opinió

​Els pagesos aporten menjar i preserven el territori

«Els pagesos i els pastors que conserven el territori, l’abandonen. Els fruits que s'hi collien no existeixen. On ens porta este panorama?»

per Anton Monner, Gandesa | 22 de març de 2022 a les 10:12 |
Els pagesos, els pastors i la gent que treballen pel camp desapareixen. Viuen a pobles agrícoles que cada cop tenen menys habitants. La població està envellida. Bones finques que no fa massa produïen bons fruits, s’estan ermant. Com els preus que es cobren de les collites son inferiors al cost de producció, la gent se’n va del camp. Es senten desil·lusionats i maltractats. Hi fugen perquè no se’ls considera, se’ls abandona i se’ls tracta com l’últim estament de la societat.

La població de pagesos actuals té els dies comptats i els que hi treballen estan a punt de jubilar-se. Les cases s’abandonen perquè els joves han estudiat i exerceixen la carrera universitària on troben la feina que mai és al lloc on han nascut perquè l’economia es va reprimint a mesura que la gent se’n va dels pobles. I amb això, estimats lectors, les capitals es fan grans, els pobles cada cop son més petits, el territori es degrada perquè les finques s’omplen de pins, els camins deixen d’arreglar-se per no transitar-hi, i algunes finques de qualitat les compren les elèctriques per instal·lar-hi plaques solars. Poc a poc, municipis agrícoles de fa segles han viscut de la terra i el sector primari era la base de la seua economia ho deixen de ser. Les finques no produeixen prou menjar i el conjunt del territori s’està degradant.


Dos factors que sembla que els polítics no ho entenguen. Els pagesos i els pastors que conserven el territori, l’abandonen. Els fruits que s’hi collien no existeixen. On ens porta este panorama? A grans clapes territorials dins les comarques de l’interior on no hi viu ningú perquè els pobles es queden sense gent per habitar-hi. La població envellida es mor i els joves se’n van. Catalunya, avui, més del 70% del seu mapa, sofreix este problema. I sense gent, finques de qualitat no es conreen i es prodigaran els incendis forestals. Les finques treballades aturen els incendis, com a talla-focs naturals. Un sol pastor amb el seu ramat de cabres i ovelles pot cobrir mil hectàrees de territori per evitar estos incendis. Els pagesos no poden viure i els pastors encara menys perquè el preus que cobren de la carn és el mateix de fa trenta anys enrere. Tot son despropòsits que incideixen a desertitzar el territori i no produir suficients productes de proximitat que Catalunya els necessita i també el món.

I tot això agreujat per la guerra d’Ucraïna. Els preus dels carburants i dels adobs augmentant i les matèries primes escassejant. Les granges també existents als pobles agrícoles se’ls incrementa els preus del blat, la soja, el panís, o el gira-sol, a més dels carburants i algunes han de tancar portes i vendre els animals. No és un problema solament català sinó també espanyol i europeu. El president francès, Emmanuel Macron, ja va expressar l’altra setmana, al Saló Internacional de l’Agricultura de París, que “si la crisi actual dura, cal estar preparats per revaluar la producció agrària per defensar la sobirania alimentària”.


Se n’adona, Sr. Sánchez, de la que li està caient a Espanya, per manca de previsió? Ara hi hem de córrer tots quan els pagesos omplen el centre de Madrid amb una gran manifestació pels augments dels costos de producció i no poder viure del que cullen perquè durant anys els governs s’han obligat d’ells i estan abandonats de la mà de Déu.

Cal cercar solucions. Els pobles s’han de repoblar. Els joves s’hi ha de quedar a viure amb les ajudes necessàries que se’ls haja de donar. Els sectors professionals complementaris no han de baixar persianes i tancar els seus negocis, als pobles agrícoles. També se’ls ha d’ajudar. S’ha de portar a cap un pla d’habitatge que evite que s’enderroquen moltes cases que fins fa poc estaven habitades. Simplement, Sr. Sánchez, els ministres d’Agricultura d’Europa s’han reunit pel tema dels abastaments alimentaris. No caldria estudiar i portar a cap realitzacions per omplir els prestatges dels mercats si es fessen produir els camps amb fruits de proximitat que ara els tenim erms. Produir-los evitaria importar-ne de milers de quilòmetres amb les conseqüents percussions medi-ambientals i de carbonització. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació