OPINIÓ

El turisme cultural

«Catalunya té patrimoni encara poc explicat que podria convertir moltes poblacions en la 'meca' de fenòmens artístics únics al món»

per Montserrat Tura, 5 de juny de 2022 a les 20:00 |
La capital del Vallespir, de menys de 8.000 habitants, atrau aquestes setmanes una munió de visitants atrets per la Fira de les Cireres i, de manera molt especial, per la reobertura del seu Museu d’Art Modern. No vull repetir aquí les raons que a principis del segle XX van coincidir en aquell indret de la falda nord del Pirineu Picasso i Braque, que van pintar en aquest indret on una part de la població encara parla català i van convertir-ho en la "meca" del cubisme. Ni com artistes com Joan Gris, Herbin, Matisse, Soutine, Miró o Chagall van deixar-hi la seva empremta.

El que si voldria expressar és que, des de la creació l’any 1950 per Pierre Brune i Frank Burty Haviland i la direcció durant més de vint anys per la historiadora de l’art Cristina Matamoros, ha aconseguit que una petita població brilli per sobre de totes les de la Catalunya Nord i amb la darrera ampliació de l’espai museístic per Pierre-Louis Faloci amb una arquitectura plena de llum i exempta d’excessos, ha esdevingut un indret de projecció internacional.


M’agraden els que saben veure en la cultura una manera de reactivar l’economia de territoris que no destacarien del seu entorn si no fos perquè les administracions implicades han sabut escoltar els arguments dels experts en art. França té altres indrets en ciutats petites, Rodez, una població de menys de 25.000 habitants, exposa en un edifici (RCR, Olot) que cohesiona i amoroseix l’orografia i mostra la grandesa de Soulages, l’artista representant de l’informalisme, nascut en aquell indret.

L’extraordinari fenomen de la vall del riu Dourdou, on una dotzena de poblacions petites, d’uns 300 habitants cadascuna, veuen com els seus joves poden quedar-se a la vall perquè l’activitat turística vinculada al monestir de Conques i sobretot als seus nous vitralls ha donat oportunitats a un racó difícil de reactivat. La natura pot dibuixar-nos estructures rares i de bellesa indescriptible, l’art és un complement de creació intel·lectual dels humans que pot, ben orientat i amb el relat adequat, convertir-se en focus d’atracció d’un turisme habitualment cívic i respectuós.


Ha estat un encert inaugurar l’ampliació del Museu de Ceret amb una exposició de Jaume Plensa, en aquests moments les seves singulars cares femenines i les seves esferes transporten calma, demanen silenci, omplen buides a molts paisatges urbans i naturals del món sencer. Però el que impressiona Ceret són les llargues fileres de joves d’una banda i l'altra dels Pirineus que esperen entrar en l’edifici que a través de l’art els pot explicar els moviments culturals i els fets històrics que van condicionar la vida dels millors creadors del segle XX.

No vull fer paral·lelismes fàcils, però afirmo que Catalunya té patrimoni encara poc explicat que podria convertir moltes poblacions en la "meca" de fenòmens artístics únics al món.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
16/08/2022

Desendreça

03/08/2022

30 anys del triomf de la modernitat

20/07/2022

Quan s’allarga la guerra

04/07/2022

Una dècada

19/06/2022

​Política superficial, problemes profunds

05/06/2022

El turisme cultural

08/05/2022

​Informació i democràcia

24/04/2022

Macron, un president d’ampli espectre

10/04/2022

​França i els que no són de ningú

27/03/2022

La socialització del virus

Participació