OPINIÓ

No, l'amor no justifica la violència

«No necessitem 'matxos alfa'. Tampoc 'bullyies' amb americana. Necessitem més empatia i educació emocional»

per Alba Carreres, 28 de març de 2022 a les 20:00 |
La gala dels Òscars ens ha deixat un regust tòxic, un còctel de masculinitat hegemònica, misogínia i violència. L’agressió de Will Smith a Chris Rock després que el presentador es burlés del pentinat de Jada Pinket, parella de Will Smith, que pateix alopècia, ha visibilitzat que l’analfabetisme emocional res té a veure amb els calés que tens a la butxaca. 

Més enllà de la pregunta que una vegada i una altra ens anem fent sobre si l’humor té límits, fa falta un exercici d’empatia perquè l’humor sigui intel·ligent. I sí, que es riguin d’una persona que pateix una malaltia també és violència si no hi ha consentiment exprés. Però el discurs de Will Smith justificant la violència per l’amor cap a la seva parella és el discurs de tants i tants maltractadors. Ni l’amor excusa cap violència ni la violència ha de servir per defensar suposadament "l'honor" de cap dona. 


Hagués estat molt bé que s’hagués parlat de l’alopècia, que per al·lusions Jada Pinkett (que no "la dona de Will Smith", com ha sortit a molts mitjans), hagués agafat el micròfon i hagués explicat que estava patint molt a causa de l’afectació que pateix. Però no. En un acte de mansplaining i de sobreprotecció matxi és el supersalvador d'en Will qui surt a l’escenari i es comporta com un autèntic home de les cavernes. Un acte que sol passar massa sovint, i sense que hi hagi catifa vermella. 

No. No cal que ningú parli per les dones. I, si ella va decidir no parlar, no calia que en Will ho fes en nom d’ella i menys encara reaccionant de manera violenta, visceral i tan poc assenyada. Les dones no som subjectes passius ni propietàries de ningú. Senyors, la pàtria potestat és cosa del passat. 


Aquest moment tan tòxic genera referents i precedents. En primer lloc, per qui és l’actor i el reconeixement públic que ha rebut tot i comportar-se de manera tan lamentable. I després hi ha el públic, que aplaudeix estoicament quan justifica la violència per amor. Però què coi és això? 

Si hi ha violència no és amor. És dominació, és possessió. El concepte d’amor que Smith proclama és totalment tòxic i no hauria de generar aquest referent visual per a les persones que eren espectadores del moment.


Fa molta pena també que des de dalt d’un escenari, quan centenars de milions de professors i professores intenten acabar amb el bullying a les aules, es perpetuï aquesta actitud burlesca cap a una dona a la qual la travessen moltes violències.

No necessitem matxos alfa. Tampoc bullyies amb americana. Necessitem més empatia i educació emocional. Entendre què ens passa, validar l’emoció, posar-li nom, canalitzar l’expressió d’aquesta emoció i resoldre de manera assertiva el conflicte.

Si tingués a Will Smith ara mateix davant, li regalaria el llibre Tinc un volcà de la Miriam Tirado i el Joan Turú. Perquè aquest volcà no ha pogut respirar i ha acabat esclatant de manera violenta. Però igual el que se t’encendrà a tu després de llegir aquest article sí.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació