opinió

Voladura i miratge

«L'escàndol de l'espionatge va contra l'estratègia d'ERC i permet a Junts repetir el seu missatge preferit: el diàleg amb Madrid no és possible»

per Francesc-Marc Álvaro, 21 d'abril de 2022 a les 20:00 |
L’escàndol europeu i català (no espanyol, malauradament) de l’espionatge a més de seixanta persones vinculades a l’independentisme és l’esdeveniment clau pel que fa a la governabilitat espanyola. El president Aragonès ja ho ha anunciat, de manera tranquil·la però clara: el suport parlamentari d’ERC a l’executiu PSOE-Podem és l’única eina de pressió efectiva que té avui l’independentisme en l’esfera institucional.

Estem a l’espera. De moment, sembla que a Pedro Sánchez el Catalangate se li ha escapat de les mans, potser perquè parteix d’una perspectiva errònia: l’opinió publicada a Madrid no en fa gaire cas (llevat de poques excepcions) i, per reblar el clau, la societat espanyola accepta aquests fets com una cosa normal. A Catalunya, en canvi, aquest episodi és percebut com el que objectivament és: una vulneració gravíssima de l’estat de dret i un cas que mereix explicacions oficials i la concreció de responsabilitats polítiques al més alt nivell. Una altra cosa no s’entendria.


El cap de l’executiu espanyol -massa postmodern per comprendre que el conflicte català no és un xarampió- refiava que la majoria parlamentària que l’aguanta arribaria fins al final del camí. Dins d’aquest marc, ell podia dilatar el temps al seu gust, i així ho ha fet amb la taula de diàleg, un àmbit que ha quedat aparcat. Després dels indults als presos polítics, la Moncloa va desar la carpeta catalana en un racó de paraigua. Ara, l’escàndol de l’espionatge a gran escala accelera tots els temps, el de Sánchez, el d’Aragonès i el del conjunt de l’independentisme. De la manca de diàleg real de fons hem passat a una desconfiança aguda, descarnada. La recuperació dels ponts institucionals Madrid-Barcelona queda afectada seriosament pel Catalangate. No es pot fer veure el contrari.

L’acceleració dels temps que comporta aquest escàndol polític va contra l’estratègia possibilista i gradualista d’ERC, en la mesura que permet a Junts repetir amb més èmfasi el seu missatge preferit: el diàleg amb Madrid no és possible, no hi ha res a fer, cal tornar a la confrontació. Si el gabinet central no dona respostes satisfactòries sobre aquest espionatge i el paper que hi pugui haver tingut el CNI, els de Puigdemont podran proclamar que "nosaltres ja ho dèiem".  


Aquesta setmana hem tingut un miratge d’unitat independentista: la foto de Junqueras i Puigdemont asseguts un al costat de l’altre ha suggerit un món que no existeix de debò. Fins i tot el vicepresident Puigneró ha dit gairebé el mateix que el president de la Generalitat. Només Laura Borràs s’ha llançat a la piscina i, posant el turbo, ha demanat la dimissió immediata de Pedro Sánchez. Entrem en un temps nou, que ja no depèn de l’èxit de la taula de diàleg, sinó de la voluntat del PSOE d’evitar la voladura de la legislatura espanyola.

Faran alguna cosa rellevant els socialistes per mantenir els republicans i els d’EH Bildu dins de la majoria que dona estabilitat a l’Executiu? Si aquests dos partits es desmarquen, el dia a dia parlamentari de Sánchez serà incert i complicat, per bé que ja té aprovats els pressupostos generals. Corre la teoria que tot plegat tindrà un efecte invers i potser es reactiva la taula de diàleg; la política pot tenir aquestes caramboles, però tinguem present que moltes enquestes aconsellen que la Moncloa es posi de perfil en les coses de Catalunya, perquè el PP i Vox troben aquí una excusa sensacional per baladrejar. Els marges de maniobra són, a priori, petits.


Li vaig preguntar al president Aragonès, des dels micròfons de Jordi Basté a RAC1, si pensava avançar les eleccions a Catalunya en cas que l’assumpte de l’espionatge es podreixi i no hi hagi cap resposta convincent del Gabinet Sánchez. Ho va descartar, però aquest cronista pensa que, quan es tanquen totes les portes, no es pot descartar sortir per la finestra.      

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc-Marc Álvaro
Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Columnista de La Vanguardia i Serra d'Or, i comentarista a RAC1. Autor de diversos llibres, entre els quals Assaig general d’una revolta. Les claus del procés català (2019) i Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol (2014). Premi Nacional de Periodisme 1994.
A Twitter: @fmarcalvaro
www.francescmarcalvaro.com
22/09/2022

És nostàlgia el que té Trias?

08/09/2022

Infinites proves d'esforç

28/07/2022

Hi havia molt poca gent

14/07/2022

Tocqueville ens visita

30/06/2022

La tempesta Borràs

16/06/2022

Política i vida privada

02/06/2022

El viatge de Dolors Feliu

19/05/2022

Qui diu «pallasso» diu «fe»

05/05/2022

Es necessita líder (i més coses)

21/04/2022

Voladura i miratge

Participació