1 de 10
OPINIÓ

Festival, t’estimo... jo tampoc

per Jordi Bianciotto, 4 de juny de 2022 a les 08:45 |

«Sempre hi ha partícules flotants al voltant de la música que ens atreuen per camins que van més enllà de la música»

Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Parlem clar: molts dels que portem dècades trepitjant festivals, festivals "macro", vull dir, ens estimaríem més passar les nostres hores en un auditori de butaques fondes i roges com les del Grand Rex, de París, i amb un so celestial, i sense aglomeracions, ni empentes, ni cues. És clar que són cansats i profundament incòmodes aquests aquelarres massius! Però això no vol dir que hi hàgim d’estar en contra: cal entendre les raons dels altres, que, fet i fet, un dia van ser les nostres.

La realitat és que la ciutadania frisa per prendre part d’aquests esdeveniments, i l’experiència ens diu que allà es poden alimentar genuïnes passions per la música, perquè molts ho hem viscut en primera persona i no és cap llegenda urbana. Tot i que alguns, ja una mica bregats, hàgim arribat a desenvolupar una relació més sexual, mecànica, amb els festivals, que no pas d’enamorament, tal com representaven Serge Gainsbourg i Jane Birkin a "Je t’aime... moi non plus".


És alhora natural, humà, el delit de formar part d’alguna cosa més gran que tu, com passa a aquestes mostres on la música, encara que sigui representada amb cartells artísticament espatarrants, es barreja amb altres ingredients: pertinença a una comunitat, celebració de la joventut, alineació amb una tribu. Moda, ritus, festa sense més coartades, cultura banal (potser). I què? És tan greu? El festival no és pas l’únic lloc del món on la música se solapa amb altres motivacions. De fet, la música gairebé sempre se solapa amb una o altra motivació, perquè no és un artefacte abstracte que navegui per l’èter.

Aquest és un terreny apassionant, perquè no té fi assenyalar les connotacions que embolcallen el fet musical. Anem a veure. ¿Anar al Parc del Fòrum a corejar els himnes de les bandes pop multinacionals és un acte impur, mentre que el concert de l’ateneu del barri a favor de Valtònyc és una expressió d’art sonor sense cap interferència extramusical?


I l’assistent al festival boutique empordanès és un babau que només vol fer-se veure i sentir-se un pam per damunt dels seus congèneres, mentre que qui s’apunta al sarau comunitari contra l’opressió turística o al concert de hip-hop a un polígon que no surt a cap guia no se sent també una mica especial, d’una altra manera, però igualment únic i exclusiu, o rebel, o millor persona fins i tot? ¿I la superioritat moral que dona anar a concerts minoritaris, que no estan a l’abast de la plebs? Quin és aquí l’esdeveniment musical més extramusical, doncs?

Sempre hi ha partícules flotants al voltant de la música que ens atreuen per camins que van més enllà de la música, i al capdavall, tan sols es tracta d’esclarir si aquests ingredients són del nostre gust o no. Si són "els nostres ingredients", o els dels altres. Festival de manufactura industrial, dolent. Concert organitzat per les veïnes del casal, bo i pur.


I la música, la rellevància artística, ¿importen sempre en aquests esdeveniments no industrials, més que no pas en els industrials? Cadascú sabrà, en consciència, quina és realment la causa profunda que l’ha dut fins allà. El lector es pot fer la pregunta, i no cal que em doni la resposta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Més articles de l'autor
19/11/2022

Michael Jackson, salvat de la foguera

04/11/2022

Piqué és l’estrella del rock

21/10/2022

La bombolla és a l’hivern

07/10/2022

Junts i la bombolla de Twitter

23/09/2022

Alizzz i els exclosos de debò

09/09/2022

Coldplay: triomfar amb el pitjor disc

27/08/2022

L’aura d’Eivissa

12/08/2022

Festivals, la bombolla que no es punxa

29/07/2022

Núria Feliu: Catalunya contra Catalunya

16/07/2022

Sisa, infant del cel al Grec

Participació