No a la caça

«Malgrat ser una minoria (menys del 2% de la població) limiten els drets de la majoria al bosc»

per Israel Falcó Martínez, 25 de març de 2022 a les 17:23 |
La caça és una activitat altament nociva. Nociva per als animals salvatges assassinats (1.316.295 animals capturats la temporada 19/20 a Catalunya segons IDESCAT) on sovint pateixen les ferides dels trets durant dies, fins a la mort, agonitzant. També hi ha la mort de fauna protegida, abatuda per error? Però també ho és per als gossos que s'utilitzen, que pateixen molt sovint una explotació salvatge, amuntegats, forçats a treballar i amb grans probabilitats de patir ferides i d'abandonament. La caça és també una amenaça per a les humanes. Per exemple, segons la Guardia Civil, en els darrers 14 anys s'han produït almenys 63 morts i 43 ferits a l'estat espanyol, sense comptar les dades de Catalunya i d'Euskadi. 

Parèntesi: És curiós que a les "Memòries d'activitats cinegètiques i dades de la temporada de caça de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi" no s'incloguin els accidents associats a la caça (ni ferits ni morts).


Durant els períodes de caça, els caçadors s'apoderen dels boscos posant en perill a les usuàries del bosc (senderistes, boletaires, ciclistes, etc.). Malgrat ser una minoria (menys del 2% de la població) limiten els drets de la majoria, perquè és una activitat excloent. Les dades respecte a la percepció social també són clares, on majoritàriament es rebutja la caça esportiva.

Parlem ara de les espècies que es cacen, les espècies denominades cinegètiques. El fet d'ésser considerades cinegètiques només correspon al fet que s'han classificat per les autoritats com a "matables", per tant, les espècies poden ser considerades cinegètiques o no, depenent del context. Per això, parlar d'espècies cinegètiques és una imprudència que treu als individus sintients qualsevol consideració moral. També hi ha altres espècies que es poden caçar, les que es considerin plagues o espècies invasores per exemple, que "cal exterminar". Però, què es considera una plaga o una espècie invasora? Sota quin criteri s'estableix? Amb quins interessos? 


Un exemple actual que il·lustra força bé la relativitat de les classificacions de les espècies és el cas del castor europeu a la península Ibèrica. El castor hi va viure fins al segle XVII més o menys, i es va extingir per causes antròpiques (la caça). El 2003 es va reintroduir il·legalment al riu Ebre, al seu pas per Aragó. A la que es van veure indicis de la seva presència se'l va catalogar com a espècie invasora, perquè la seva presència produïa una afectació a les humanes, molestava. Es va voler erradicar una espècie que ha viscut a la península des de fa 23 milions d'anys matant-ne a centenars fins que, l'espècie ha tingut la protecció per llei de la directiva d'Hàbitats de la Unió Europea.

Amb aquestes espècies, les considerades plagues, com amb qualsevol altre, caldrà fer-ne una gestió si fos necessari, però no sota la premissa que no tenen el dret a viure i que, per tant, s'han d'eliminar.


Parlant de la caça; un dels principals arguments que s'utilitza per a defensar-la és que els caçadors són gestors del medi ambient. No obstant això, la realitat ens diu que no ho són, ja que no en són experts, ni d'ecosistemes, ni d'ecologia, ni de fauna, ni de diversitat, bàsicament perquè no estan formats. Els caçadors sí que són però, experts en matar, i és per plaer que fan aquesta activitat. És més, sovint actuen en contra dels equilibris dels ecosistemes per afavorir la seva activitat i justificar-la. També convindria assegurar-se abans de defensar-la si és efectiva per a la gestió dels ecosistemes. Per exemple, en el cas del porc senglar, el recurs de la caça tampoc ha aconseguit en la majoria de casos controlar certes "superpoblacions" (caldria veure com s'ha definit aquest concepte també), tot i que cada cop hi ha hagut més batudes. No hi ha exemple on la caça hagi servit per a aquesta funció, ans al contrari, ha provocat més desequilibris i danys, i ha servit per a reduir dràsticament les espècies depredadores. 

El que sí que és la caça, és un problema mediambiental. Per exemple per la quantitat de plom dels tirs, que es mesura en tones a l'any, un material que, segons l'Agència Europea de Productes Químics, té un elevat risc tòxic. O la contaminació genètica que es produeix quan alliberen animals criats que es creuen amb la fauna local. L'activitat cinegètica també afavoreix a la desaparició d'espècies vulnerables com el llop, l'os, la tórtora europea o el linx (a la península Ibèrica).

Una altra excusa que s'utilitza per a defensar la caça és la seva importància cultural i identitària. Tampoc no m'esplaiaré en explicar que l'argument que s'ha fet sempre o que ens defineix, no és vàlid en molts aspectes i menys èticament parlant. Només diré que és el mateix argument que es fa servir per a defensar a la tauromàquia. Així i tot, es pot considerar cultura coneixent el percentatge de gent que la practica? Es pot considerar identitària coneixent el perfil de qui la practica?

Quins són els valors que transmet la caça? Diuen que transmet valors com la masculinitat, l'esforç, la germanor, o el vincle amb la natura. Per a mi, més aviat el que transmet és l'enaltiment de la violència i la dominació i la manca de respecte per la vida, ja que avui dia és innecessària. Indirectament, també amaga masclisme i classisme.

Tornant al tema de la gestió d'ecosistemes. Per a fer-la, s'ha de prioritzar sempre les opcions menys lesives com l'esterilització (per exemple la vacuna per frenar la reproducció del porc senglar, promoguda per un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha descobert pràcticament 100% eficaç), balles i tancats electrificats, desbrossaments de finques urbanes, evitar les fonts d'aliment urbà o habilitar punts d'aliment lluny de les zones urbanes, l'ús de repel·lent olfactiu (per exemple l'orina de llop pel cas del senglar), ús de repel·lent gustatiu, etc. I sobretot, cal que les administracions públiques mantinguin els ecosistemes sans, prioritzant la sostenibilitat en les seves polítiques. La manca de regulació dels ecosistemes i la proliferació de certes espècies (a causa de la manca de depredadors molt sovint), com tot, no és un problema que es pugui resoldre a tirs. Així doncs, són les administracions les responsables de procurar que els ecosistemes tornin a estar sans, amb la continuïtat de la xarxa tròfica i, per tant, amb els depredadors naturals pertinents.

Per concloure, quan no es necessita la caça per obtenir una alimentació completa i saludable i no és ni necessària ni eficient en la gestió dels ecosistemes, aquesta no té de justificació ètica, independentment de l'activitat econòmica que afecti. La caça és una activitat d'oci i un negoci, i no ha de ser un sistema de gestió mediambiental, perquè és incapaç de ser-ho i perquè el que fa és afectar directament a la biodiversitat i de forma negativa.

Alhora, la caça no ajuda al desenvolupament rural, ja que interfereix en moltes altres activitats. Per exemple provoca sorolls i molèsties, situacions de perill i limitacions. Sovint dificulta el desenvolupament de turismes sostenible.

Considero, doncs, que la caça com a activitat ha de ser eliminada alhora que s'han d'aplicar les polítiques corresponents per a enfortir i protegir els ecosistemes. La solució no és la creació de la figura "estratègica" del "caçador expert" que vol crear la Generalitat de Catalunya (caçadors que podran fer actuacions específiques que comportin un cert risc, requereixin més experiència o se situïn a zones complexes). Alhora vol fer una Llei de Caça pròpia, de cara al 2023. Aquesta llei el que hauria de fer és programar i organitzar com han de ser els passos i actuacions per a eliminar la caça, a mitjà termini, i quina és la formació que han de tenir els caçadors i el seu estat de salut mental a curt termini.

La caça és un reducte més del patriarcat que no concorda amb els valors d'empatia, pacifisme, responsabilitat i sostenibilitat. Per sort, cada vegada queden menys caçadors (de mitjana se'n perden 2.300 per temporada, i més de la meitat dels que queden, són jubilats). I això és així tot i que aquesta activitat l'estem finançant entre totes, ja que és una activitat subvencionada amb diners públics. Per exemple, al 2021 es va obrir una convocatòria amb un fons de 600.000€ per a la caça del senglar, adreçada a les Societats de Caçadors, on es pagava 25€ per peça en els territoris que es van definir com d'alta densitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació