OPINIÓ

Regla

«Ens cal més empatia, més sentit comú, més desaprendre per aprendre. Ens calen més mesures per fer-nos realment iguals»

per Alba Carreres, 17 de maig de 2022 a les 20:00 |
Vivim en una societat que ha invisibilitzat la regla i les seves conseqüències. Una societat que ens vol productives per davant de tot i que ens ha fet creure que la regla no ha de fer olor, que no s’ha de veure.

"Menstruar és un acte polític" assegura l’activista Erika Irusta. I res més lluny de la realitat. La llei de l’avortament ha desenterrat tot de tabús i reclamacions històriques per deixar-les encara sota terra.


Que el permís prepart hagi estat reconegut, però a la setmana 39 ha estat com una escopinada a la cara per moltes mares. Està clar que l’embaràs no és una patologia, però amb 15 quilos de mes a sobre el cos, insomni, turmells inflats i una mica de ciàtica a veure qui és el guapo que és productiu. 

N’estic convençuda que, si els homes cis parissin, si menstruessin, serien figues d’un altre paner. Per sort, la natura és sàvia, la humanitat no. La regla ven, la regla mou pasta: és un consum de cinc dies segurs de 30 de tota la població amb úter des dels 14 anys fins als 40 i busques. Quin altre sector pot igualar això?


Però no és de tots aquests lobbies que pressionen en detriment de l’evolució de la societat del qual m’agradaria parlar-vos. Avui m’agradaria anar més enllà i exposar el concepte de pobresa menstrual tal qual és. A molts mitjans s’ha exposat el fet que tenir la regla costa 100 € l’any, però crec que el concepte va més enllà i s’ha d’explicar bé.

La pobresa menstrual no és només no tenir cèntims per poder-se comprar un tampó, és també no tenir temps per canviar-se el tampó perquè has de currar non stop més de 8 hores. O no tenir les condicions higièniques idònies, amb una pica a dintre del mateix lavabo, per canviar-se’l.


És no tenir lloc per llançar-lo dintre el bany. És omplir la copa fins a vessar perquè no pots netejar-la bé en situació d’intimitat. És no tenir la llibertat per escollir quin mètode utilitzar perquè unes soles calces per la regla valen més de 20 € i unes compreses de tela 42… És també no tenir en compte que el dolor pot aparèixer també durant l’ovulació, que pots arribar a tenir líquid lliure i que això et generi dolor abdominal que per algunes tasques pot ser incapacitant. 

Quantes dones s’han quedat sense feina per tenir dolors menstruals? Quantes han passat el dia amb un tros de paper de WC a la vulva per no poder deixar l’institut o el lloc de feina, per haver d’atendre a criatures o fer cures en sandvitx i no tenir temps per aquestes cures necessàries per elles mateixes?

Ens cal una societat on els cossos menstruants tinguin cabuda. On es visibilitzin totes aquestes càrregues invisibles que duem a terme en la nostra individualitat però per la col·lectivitat. Una societat en la qual fins i tot l’arquitectura tingui present aquests cossos i aquestes necessitats: es construeixin lavabos individuals amb pica i amb espai suficient com perquè si t’eixarranques el teu cul no s’encalli entre la cadena i el pom.

Ens cal més empatia, més sentit comú, més desaprendre per aprendre. Ens calen més mesures per fer-nos realment iguals. Perquè per equilibrar la balança cal que les oportunitats siguin les mateixes per a tothom i invisibilitzar les despeses de temps i diners de la diversitat de cossos trenca el principi d’equitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació