitud i comportament com a gestora de recursos públics i no altres coses. Que Borràs sigui una líder independentista -asseguren els socis de Junts- no implica que els seus presumptes delictes tinguin a veure amb el seu compromís amb el procés. La presidenta del Parlament, en canvi, manté que no ha fet res fora de la llei i que és víctima de la causa general contra l’independentisme.


El TSJC ha engegat el rellotge. Borràs haurà de seure al banc dels acusats per l’afer dels contractes que va autoritzar quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Tot i mantenir el seu ascendent entre les bases de Junts, el cas Juvillà ha lesionat la seva credibilitat com a heroïna de la confrontació, una cosa que es podria repetir arran de la sentència que anul·la el vot delegat de l’exconseller Lluís Puig, un dels polítics exiliats.

Som davant d’una veritable tempesta, que afecta diversos àmbits. Algunes conseqüències d’aquest judici no les veurem potser fins a la tardor. Pel que fa a la presidència de la Cambra catalana, és previsible que s’hagi de triar algú per exercir aquest honorable càrrec, circumstància que tornarà a posar a prova la solidesa de la majoria independentista i la geometria amb altres grups, un cop s’apliqui l’article 25.4 del reglament parlamentari, extrem que rebutgen els de Junts.


Pel que fa al Govern, és aviat per dir com impactarà concretament això en les sempre inestables relacions de republicans i juntaires, per bé que tothom sap que aguditzarà les discrepàncies i els retrets, per molt que Aragonès i Puigneró pretenguin, potser, posar-hi sordina; alguns especulen amb el fet que la tempesta Borràs sigui l’excusa perfecta de Junts per sortir de l’executiu i recol·locar, d’aquesta manera, les fitxes allí on precisament les volia Carles Puigdemont després dels darrers comicis autonòmics. Recordeu que el líder de Waterloo no veia amb bons ulls que els seus formessin part del gabinet presidit per Aragonès, opinió compartida per Borràs. Finalment, però, es van imposar les tesis de Jordi Sànchez que, en aquest punt, eren també les de Turull.

A l’interior de Junts és on la sort judicial de Borràs s’espera amb més interès, atesos els equilibris que aguanten el lideratge bicèfal que va sortir del congrés recent de la formació. La flamant presidenta del partit que aspira a ser hegemònic dins l’independentisme serà jutjada com a presumpta autora de pràctiques corruptes en una institució pública, notícia que no fa cap bé a les sigles puigdemontistes ni al conjunt dels que anhelen una república catalana. Jordi Turull, com a secretari general, haurà de limitar els danys col·laterals d’una situació molt costosa en termes reputacionals, no té altre remei que fer-ho.


Podrà i voldrà la direcció de Junts portar fins al final la defensa de Borràs com a suposada víctima de la repressió de l’Estat en un assumpte que no té res a veure ni amb l’octubre del 2017 ni amb l’aplicació del 155? Com afectarà aquest tràngol les bases juntaires, que veuen en Borràs una icona insubstituïble? Què passarà amb el nucli de fidels de Borràs quan les turbulències internes vagin a més arran del judici? Junts, que gestiona una part de la plural herència convergent, no es pot permetre que, altre cop i per un efecte d’associació automàtica, es posi damunt la taula el 3%, el cas Palau o el cas Pujol.

Borràs encarna un independentisme de gran càrrega emocional i poca profunditat política, un estil efectista de belles paraules que ha connectat amb una part important de votants que han triat Junts com a eina per arribar a Ítaca. El seu indubtable carisma -vinculat a una retòrica de confrontació sense mirada estratègica- l’ha convertit en una dirigent idònia en temps d’escuma, sentimentalisme i gesticulació. Després del president Torra, Borràs encarna una manera agònica -tautològica sovint- de voler superar les impotències del postprocès.  

Malgrat haver guanyat unes primàries contra Damià Calvet per ser la cap de llista de Junts, Borràs no ha entès ni la política, ni la institució que encara presideix, ni la complexitat del país al qual s’adreça amb frases repletes de citacions. El que sí que ha entès, en canvi, és la cursa pel poder, en un sentit tan eficaç com primari, i en una perspectiva tant ingènua com distorsionada per l’adulació dels fans i la manca de distància respecte dels límits del seu propi personatge.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc-Marc Álvaro
Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Columnista de La Vanguardia i Serra d'Or, i comentarista a RAC1. Autor de diversos llibres, entre els quals Assaig general d’una revolta. Les claus del procés català (2019) i Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol (2014). Premi Nacional de Periodisme 1994.
A Twitter: @fmarcalvaro
www.francescmarcalvaro.com
22/09/2022

És nostàlgia el que té Trias?

08/09/2022

Infinites proves d'esforç

28/07/2022

Hi havia molt poca gent

14/07/2022

Tocqueville ens visita

30/06/2022

La tempesta Borràs

16/06/2022

Política i vida privada

02/06/2022

El viatge de Dolors Feliu

19/05/2022

Qui diu «pallasso» diu «fe»

05/05/2022

Es necessita líder (i més coses)

21/04/2022

Voladura i miratge

Participació