OPINIÓ

Cada dia és 8-M

«Seguim sense fer un canvi de xip necessari perquè el 8-M sigui un bonic record i no una reivindicació d’allò que ens fa falta com a societat perquè sigui més igualitària»

per Alba Carreres, 7 de març de 2022 a les 20:00 |
Sovint sé que s’acosta el 8-M perquè rebo més trucades, més articles, més feina, participacions en esdeveniments, programes i taules rodones. I és important visibilitzar les desigualtats que patim les dones, que ens travessen també amb més força a les mares, en el sistema actual, que no reconeix que la feina de cures i la vida hauria d’estar al centre.

No soc l’única. Dones que dediquem el nostre dia a dia a transformar aquesta realitat, a rebentar l’estructura patriarcal, a trencar el sostre de vidre, a visibilitzar l’escletxa salarial, al desequilibri de cures i a la reivindicació de la conciliació, sovint som contractades per fer un purple washing, una rentada d’imatge, d'empreses que precisament perpetuen aquest sistema.


I tinc la sort de poder escollir, des del privilegi, les meves lluites i el meu temps. Però també des d’aquí veig com empreses o entitats que s’omplen la boca el 8-M de feminisme, que celebren la vaga de les seves companyes, també callen quan una companya és acomiadada perquè ha estat mare, no encaixa la seva visió per massa feminista en una determinada emissora o bé no ha estat prou recolzada quan ha denunciat públicament que ha patit assetjament per part d’un dels seus companys.

El 8-M és una jornada reivindicativa, però m’agradaria dir-vos que el 8-M és i ha de ser cada dia. I dit això, m’agradaria fer un breu recull, molt breu de debò, de les coses per les quals ens reivindiquem, per prendre consciència mentre et prens aquest cafè des de la taula de l’oficina, ets al bus o t’estàs preparant per manifestar-te. I et regalo també algunes dades que penso que ens han de fer reflexionar. 


La presència de dones als mitjans no arriba al 30%. El col·lectiu On Són les dones denuncia que només el 29% de tertulians i opinadors són dones, una infrarepresentació que també és visible en l’agenda setting dels mitjans, clarament fal·locèntrica, amb ben poques dones en posicions de poder, on pel fet d’estar donant la nostra opinió rebem tota mena d’insults i assetjament verbal i vexatori. 

Pel que fa al sou: les dones cobrem de mitjana 5.252 euros menys que els homes, segons l’Institut de les dones. Això representa una escletxa salarial del 24%. A més, el 25,7% de les dones tenen ingressos inferiors al Salari Mínim. El dels homes és l’11,1%: l’escletxa salarial és major en jornada parcial (20,7%), que en la completa (3,4%). Una dada important tenint present que el 75% de les persones assalariades que treballen a temps parcial són dones.


I aquesta escletxa també és present en molts àmbits: la ciència, la salut mental, la pobresa o la guerra, entre molts altres factors. També en l’àmbit professional patim més discriminació i fins i tot es produeix el fenomen conegut amb el nom d’efecte Matilda, és a dir, atribuir el reconeixement d’allò que aconsegueixes a un company home. Tot plegat una sèrie de despropòsits masclistes incrustats al nostre dia a dia. 

Les denúncies per violència sexual han crescut un 60% en els darrers sis anys, l’any 2021 es van comptabilitzar 2.143 agressions sexuals en tot l’estat. Una cada quatre hores. Una dada preocupant tenint present que estem fent ben poc per educar infants i joves en una salut sexoafectiva més sana. 

També fa falta trencar amb l’androcentrisme en la ciència, basar-nos en una visió més humanista i humanitària. Visibilitzar les dones que treballen dia rere dia perquè això sigui així. Amb la pandèmia hem vist com les professions sovint feminitzades s’han precaritzat encara més, com s’ha posat de manifest la necessitat de la conciliació real i de posar la vida de les persones al centre. 

I amb tot plegat seguim sense educar en la igualtat. Seguim sense tenir polítiques realment igualitàries que privin de subvencions a aquelles empreses que perpetuïn la desigualtat, seguim sense fer un canvi de xip necessari perquè el 8-M sigui un bonic record i no una reivindicació d’allò que ens fa falta com a societat perquè sigui més igualitària. 

Ja ens ho farem. Mentrestant, aquí seguirem, defensant que cada dia és i ha de ser 8-M, reivindicant els nostres drets, la igualtat per damunt de tot. Assenyalant les desigualtats i lluitant perquè les nostres filles tinguin un futur més just i lliure de violències. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació