1 de 10
opinió

Visitants i allunyats

per Josep Vallverdú, 6 de juny de 2022 a les 20:00 |

«Tenim dues persones amb domicili a l'estranger; la primera pot venir lliurement, la segona ha de quedar-se a l'exili»

Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No m'agrada parlar de monarquies, no és tema que em sigui plaent. De petit vaig veure la proclamació aclamada de la República, i de gran em pensava que els socialistes eren, per naturalesa, republicans. Ho són, ho són per essència i per història, gent assembleista, oposats a les prebendes i als títols nobiliaris i a tot el que faci olor de cortesà. Oi que és el retrat que en tenim? Doncs sembla que no és del tot veritat, que entre blancs i negres a la mort de Franco van córrer tots a treure la pols al tron i posar-hi l'actual emèrit.

Un dels avaladors més fervents de la figura del rei fou l'estrella del PSOE, per nom Felipe, el mateix patronímic del fill de l'emèrit. Jo tenia una olivera que feia unes olives sevillanes de molt pinyol i poca carn i li deia "Felipe". Aquell Felipe del PSOE és el que va inventar l'Espanya de les autonomies, només per aigualir i rebentar, si podia, l'autonomia de Catalunya i provar de fer al mateix amb la basca.


Que el PP sigui monàrquic no estranya ningú, almenys tenim quelcom que encaixa. Els pepers exalcen la monarquia i no volen sentir parlar de República: són de dretes. Encara esperem que els socialistes facin professió de republicanisme, tot s'ha de dir. Hem de donar per segur que si el coronat emèrit, de llarg exiliat a Abu Dhabi, ve de visita una vegada, repetirà; que no s'alcin veus de protesta. L'emèrit, com que la Fiscalia espanyola ha dit que està lliure de tota culpa, encara que un bon sac de la seva fortuna no s'hagi aclarit, vindrà quan vulgui. Amb satisfacció de socialistes i de pepers.

N'hi ha un altre d'exiliat, que ha superat a Bèlgica les envestides acusatòries de la fiscalia belga, passant, any rere any, tots els filtres dels tribunals: és un xicot que cantava i se'n fumia declaradament de la monarquia; per als belgues està lliure de tota culpa. Tanmateix, tot el temps d'exili la Fiscalia espanyola ha burxat i burxat perquè fos extradit, però no pot ser-ho si la Fiscalia d'allà i els seus jutges no el troben culpable. Per tant, està lliure de volar com un rossinyol..., però que no entri al Regne d'Espanya perquè el fiscal d'aquí manté la seva acusació, i el rossinyol aniria a la gàbia.


Tenim, doncs, dues persones amb domicili a l'estranger. La primera pot venir lliurement, la segona ha de quedar-se a l'exili. Em dol per la segona, sobretot per la flagrant diferència de tracte. I és un trist consol sospitar que en veurem de més grosses.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Josep Vallverdú
Lleida, 1923. Escriptor, professor i traductor. Compta amb una considerable obra de variat contingut, molt premiada, des de la infantil fins a la poesia i l'assaig. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d'Or de la Generalitat.
Més articles de l'autor
16/01/2023

Centenaris

02/01/2023

El menyspreu de l'altre

19/12/2022

«Imperifòbia»

21/11/2022

El refús de la «cosa»

10/10/2022

Dependents

12/09/2022

Èpoques mig fosques

29/08/2022

Josep Espar, Balaguer, Barcelona, Catalunya

06/06/2022

Visitants i allunyats

27/04/2022

Somnis a mitges

11/04/2022

Jocunda joventut

Participació