opinió

Llibertat, seguretat, prosperitat

«No assumir un discurs i una política pròpia de seguretat internacional i ciutadana porta a cometre greus errors en posicionaments internacionals, propis de visions naïfs o ideologitzades»

per Josep Huguet, 15 de març de 2022 a les 20:00 |
El macronisme i el sanchisme són opcions de centredreta tradicional que s'aprofiten del desconcert i desubicació de les forces progressistes i de la pujada de l'extrema dreta nacionalista. Són opcions que no proposen canviar l'statu quo d'una prosperitat basada en la continuïtat del capitalisme oligopòlic sota les faldilles de l'estat, on aquest reforça els seus aspectes controladors en detriment de les llibertats i on la inseguretat es continua combatent atenuant-ne les conseqüències i no evitant-ne les causes. Mentrestant el populisme d'extrema dreta cavalca sobre les pors populars preferint ordre a llibertat, duresa repressiva a prevenció i defensa econòmica dels sans-culottes atiant el focus cap a les migracions.

Aquesta diagnosi hauria d'alertar sobre els riscos pel progressisme de centrar la justificació del relat o de l'obra de govern només amb com es reparteix el benestar i es defensen els drets personals obviant els sentiments bàsics que molts cops mouen la gent: la por, la incertesa, la inseguretat, l'empobriment. No pot ser que es deixi pels partits que són pilars del règim antic i pels reaccionaris el discurs sobre prosperitat, seguretat i llibertat. Perquè la prosperitat que ells prediquen es basarà en la continuïtat del model present que ens portarà a la ruïna de la majoria social; perquè la seguretat, tant en termes nacionals com ciutadana, continuarà al servei dels poderosos, però el seu discurs aixecarà adhesions entre les capes populars que els sembla que no en gaudeixen; i perquè les llibertats que defensen des del poder són la llibertat d'acció dels oligopolis i els seus mitjans de comunicació, o la llibertat individualista incapaç d'assumir la corresponsabilitat dels sacrificis que de vegades demanen algunes situacions com ha estat la lluita contra la pandèmia.


Si parlem de llibertats, sense una lluita aferrissada per a l'homologació amb les democràcies més avançades estem venuts. Perquè no podrem usar els mecanismes de la llibertat de manifestació i d'expressió per superar els obstacles econòmics, socials o nacionals que se'ns presenten. Cal aconseguir la transformació de les lleis i aparells de l'estat per tal que garanteixin tots els drets personals i socials dels ciutadans i l'autèntica separació de poders i el comportament nítidament democràtic d'aquests. Cal l'eliminació de la llei mordassa, la retirada del decret d'intervenció d'internet, la reforma del codi penal per acotar els delictes de desobediència, sedició, rebel·lió i terrorisme, una llei de desfranquització i un codi de neutralitat informativa exigible a tots els media públics i privats, amb la persecució especial de les fake news, etc. Sense un tallafocs clar a la degradació de l'Estat de dret espanyol, ja prou escàs des del 78, sense marc de llibertats recuperades, no pot haver-hi cap negociació seriosa ni social ni nacional. Sense l'àrbitre i el terreny de joc neutral no hi haurà joc a jugar.

Si parlem de seguretat en les dues vessants, davant de riscos globals i internacionals i la seguretat ciutadana davant les agressions masclistes o per robatori i el tràfic de drogues i de persones, cal reivindicar-la per a les classes populars. I interpretada des d'aquest àmbit i des de Catalunya en el nostre cas. No assumir un discurs i una política pròpia de seguretat internacional i ciutadana porta a cometre greus errors en posicionaments internacionals, propis de visions naïfs o ideologitzades, com s'està veient entorn de la polèmica de la setmana. O bé, no combatre escalonadament la microdelinqüència fins a la delinqüència organitzada així com les agressions masclistes deixa camp a la demagògia d'extrema dreta. Una política de seguretat ciutadana democràtica està al servei de les classes populars, no de les oligarquies ni del corporativisme estatal. I cal reivindicar-la dia sí i dia també.


Finalment, parlem de prosperitat, perquè sense apel·lar a la meritocràcia, a l'esforç del treball, de la innovació d'empresaris, de treballadors i de l'administració pública estem venent fum. Mariana Mazzucato fa temps que predica que les esquerres han de refer el discurs assumint que cal crear valor i no deixar a les dretes un discurs que molts cops acaba essent buit perquè alimenta la prosperitat d'uns pocs. Cal preocupar-se de com crear riquesa i valor, tant de com de redistribuir-la. Es passa massa temps discutint en com distribuir i molt poc en ajudar a crear valor en una direcció de col·laboració público-privada.

La principal lluita contra l'expansió de la vulnerabilitat social passa per defensar el conjunt interclassista de les classes populars: els treballadors assalariats, però també els autònoms, les professions liberals, els empresaris petits i mitjans que creen ocupació i riquesa. En contra d'aquest bloc hi trobarem l'oligarquia, el capitalisme del BOE, el capitalisme financer i especulatiu que ja es definia així en la Declaració ideològica d'Esquerra Republicana el 1993. Un recordatori ara que s'acaba de celebrar la seva Conferència nacional. El centre esquerra, no pot regalar aquest espai de defensa dels productors a falsos liberals o liberals benintencionats que poden acabar fent el joc als oligarques i rendistes que l'única llibertat que desitgen és la de poder dictar els decrets del BOE.


Perquè sense prosperitat econòmica sostenible no hi haurà res a repartir. Perquè sense seguretat per les classes populars s'invocarà l'autoritarisme. Perquè sense llibertats bàsiques no tindrem una àrea de joc neutra per poder canviar les coses.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
02/08/2022

Relats

19/07/2022

Fiar i confiar

05/07/2022

Redibuixar el mapa

21/06/2022

Conservadors i reaccionaris

07/06/2022

Kafkià

24/05/2022

Quatre coses preocupants

10/05/2022

Llibertat, per a què

26/04/2022

L'estratègia i les eines

12/04/2022

Jocs: sí o no, però

29/03/2022

Spanish road movie

Participació