FIL DIRECTE

Cavar trinxeres

«L’escenari polític es reconfigura acceleradament. Convé començar a preparar la resistència a un nou embat recentralitzador que aprofundirà l’asfíxia a Catalunya»

per Germà Capdevila, 19 de juny de 2022 a les 20:00 |
Les eleccions andaluses confirmen la reconfiguració accelerada de la política espanyola, i també de la catalana. El conflicte polític entre ambdues es més viu que mai i les solucions proposades per l’una i per l’altra són diametralment oposades i sense cap possibilitat de síntesi.

El règim del 78 va viure uns anys de turbulències quan la corrupció estructural ja no es va poder amagar més i va començar a aflorar com l’aluminosi d’un vell edifici mal construït. Els dos partits pilars del sistema van mostrar la seva cara més fosca, car havien assumit el caràcter rapinyaire de les elits franquistes.


La dreta, amb un esquema de clientelisme i lladronici ben estructurat que va saquejar els pressupostos estatals, autonòmics, provincials i municipals sense solució de continuïtat. L’esquerra, drenant il·legalment milers de milions de fons europeus a Andalusia, precisament.

La cirereta del pastís la va posar la corrupció de la família reial, dissimulada però no resolta, que va provocar un sisme realment important en el règim dissenyat pel mateix dictador i el seu successor. Així, van irrompre –espontàniament o no– partits alternatius a dreta i a esquerra que venien a canviar-ho tot, a resoldre les disfuncions d’una democràcia viciada en origen.


L’esperança va arribar al clímax amb l’embat català per la independència. Un escac –sense mat, malauradament– que semblava destinat a fer saltar pels aires l’edifici del 78. La llibertat de Catalunya com a motor del canvi a Espanya. Una il·lusió que per moments s’acaronava amb la punta dels dits.

Tot plegat ja és història. Els partits alternatius d’esquerra i dreta han estat decorats i digerits pel sistema. Els PP i el PSOE va de la mà sempre que faci falta, una connivència que començarem a veure cada cop més sovint. La monarquia resistirà amb la ficció d’un nou monarca a qui la corrupció del seu antecessor no ha esquitxat. 


El règim, reforçat després d’haver gestionat amb èxit la crisi catalana, tindrà una missió principal que encararà amb decisió: acabar de diluir la nació catalana dins de l’estat unitari de matriu castellana. Aniran sense reserves contra la llengua, contra els mitjans en català, contra les institucions d’autogovern, contra les infraestructures, contra les inversions i contra l’ensenyament. No faran presoners.

En aquest context, és evident que Catalunya també ha de reconfigurar la seva estratègia i les seves tàctiques. Sense abandonar l’aposta pel diàleg –necessària per validar internacionalment els seus reclams– ha de començar a cavar trinxeres per resistir l’embat d’un govern PP-Vox que serà profund i despietat, o d’una gran coalició PSOE-PP que, si fa no fa, farà el mateix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
07/08/2022

Barcelonaventura Parc

31/07/2022

Un país sense justícia

24/07/2022

Una democràcia esquerdada

17/07/2022

Els papers de l’auca

10/07/2022

L’escorpí i la granota

03/07/2022

Escòcia com a referent

26/06/2022

Europa contra Europa

19/06/2022

Cavar trinxeres

12/06/2022

El blindatge són els pares

06/06/2022

Les municipals com a ruptura

Participació