OPINIÓ

Rodalies, quan no és un all, és una ceba

«Tots s'assenyalen a tots i ningú se'n fa responsable. La pregunta del milió és si una gestió exclusivament catalana de Rodalies milloraria res»

per Marina Fernàndez, 10 de maig de 2022 a les 20:00 |
"Incidència a Rodalies. Retards per avaria". És un dels avisos més recurrents que reben dia sí, dia també, les redaccions d'arreu de Catalunya. Renfe disposa d'un canal de difusió per comunicar-se amb els periodistes i la pràctica totalitat dels missatges que arriben són per notificar alteracions. Perquè a Rodalies -servei que cada dia fan servir gairebé 450.000 catalans- quan no és un all, és una ceba: que si un accident, que si un problema amb la catenària, que si un tren que s'espatlla, que si el mal temps, que si una invasió a la via.  

No fa ni un mes d'un dels últims episodis, el de l'R1, la línia del Maresme, que va haver d'interrompre totalment la circulació en plena hora punta, durant ben bé tres hores. Aquell caos va reobrir la caixa dels trons. La resignació acumulada dels estoics viatgers habituals va mutar cap a la fúria, que vam poder seguir en directe. Entre renecs, un passatger confessava en una ràdio que havia arribat a un punt de cabreig tal que havia animat la resta d'usuaris, que (des)esperaven amb ell a l'estació de Calella, a tallar la N-II com a mostra de protesta. No era un arrauxat estudiant universitari dels que destil·len aroma de revolta per tots els porus de la pell, era un senyor que fregava els seixanta, la viva imatge de l'assenyat català emprenyat -amb raó. Ningú no el va seguir, cosa que, ja amb el cap fred, va agrair. 


A partir d'aquest dimecres, els clients de Rodalies tindran l'opció de canalitzar el cabreig ja no a cop calent, sinó amb premeditació, sumant-se al no-vull-pagar que promou el col·lectiu Batec, que convida a deixar de pagar el bitllet per exigir una inversió en condicions. Es tracta d'una vaga que, com va passar deu anys enrere amb les autopistes, pot despertar fàcilment simpaties perquè -a priori- no provoca molèsties per la resta de conciutadans, com sí que passa amb altres protestes que acaben tornant-se impopulars perquè generen incomoditats a la gent del carrer, que prou en té amb llevar-se cada matí i convèncer-se que treballar dignifica, encara que per arribar a la feina hagi de viure una odissea ferroviària. 

L'altra incògnita, més enllà del seguiment que pugui tenir la iniciativa, és fins a quin punt aquesta campanya de desobediència civil pot servir per canviar res. Ni és la primera ni probablement sigui l'última.  


Val la pena recordar que el gran mal de Rodalies radica en la caòtica gestió compartida. Des del traspàs a mitges l'any 2010, fet sense la inversió corresponent, la Generalitat gestiona els horaris i les tarifes dels trens, sí. Però ho fa amb dues grans adversatives. I és que tant la infraestructura com el servei depenen de dues empreses públiques que pengen del ministeri, per tant, de l'Estat. Adif és la titular de les vies i les estacions i qui s'encarrega, o hauria, de les obres de millora i manteniment, mentre que Renfe és qui opera les línies. I passa com en aquell famós mem de l'Spiderman, on tots s'assenyalen a tots i ningú se'n fa responsable. La pregunta del milió és si una gestió exclusivament catalana de Rodalies milloraria res. L'única certesa és que en mans de l'Estat, quan no és un all, és una ceba. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació