1 de 10
opinió

Jocunda joventut

per Josep Vallverdú, 11 d'abril de 2022 a les 20:00 |

«Les dones són altament discretes concernent l’edat pròpia, no en parlen, però els homes sostenen una lluita desaforada contra els anys»

Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gaudeamus igitur  juvenes dum sumus, gaudim, doncs, mentre siguem joves, canta l’himne acadèmic tradicional i segons diuen medieval. A la jovenesa se li atribueix tota mena de gaudis, de llicències, no té fronteres per passar-s’ho bé.  I, com a conseqüència, la sobrevaloració de la joventut arriba, inexorable, quan la maduresa deixa pas als signes de vellesa. Llavors, correu-hi tots, que la cassola s’agafa: els barons farien el que fos per recuperar la joventut. En to de facècia un xic amarga un octogenari amic meu solia capgirar les xifres de la seva edat i declarava que en tenia vint-i-vuit.

Els homes fan, però, ostentació dels  seus anys si, arribats a una edat prou madura, ofereixen encara bona figura i acceptable salut. Diuen, traient el pit: "Doncs mira, jo, ja en tinc setanta-tres", gesta avui no gens heroica al capdavall, perquè l’expectativa de vida activa s’ha allargat des de meitat del segle vint.


Em ve a la memòria un conegut, amb èxit en els negocis, que em confessava –de fet ho proclamava als amics- que als seus seixanta i tants anys s’havia firat una noia i li havia posat un pis. Aquesta història és prou vulgar i repetida:  allò que la feia interessant era el farcit que hi feia l’home, perquè afegia que aquella aventura l’havia iniciada perquè ell se sentia com un xicot de vint-i-cinc. Jo no hi entrava ni en sortia, ell s’ho amania. Semblava ignorant del fet que els xicots de vint-i-cinc no tenen necessitat de posar pis a cap noia, les solen trobar de forma natural, lliures de peatge, si ells i elles gaudeixen de salut i bones maneres i es produeix la pertinent química.

Les dones són altament discretes concernent l’edat pròpia, no en parlen, però els homes sostenen una lluita desaforada contra els anys, obsedits per la virilitat i l’eterna joventut. Ai, l’ombra del doctor Faust! Mireu, si no, les propagandes farmacèutiques i també remeieres privades que borbollen als mitjans escrits, a les pantalles i als mòbils. No m’oblido dels acudits, quasi sempre sarcàstics, sobre el tema.  Els psicoanalistes consideren que una bona part d’aquest afany de resurrecció pot venir del desig concupiscent que roman actiu quan les potències corporals no poden posar-se en joc. Afegim-hi la sensació d’oportunitats perdudes, desaprofitades.  “Si tornava a nàixer...” Total: "Bellesa i Flor de Maig, en un dia me’n vaig".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Josep Vallverdú
Lleida, 1923. Escriptor, professor i traductor. Compta amb una considerable obra de variat contingut, molt premiada, des de la infantil fins a la poesia i l'assaig. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d'Or de la Generalitat.
Més articles de l'autor
30/01/2023

Ce trencada

16/01/2023

Centenaris

02/01/2023

El menyspreu de l'altre

19/12/2022

«Imperifòbia»

21/11/2022

El refús de la «cosa»

10/10/2022

Dependents

12/09/2022

Èpoques mig fosques

29/08/2022

Josep Espar, Balaguer, Barcelona, Catalunya

06/06/2022

Visitants i allunyats

27/04/2022

Somnis a mitges

Participació