1 de 10
opinió

Eines de construcció nacional massiva

per Aleix Sarri, 15 de maig de 2022 a les 20:00 |

«Els ajuntaments, consells comarcals i diputacions també són útils per a la transformació del país. No hi ha excusa per no actuar en nom de la gestió»

Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llegint Els altres catalans de Paco Candel un es pregunta com hagués estat la integració de la gran onada migratòria dels cinquanta i seixanta si Catalunya hagués viscut en un règim mínimament democràtic. Els dèficits inevitables d’un procés viscut en ple franquisme i amb la llengua prohibida a l’escola i les institucions encara tenen conseqüències avui. Amb ajuntaments i una generalitat catalanista en aquell moment, on seríem avui nacionalment parlant?
 

L’any que ve per aquestes dates hi haurà de nou eleccions municipals i és urgent que veiem les institucions com la palanca de transformació nacional i social que són. L’independentisme i els catalanistes dels altres partits tenim el deure de preguntar-nos com podem utilitzar tota estructura política al servei de la causa que diem defensar.
 

Per això cal canviar el xip i entendre que els ajuntaments no són simples entitats municipals, sinó eines de construcció nacional massiva. Ens queixem de l’estat de la llengua, però quants ajuntaments catalans avui ofereixen cursos de català per als nouvinguts al país els darrers 15 anys? Quants ajuntaments exigeixen que totes les factures de les empreses amb les quals es treballa siguin en català tal com marca la llei? Quants ajuntaments es fixen en la llengua dels espectacles que contracten? Quants revisen que els seus proveïdors de serveis respectin la nostra llengua? Segur que són més dels que un es pensa, però molts i molts menys dels què haurien.
 

En clau de sobirania ens podem fer preguntes similars. Quants ajuntaments o consells comarcals apliquen avui el principi del consum estratègic per reduir la dependència amb els oligopolis de l’IBEX 35? Quins canvis necessitaríem per poder aplicar-lo arreu? Quants ajuntaments paguen els impostos a la hisenda catalana? Un gest simbòlic, em direu, però necessari replicaré per fer guanyar múscul financer a la Generalitat. Ens veiem capaços de concertar un nou sistema de caixes o entitats equivalents que augmenti la competència amb els grans oligopolis bancaris de Madrid i construeixi a poc a poc un capital financer més arrelat al territori? Ens atrevim a marcar objectius de sobirania energètica municipi a municipi i a apostar per la construcció de comunitats energètiques locals no-dependents de l’estat espanyol i que abarateixin els preus de l’energia a molts consumidors?
 

És amb aquesta mentalitat pràctica que el Consell per la República ha promogut l’acord amb el municipi de Torres de Segre, un fet molt positiu i que cal dur molt més lluny. L’independentisme governa o influeix en més de 800 ajuntaments, i és necessari que aquest canvi de mentalitat el presenten els partits que es presenten a les eleccions. Això almenys és el que crec que hauria de fer Junts per Catalunya, que és el partit en el qual milito i tinc responsabilitat. L’exemple de l’alcalde de Guissona, oferint cursos de català als ucraïnesos refugiats hauria de ser una icona molt més que una anècdota. Aquests són també els principis i valors corporatius amb què dirigim l'oficina europarlamentària del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, en què no tenim inconvenient de canviar de proveïdor (petit o gran) si aquest no respecta la nostra llengua.
 
Think big, deien els nord-americans en els seus powerpoints. Això és el que hem de fer. Aquest país tindrà una altra oportunitat, i potser serà abans del què molts pensen, però abans cal que s’utilitzi positivament el poder institucional que confiï la ciutadania. Un votant catalanista reclama amb el seu vot polítiques catalanistes. Un votant independentista reclama amb el seu vot polítiques independentistes. Els ajuntaments, consells comarcals i diputacions també són útils per a la transformació del país. No hi ha excusa per no actuar en nom de la gestió. Creguem-ho i tractem-les com el què són: eines de construcció nacional massiva.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
Més articles de l'autor
28/11/2022

El sac, la sort, i la virtut cívica de Mateu Hereu

13/11/2022

Sedició: o com blanquejar el post-franquisme de l’estat espanyol

31/10/2022

Urbanisme, (des)arrelament i llengua

16/10/2022

​Crisi i repressió: els evidents límits de l’autonomia

02/10/2022

Les aparences, el nostre gas rus

18/09/2022

Renunciar a la violència

04/09/2022

Als homes i les dones de la Barcelona de 1714

22/08/2022

Un ordre eixorc

07/08/2022

Com si fóssim un país normal

24/07/2022

La nostàlgia com a gàbia: algunes idees sobre els Jocs del 92

Participació