OPINIÓ

Transnístria

«No cal ser expert en l’Europa de l’est per adonar-se que a banda i banda del vell continent les antigues costures del sistema d’estats es van fent miques»

per Montserrat Nebrera, 4 de maig de 2022 a les 20:00 |
Res és igual, però tot s’assembla. I pel que fa als fenòmens nacionals, l’Europa que fou dels estats-nació i que encara veu com aquests fan difícil aconseguir realitzar el projecte unitari, és espectadora del naixement aquí i allà de noves identitats dins de les antigues estructures.

No podem resoldre res en el debat etern sobre quines són bones o dolentes entre aquestes realitats nacionals. La pugna que es viu a Espanya sobre la nació que s’ha de defensar és antiga i l’intent constitucional de palesar la pluralitat del territori ha esdevingut més problema per a la nació espanyola que el jacobinisme centralista francès per a les antigues identitats nacionals del país veí. Sense voler fer més paral·lelisme que el que a cadascú convingui, hem contrastat per la via del conflicte bèl·lic el que està succeint a Ucraïna: l’antiga Unió soviètica va donar lloc a estats d’origen gairebé artificial que després han volgut o pogut construir nacions que, paradoxalment, es poden enfrontar a l’antiga germana. Perquè volen ser occidentals, perquè volen ser ells mateixos, o per tot plegat, el cas és que ja no volen ser russos, ni viure sota el paraigua de l’antiga mare pàtria. Són els Estats-nació els que s’esmicolen per donar lloc a noves nacions-Estat? O a l’inrevés?


En aquest context, el Donbass és el bastió rus del qual foren els ucraïnesos abans d’Ucraïna o una construcció artificial per part de Rússia que justifiqui la seva incursió en el país veí? Potser és una pregunta de difícil resposta, però observem Transnístria: un territori amb un estat construït a mida i benefici d’un antic membre del KGB, que en el corrupte procés de privatització de les empreses públiques soviètiques, és ara propietari de tot el que es mou en aquest territori amb nom de còmic de Tintín. Sigui com sigui, Transnístria té la seva pròpia identitat nacional, construïda contra (o al costat de) la majoritària a la Moldàvia on s’insereix territorialment com una mena costura exterior, mentre que aquella al seu torn ha tingut d’antic una pulsió d’agermanament amb la veïna Romania.

No cal ser expert en l’Europa de l’est per adonar-se que a banda i banda del vell continent les antigues costures del sistema d’estats es van fent miques. Tant de bo el projecte europeu sigui, per elevació, la solució als problemes que aquesta desagregació comporta des del punt de vista de la fortalesa de cadascun dels nous actors.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
21/09/2022

Fans de la reina

07/09/2022

Una estona amb el president

25/08/2022

Qui vol fer fora Laura Borràs?

10/08/2022

600 metres

30/07/2022

Somnis posposats

13/07/2022

Trias?

29/06/2022

Sí a l'OTAN

15/06/2022

Autopistes a l'infern

01/06/2022

Ni de bon tros s'ha acabat el conflicte

18/05/2022

Cortines de corrupció

Participació