​França i els que no són de ningú

«El que està passant en la primera volta de les eleccions és molt preocupant, però s'ha gestat durant dècades»

per Montserrat Tura, 10 d'abril de 2022 a les 20:36 |
Tot i les crides formals a la participació, les dades que arriben avui dels centres electorals francesos són d'una alta abstenció en un estat de vot no obligatori però històricament interessat en els afers de la política. 

Venim de cinc anys de presidència Macron, un cap de l'Elisi que s'ha caracteritzat per la gestualitat i la indefinició. Conscient dels problemes que arrossegaven els històrics partits que s'alternaven; republicans de dretes i socialistes a l'esquerra, l'actual president va crear un moviment propi dels temps que vivim, és a dir, ni de dretes ni d'esquerres. Particularment opino que els que es defineixen amb aquesta indefinició apliquen polítiques econòmiques conservadores.


A aquest president que venia d'un moviment sense estructurar i sense arrelament en les institucions locals, li ha sortit un gran moviment de protesta que no procedia de les organitzacions tradicionals, sinó que és, també, una amalgama eclèctica anomenada armilles grogues.

El que està passant en aquesta primera volta de les eleccions és molt preocupant, però s'ha gestat durant dècades i lluny de buscar-hi solucions d'ampli consens, la campanya electoral fa sagnar les ferides d'una societat que s'allunya de la cohesió social i de la igualtat d'oportunitats de persones i territoris.


Els darrers estudis demoscòpics mostraven que el partit socialista segueix sense la credibilitat necessària per tornar a representar l'esquerra i la France Insubmisa de Mèlenchon, agrupa moviments socials però no suficient per a poder passar a la segona volta, perquè moltes de les seves propostes essent interessants socialment, els manca concreció institucional. La presència de candidats ecologistes divideix encara més el vot d'esquerres. 

La dreta, no fa gaire vinculada al partit republicà, paga la corrupció dels temps de Sarkosy.


Finalment, els que tenen la temptació d'afeblir la xarxa social, el poder polític local i regional, es disputen l'electorat utilitzant, per part de Le Pen la tensió que produeix l'alt percentatge de població de religió musulmana en les perifèries de les grans ciutats o bé, per part de Macron defugint l'autèntic element que ha de retornar la grandesa a la gran república francesa, una cohesió social molt diferent del patriotisme dels propis que clamava De Gualle, perquè el nou patriotisme passa per trobar sistemes de relació de confiança i de solucions reals a les grans diferències socials.

L'excés de zel i la indefinició de posició ideològica de Macron, l'intent de no parlar de les procedències i les identitats racials i religioses que cal incorporar a la nova república per no donar més element que alimentin la demagògia de l'extrema dreta, afavoreix que els problemes restin sense solució i -sovint- lluny de millorar, empitjoren.

Macron aconseguirà ser el candidat menys dolent per a la segona volta i tots els que no han estat capaços de presentar alternatives solvents i s'han fraccionat fins a la inviabilitat, hauran de demanar-ne el vot per evitar la victòria de Marine Le Pen. 

L'endemà, del retorn a l'Elisi d'Emmanuel Macron, haurien de treballar totes les forces per aquesta perduda cohesió social que és el pitjor que pot passar a les nostres societats. Quan els marginats creuen que no són de ningú, que no els representen les institucions, la democràcia amb totes les seves imperfeccions, però amb la seva grandesa, està en perill.

Tot això passa a la primera potència nuclear europea. França, per territori, per extensió dels seus tentacles colonials, per militarització per ús de l'energia nuclear pels seus més de 67 milions d'habitants, no es pot mirar superficialment. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
04/07/2022

Una dècada

19/06/2022

​Política superficial, problemes profunds

05/06/2022

El turisme cultural

08/05/2022

​Informació i democràcia

24/04/2022

Macron, un president d’ampli espectre

10/04/2022

​França i els que no són de ningú

27/03/2022

La socialització del virus

13/03/2022

Els espiells en una guerra

27/02/2022

Qui recorda Kazakhstan?

19/02/2022

La presència de l'extrema dreta a les institucions

Participació