Un servidor no somia; confesso, tanmateix, que, de vegades, en el son, apareixen imatges, figures, persones, però no fan res que tingui ni cap ni peus, es belluguen, et diuen quelcom, però només obren la boca i no els sents. És frustrant, perquè, d'altra banda, trobes persones pel carrer, en el món real, que et diuen, encisades: "He tingut un somni més bonic..."!
           
Una meva amiga va somiar que era sant Jordi; ella, era Sant Jordi. A banda les interpretacions que un psiquiatre o, simplement, un especialista en fantasies hi  trobaria –per exemple, una soterrada vocació de canvi de sexe-, potser podríem sospitar, simplement, que la noia és guerrera, decidida, resolutiva, i que li agrada guanyar. No altra cosa tenia al cap la Donzella d’Orleans. Guanyar ens agrada a tots, i em sospito que en molts de somnis el somiador surt vencedor, o arrasa en la partida  de cartes.
 
Sant Jordi ha estat molt i molt repetit, és un dels sants –si ho és de veritat- que ha tingut més fortuna. Fins i tot grans territoris deriven del seu nom. El pobre Sant Martí, tan caritatiu, precursor del pobret d’Assís, no ha tingut tanta difusió, si no és en els noms de poblacions, que n’hi ha un fotimer.
 
Posats a demanar, jo desitjaria que algun imatger, escultor o artista gràfic ens representés Sant Jordi matant un drac en figura de núvol, o un núvol en figura de drac: -Escolti, senyor pintor, veurà: fins avui el drac és representat dessota el cavaller Jordi, el qual li clava la llança o l’espasa. El drac, sempre en figura de rèptil, ja està d’entrada en posició de perdedor: només li cal la llança en diagonal descendent, mortífera de necessitat. És així no? Doncs miri, fem-ho d’una altra manera: el drac és un núvol fosc, de tempesta, a la part alta del quadre, que amenaça descarregar un torrent d’aigua de campionat.

La veritat és que succeeix massa sovint que, en més o menys mesura, el dia de Sant Jordi es posa a ploure i desllueix la festa i tots a córrer i els llibres es poden xopar. De la manera que jo proposo els fets tot aniria altrament: Sant Jordi, sense cavall, des d’una tanqueta, apunta enlaire al núvol drac i li dispara un míssil dels petits però fulminants, i el núvol es fa fonedís en un instant, miríades de gotes volen cel amunt i es perden camí de les galàxies. Vejam si d’una vegada tenim la festa en pau.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor