OPINIÓ

El matalàs de Pedro Sánchez

«L'estat de campanya permanent no ajuda. Més aviat tot el contrari. Més aviat segresta el debat i submergeix la negociació política en un estat de letargia desesperant»

per Marina Fernàndez, 19 de maig de 2022 a les 20:00 |
Al seu llibre Manual de Resistència, Pedro Sánchez explica que el primer que va fer quan va instal·lar-se com a nou inquilí del Palau de la Moncloa va ser canviar el matalàs on havia dormit Mariano Rajoy durant sis anys i mig -fins que el trident PSOE, Podemos i independentistes va consumar la moció de censura. Com a argument per explicar aquesta renovació, Sánchez invoca el refranyer espanyol. "Dos que duermen en el mismo colchón acaban compartiendo opinión". I escriu que la seva gran obsessió és no assemblar-se en res al seu predecessor. 

Un dels trets més característics de Rajoy, més enllà de grans frases per la posteritat com els "hilillos de plastilina", el "fin de la cita" o el "no es cierto salvo alguna cosa", és l'actitud a l'hora d'afrontar qualsevol crisi, aplicant sempre la màxima del wait and see, de xutar la pilota endavant, de governar confiant que els temporals polítics sempre acaben amainant. I, per bé que en certs moments, aquest estil li va donar rèdit, va acabar esclatant-li a les mans. Amb Catalunya, amb la corrupció, i amb la batalla intestina entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal. Faria bé de recordar-ho el seu successor a la presidència del govern. 


Corria el mes de febrer de 2012 quan en un dels seus típics atacs de desimboltura, l'expresident gallec va etzibar a Artur Mas aquell famós "Vivo en el lío". Era el moment més cru de les retallades, quan el PP i CiU eren aliats, quan el procés encara no havia desdibuixat les coordenades de l'eix esquerra-dreta. Mesos després la relació es començaria a tòrcer fins a arribar un punt de no retorn. De no diàleg. Mesos després, les clavegueres de l'Estat activarien l'Operació Catalunya, un secret a veus que aquesta setmana ha quedat al descobert. 

Una dècada després, els presidents a un costat i l'altre han virat a l'esquerra, però la pudor de clavegueram emana encara dels ciments d'un Estat immers des de fa massa en una campanya electoral permanent. Amb totes les pegues que això comporta. Amb tot el bloqueig que duu aparellat. Potser no és casualitat que els àudios de la corrupció del PP s'hagin filtrat just ara, en ple escàndol del cas Pegasus i a un mes de les eleccions andaluses. En tot cas, que això no li resti transcendència. 


Sánchez ha canviat de matalàs, sí, però com ha demostrat el Catalangate, el seu govern s'assenta encara sobre el mateix subsol inhòspit i relliscós. Segurament aquell Sánchez que va escriure el Manual de Resistència li aconsellaria ara aixecar l'enrajolat per sanejar els fonaments i netejar les clavegueres. Sempre, és clar, que allà no hi guardi, a consciència, cap secret d'estat putrefacte i inconfessable. 

Ja fa un mes que va destapar-se l'afer de l'espionatge i com més dies passen sense abordar el problema cara a cara amb el president de la Generalitat, més s'encareixen les exigències de Pere Aragonès. Per a ell, per cert, la situació és igualment enverinada. Deixar caure Sánchez és deixar que s'esmicoli l'aposta pel diàleg. I no complir les amenaces implica el risc de perdre autoritat. I tant en un cas com en l'altre, Junts espera a la rereguarda. 


L'estat de campanya permanent no ajuda. Més aviat tot el contrari. Més aviat segresta el debat i submergeix la negociació política en un estat de letargia desesperant. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació