OPINIÓ

Imprevisió

«De veritat que ningú de l’administració va preveure el que passa avui a l’AP-7 postpeatges?»

per Jaume Barberà, 20 de juny de 2022 a les 20:00 |
Soc dels milers i milers de ciutadans que pateixo el col·lapse en la mobilitat del país, sobretot, en l’àrea on vivim el 72% de la població de Catalunya, la zona més congestionada d’Espanya. També soc dels que em sento profundament frustrat quan la Renfe no em pot garantir el seu servei públic i també soc dels que no accepta que l’Ajuntament de Barcelona pugui decidir unilateralment sobre la mobilitat d’aquest 72% que abans he mencionat.

Si es té paciència de mirar l’hemeroteca del diari Avui, s’hi trobarà, fa molts anys, el primer article contra el peatge de Mollet del Vallès, signat per qui escriu aquestes ratlles. Molts anys després d’haver publicat l’esmentat article a l'Avui, la meva feina de periodista em va permetre entrevistar un dels grans promotors i defensors de les autopistes, l’admirat i malaurat Pere Duran Farell.


En un moment de les nostres converses i sabedor com era que jo no entenia com es podien continuar mantenint peatges totalment confiscatoris i a la vegada injustos amb relació a altres comunitats, em va dir: “Quan les vam concebre i fer, les autopistes havien de ser complementàries, però aviat es van convertir en substitutòries”. Amb l’explicació tan meridianament clara de l’il·lustre empresari català ja està tot dit. No cal afegir-hi res més. És obvi que uns quants es van enriquir amb aquesta política començada pels tecnòcrates de Franco i continuada fins fa pocs dies per tots els altres.

Bé, que les autopistes s’havien convertit en substitutòries volia dir, entre altres coses, que no s’havien fet les inversions necessàries per tenir més vies de comunicació lliures de peatge i que, si algun dia s’obrien barreres, l’autopista col·lapsaria, és a dir, estaria permanentment col·lapsada, embussada i que, per tant, a més d’altres qüestions, hi augmentaria molt la sinistralitat. Quin paper hi va tenir la nostrada (sic) La Caixa? Fins a quin punt els beneficis de La Caixa van impedir que es poguessin fer més infraestructures a Catalunya?


Com se sap, alguns a Catalunya deuen tot el que tenen al seu passat, però han decidit abdicar-ne, no acceptar el que van ser, com si fos una taca, una vergonya. Si això passa en política, també passa en els negocis. Ho torno a preguntar: va ser La Caixa un escull, un lobby que va anar en contra de la construcció de noves vies que comprometessin o, si més no, reduïssin els centenars i centenars de milions de beneficis que obtenien de les autopistes? És a dir, va anar La Caixa en contra del bé comú?

Ho deixem aquí i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions i sàpiga identificar els que avui es presenten com si haguessin nascut ahir. Bé, la qüestió és que avui ja no tenim peatges, cosa que ha fet que els que anaven per vies alternatives invertint molt més temps i perillositat en els seus desplaçaments per haver d’estalviar, avui utilitzen l’autopista. Traducció: un augment de trànsit que espanta.


De veritat que ningú de l’administració va preveure el que passa avui a l’AP7 postpeatges? Bé, i què es proposa per solucionar-ho? De moment, encara no he sentit ningú dient als conciutadans de Barcelona que hi haurà autobusos que els portaran en grup a les seves segones residències sempre que hi hagi, com a mínim, 45 persones que vagin al mateix poble. Però, com diuen els argentins, “todo se andarà”.

El trànsit a l’autopista ha augmentat més del 20%. Tota classe de trànsit. A Montmeló, per exemple, la capacitat màxima són 5.200 cotxes per hora. Doncs bé, molts cops s’arriba als 7.000, és a dir, al 40% més del que pot absorbir. A Vilafranca del Penedès, 8.000 vehicles per hora, un 55% més del que pot suportar. I podríem continuar una llarga estona.

Les solucions no són ni fàcils ni per avui ni per demà. Ni tampoc són úniques, sinó que són molt diverses: més inversió real en infraestructures, corredor mediterrani per treure camions de les calçades, establiment d’algun tipus de pagament per ús i, des del meu punt de vista, acabar el quart cinturó. Una via que hauria de permetre que els camions i altres vehicles que només estiguin de pas per Catalunya no circulin per la segona Ronda que avui és tota la B-30 i trams de l’AP-7.

Amb tot, si només es fes el Quart cinturó, no s’arreglaria res. Seria un pedaç. L’objectiu hauria de ser que el màxim volum de mercaderies pogués moure’s amb tren. Aquest hauria de ser l’objectiu. I, després, tens el capítol de Rodalies que, si funcionessin com passa en altres països i a Madrid, per exemple, molta gent deixaria el cotxe a casa. Res de tot això és cosa de setmanes. Res. Torno a la pregunta que m’he fet abans, de veritat que les administracions no havien previst cap dels escenaris que patim avui? De veritat?

Per cert, quin projecte de país tenim? Quina Catalunya volem? Per favor, les respostes sense poesia, sisplau. Jo en conec una: la que diu no a tot. És la que volem?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Barberà
Periodista. A Twitter és @JaumeBarbera .
20/06/2022

Imprevisió

06/06/2022

Pinten bastos

23/05/2022

«El lío»

09/05/2022

Perdent el temps

25/04/2022

Cessaments

11/04/2022

Metafísica i benzodiazepines

28/03/2022

Una senyora

14/03/2022

Indefensió

28/02/2022

URSS 2.0

14/02/2022

Inhabilitació política

Participació