Europa contra Europa

«El projecte europeu es desfà com un terròs de sucre davant dels ulls atònits de la ciutadania, cada cop més distant i desenganyada amb una idea necessària i fins no fa gaire, molt exitosa»

per Germà Capdevila, 26 de juny de 2022 a les 20:00 |
De tant en tant, imatges com las d’aquest cap de setmana a la frontera europea amb Àfrica a Melilla ens recorden fins a quin punt un projecte de pau i prosperitat compartides com la Unió Europea ha esdevingut una caricatura deformada d’allò que havien somiat els líders continentals quan van jurar-se evitar de totes totes una nova guerra mundial i assegurar els drets i la prosperitat cultural, social i econòmica dels europeus.

On queden els valors fundacionals, quan la UE “subcontrata” amb règims dubtosament democràtics com Turquia o el Marroc la repressió dels migrants que fugen la guerra, la fam o la persecució? Quin és el missatge que emet un continent que va enviar onades massives d’immigrants durant segles arreu del món però ara es tanca en sí mateixa i es posa d’esquenes a la solidaritat i la compassió que sí van rebre els europeus que arribaven il·legalment a Amèrica i els altres continents?


Encara més, com explicar als fills que totes les facilitats són ofertes quan els migrants són europeus blancs però que totes les barreres són erigides per impedir l’entrada d’asiàtics, africans o americans? Com justificar les morts a la Mediterrània o a Melilla com a conseqüència de les polítiques d’ultradreta implantades per Salvini a Itàlia i ara abraçades per Pedro Sánchez amb la complicitat de les institucions europees?

La Unió Europea és un projecte inacabat que va aturar el seu desenvolupament pels estats que van decidir que ja havien cedit prou sobirania. Un poder executiu opac, decidit sense cap intervenció directa de la ciutadania europea. Un poder legislatiu incomplet i inoperant, amb un Parlament sense capacitat d’iniciativa legislativa. Un poder judicial sense poder coercitiu sobre els estats que –com Espanya– se salten, ignoren i incompleixen les seves sentències.


La confirmació d’Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia com a candidats a esdevenir membres de la UE ha estat una altra estocada al projecte europeu. Respon només a dinàmiques geopolítiques i està destinat a enviar un missatge a Putin, però no respecta les regles dels processos d’adhesió que han barrat el pas a d’altres estats que fa dècades que esperen a la porta, com alguns de l’exiugoslàvia o la mateixa Turquia. 

El cas de Turquia és una de les grans vergonyes d’Europa, que ha marejat la perdiu durant una eternitat. El país que va fer l’esforç d’occidentalització més bèstia que es recordi. Va abolir els califats, va canviar el sistema d’escriptura, va adoptar la vestimenta occidental, i un llarg etcètera, per trobar-se una vegada i una altra amb allargues i excuses. Fins que els turcs es van cansar d’esperar i van emprendre el camí de la reislamització de la mà d’Erdogan. 


La Unió Europea és una idea magnífica i única que ha portat un dels períodes de pau i prosperitat més llargs de la història, en un continent on cada 20 o 30 anys hi havia guerra, destrucció, crisi econòmica i emigració. Va ser un gran èxit fins que els líders dels estats van decidir deixar inacabat el projecte i congelar-lo. Un projecte que no s’acaba està condemnat al fracàs, i ja sabem què vol dir fracàs a Europa, ho hem viscut massa vegades.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
14/08/2022

Ressorgiment, 50 anys després

07/08/2022

Barcelonaventura Parc

31/07/2022

Un país sense justícia

24/07/2022

Una democràcia esquerdada

17/07/2022

Els papers de l’auca

10/07/2022

L’escorpí i la granota

03/07/2022

Escòcia com a referent

26/06/2022

Europa contra Europa

19/06/2022

Cavar trinxeres

12/06/2022

El blindatge són els pares

Participació