opinió

La bogeria de la guerra d'Ucraïna

«Esta bogeria s'ha d'acabar. Tots hi hem de posar quelcom per evitar-ho. I sobretot, des d'ara en endavant, ens hem d'acostumar a consumir menys i amb més racionalitat»

per Anton Monner, Gandesa | 13 de març de 2022 a les 19:35 |
El món trontolla amb l’ocupació d’Ucraïna per l’exèrcit rus. Les economies dels diferents continents estan interconnectades. Existeix per tant l’efecte desestabilitzador de les matèries primeres com son el gas i el petroli, i d’altres com la soja, el blat, el plutoni, l’alumini i el ferro. Els mercats mundials se’n ressenten i els mercats de valors pateixen sense saber on anirem a parar. Els inversors estan desorientats i els acaparadors augmenten les reserves per incrementar beneficis.  La inflació que es produirà està assegurada i actualment ja no hi ha cap constructor que puga donar un pressupost final per l’increment constant de les matèries primeres o els mercats de futur cada cop són més canviants i incerts.  

Tot s’ha esbojarrat però principalment per la gent que en pateix les conseqüències de forma directa, que han de fugir dels seus pobles, els civils que s’hi queden atrapats i moren per les bombes i els joves soldats que se’ls envia a lluitar, hi deixen la seua pell.


Segons se’ns diu –i de propaganda n’hi per tot arreu i molta és falsa- els joves ucraïnesos es presenten voluntaris per defensar la seua pàtria. Qualsevol mort per la força de les armes, civil o militar, voluntari o no, és una autèntica bogeria. Són milions els desplaçats, i milers els combatents morts pels carrers de les ciutats atacades i els que les defensen. Els hospitals també alguns s’han destruït. A moltes ciutats estan tallats tots els serveis d’electricitat, aigua i gas, i moltes cases enderrocades. El menjar escasseja i medicaments i subministres no hi poden arribar. Un autèntic desastre!

Tot plegat radica entre uns que ho pateixen directament amb destrucció i morts, i altres que, vivint amb comoditats i totes les necessitats cobertes, la vida els serà més difícil i hauran de restringir les despeses per activitats que s’havien fet necessàries, com el turisme o l’oci i la vida sense privacions.


Les energies que són els motors de les economies han de millorar per necessitat. El canvi climàtic preveia que havíem d’evolucionar vers produccions renovables de sol, vent i formes naturals. Existeixen divergències quan França mantén les nuclears com a font principal d’energia i alguns veïns dirigeixen les produccions per altres viaranys. Tot es transforma i tot canvia quan Veneçuela quedava aïllada del món i ara USA hi cerca complicitats amb el seu petroli per nodrir part de les necessitats quan s’importaven de Rússia.

Els mateixos líders mundials adverteixen que la situació és molt greu quan cerquen formules d’aturar la guerra. Xina, la gran potència emergent, fa d’intermediari entre els contendents. A ningú convé la guerra però a Xina, que exporta els seus productes arreu del món i els excedents monetaris a les economies subdesenvolupades, és qui més hi perdria si l’economia mundial restringia els moviments. També Estats Units hom diu que en secret, negocia amb Rússia, quan aparentment es tiren els trastos pel cap. Tots semblen tenir una doble cara; voler mantenir les seues postures inflexibles però al fons desitjarien la pau encara que sense rebaixar les seues pretensions. Contradiccions difícils d’esclarir pel poble i menys que ningú pels qui ho paguen amb la destrucció, l’exili i les morts.


Esta bogeria s’ha d’acabar. Tots hi hem de posar quelcom per evitar-ho. I sobretot, des d’ara en endavant, ens hem d’acostumar a consumir menys i amb més racionalitat. Deixar les aixetes i els llums obertes, gastant sense previsió o llençant tones d’aliments diàriament no consumits, això no és sostenible. Un petit estalvi familiar es multiplica exponencialment.

La societat de consum ens fa anar per un camí de pas canviat. La racionalitat s’ha esfumat de la majoria de la gent i tots, sense adonar-nos-en, provoquem desincronitzacions que ens porten a la degradació ambiental per un consum desbordat i a la devaluació de la mateixa vida que els molts avenços l’han fet possible. Per tant, també nosaltres, hem d’ajudar dins les nostres possibilitats per petites que semblen.

L’ONU i Rússia tenen possibilitats d’acabar la guerra. És el moment de no deixar passar un dia més per evitar el crac que pot fer el món un munt de runes i terror, i acabar amb el progressos que ens fan viure comunitàriament millor del que mai en la història de la humanitat havíem assolit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació