OPINIÓ

Llibertat, per a què

«És el PSOE que en negar-se a fer neteja democràtica no només no posa cap línia vermella a la ultradreta, sinó que li posa catifes»

per Josep Huguet, 10 de maig de 2022 a les 20:00 |
El 30 de novembre de 1934 va ser publicat al diari ABC el programa de la Falange, acabada de constituir. En el punt 12, entre d'altres, optava per un discurs de justícia social: "La riqueza tiene como primer destino —y así lo afirmará nuestro Estado— mejorar las condiciones de vida de cuantos integran el pueblo. No es tolerable que masas enormes vivan miserablemente mientras unos cuantos disfrutan de todos los lujos." Però aquesta concessió social de l'estat nacional-sindicalista anava acompanyada d'un model de govern dictatorial i de llibertats subalternes a un objectiu superior. Així, en l'article 7 es deia: "La dignidad humana, la integridad del hombre y su libertad son valores eternos e intangibles. Pero solo es de veras libre quien forma parte de una nación fuerte y libre. A nadie le será lícito usar su libertad contra la unidad, la fortaleza y la libertad de la Patria. Una disciplina rigurosa impedirá todo intento dirigido a envenenar, a desunir a los españoles o a moverlos contra el destino de la Patria". Ressons de l'ideari del CNI i potser del jutge i del govern que els ha autoritzat a espiar.

He recorregut al clàssic espanyol que impregna des de llavors amb el triomf del franquisme el tarannà dels aparells de l'estat, reciclats i maquillats pel règim del 78. I hi he recorregut davant l'allau de pressions polítiques i mediàtiques que està rebent Esquerra per la seva plantada davant del govern del PSOE arran del descobriment de l'espionatge generalitzat a la dissidència. Dos arguments es fan servir bàsicament. L'un, que Esquerra no pot no votar lleis que signifiquin avenços socials perquè això trairia el seu programa progressista. L'altre, que amb l'oposició actual al govern de Sánchez es facilitarà l'arribada de PP i VOX al Govern de l'Estat.


Anem a pams. El PSOE va pactar amb el tardofranquisme la continuïtat del predomini d'aquest en les institucions claus de l'Estat. Va depurar militars demòcrates i va portar a l'ostracisme els demòcrates dels cossos policials i judicials. El gran engany de la modèlica transició i els avenços en l'estat del benestar han impedit, fins ara, reaccions a aquesta realitat d'una democràcia de baixa intensitat i en vies de degradació, segons multitud d'indicadors independents i internacionals. En els pocs moments que el PSOE ha depès d'Esquerra s'ha assajat de canviar la situació amb reformes del marc democràtic, inclòs l'evolució de l'autogovern, amb resultats descriptibles. Ara mateix, el PSOE s'havia compromès en campanya a canviar el codi penal per homologar-lo amb Europa, eliminant delictes de sedició i rebel·lió, tombar la llei mordassa, obrir una via de recuperar de veritat la memòria històrica. Res no s'ha fet i l'esclat del cas Pegasus només ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Llavors, com es pot defensar des de postures d'esquerra democràtica, no autoritària, que cal renunciar a les llibertats en nom d'unes, molts cops cosmètiques, concessions socials? L'autoritarisme, com el de Falange, també feia concessions socials, reversibles de facto sempre. Perquè si el que es vol és l'adquisició de drets socials i la capacitat de defensar-los, es necessiten totes les llibertats per a poder fer-ho; llibertats d'associació, d'expressió, de manifestació, de desobediència civil. Pegasus és un detonant que ha fet fluir fora de les clavegueres i els soterranis de l'estat profund tota la porqueria autoritària que s'hi acumula. El comunisme ja va plantejar aquest dilema entre llibertat i socialisme. Quan Àngel Pestaña fou enviat com a delegat de la CNT a la Tercera internacional i a la Internacional sindical roja a Moscou va tornar decebut. I se li atribueix, crec, la resposta a la pregunta que feia Lenin: Llibertat per a què? Per a ser lliures, respongué Pestaña.


L'altre argument que no donant suport al PSOE, arriba la dreta, no s'aguanta gaire per enlloc. És el PSOE que en negar-se a fer neteja democràtica no només no posa cap línia vermella a la ultradreta, sinó que li posa catifes, com descrivia en una de les seves incisives vinyetes en Ferreres.  No es pot plorar perquè arriba Vox si les teves polítiques a la policia, la judicatura, el CNI, amb la monarquia corrupta, són les de Vox. Tota aquesta qüestió no s'arranja amb una o dues dimissions. Cal un programa de sanejament profund del franquisme persistent a les institucions centrals del règim.

Diumenge passat, Pablo Iglesias acabava el seu article a l'ARA titulat "Estat profund i involució democràtica" dient que només es podrà fer front a aquesta deriva involucionista si les forces plurinacionals progressistes concerten una estratègia d'estat, de mobilització i d'ofensiva cultural. Ho comparteixo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
02/08/2022

Relats

19/07/2022

Fiar i confiar

05/07/2022

Redibuixar el mapa

21/06/2022

Conservadors i reaccionaris

07/06/2022

Kafkià

24/05/2022

Quatre coses preocupants

10/05/2022

Llibertat, per a què

26/04/2022

L'estratègia i les eines

12/04/2022

Jocs: sí o no, però

29/03/2022

Spanish road movie

Participació