opinió

La guerra dels «deeply concerned»

per Maria Vila Redon, 4 de març de 2022 a les 20:00 |

«Des que va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa ha estat massa preocupada per exhibir la seva superioritat moral i no ha volgut abordar el debat sobre quin paper volia jugar al món»

per Maria Vila Redon, 4 de març de 2022 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana, les imatges dels diputats del Parlament Europeu dempeus aplaudint Zelenski amb banderes ucraïneses em van generar una mena d’incomoditat que no sabia ben bé d’on em venia. Després d’anys de tebior en el pla internacional i del fracàs de qualsevol projecte comú, el suport a Ucraïna ha generat de cop i volta un fervor patriòtic europeu que fa una mica d’angúnia. Polònia i Hongria, que als ulls de l’oficialisme de Brussel·les eren fins fa quatre dies països indignes de dir-se europeus, ara resulta que són fervents defensors d’Occident davant de la invasió de Putin.

Aquestes darreres hores, mentre Rússia massacra la població civil, tot plegat ha anat desembocant en un sentimentalisme bèl·lic que va de bracet de l’autoritarisme, com tots els sentimentalismes que són volgudament estimulats en situacions de crisi. Si Polònia i Hongria han pujat al vaixell, sembla evident que d’aquesta guerra Europa no en sortirà més dividida, com diuen que volia Putin, sinó (encara) més autoritària. I aquest serà, també, un mèrit de Putin. 


Als líders europeus els agrada sentir que la vida dels ciutadans està a les seves mans. Només cal veure la cara que feia Macron dimecres al vespre en el seu missatge a la nació, amb aquella mena de cofoisme disfressat de solemnitat. S’intuïa perfectament que una situació de guerra el fa sentir poderós de la manera com se senten poderosos els líders que estan més còmodes si no hi ha dissidència i poden exercir un cert control social. Ucraïna els és igual.

Des que va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa ha estat massa preocupada per exhibir la seva superioritat moral i no ha volgut abordar el debat sobre quin paper volia jugar al món. Porta dècades anant a remolc dels Estats Units mentre s’ho va venent tot a Rússia i a la Xina, incapaç d’erigir-se en un actor internacional amb cara i ulls que no hagi d’estar sempre a mercè dels deliris dels gegants amb peus de fang que l’envolten. Europa ha deixat passar el tren massa vegades i ara li esclata la guerra als morros. 


Ara segurament és massa tard, i tot s’ha accelerat d’una manera que és impossible de preveure res. Però no és exagerat dir que, amb el referèndum de l’1 d’octubre, la Unió Europea va desaprofitar una oportunitat d’or per fixar la seva posició i fer-se respectar sense que centenars de civils haguessin de morir sota les bombes. En comptes d’adreçar el problema d’una manera indolora, van preferir optar per les declaracions deeply concerned i van col·locar Josep Borrell, que és un irresponsable amb poques llums, a dirigir la seva diplomàcia. Una diplomàcia que de moment està consistint en sancions duríssimes que deixen poc marge de maniobra a la societat russa i en un enviament d’armes a ucraïnesos inexperts que, sense tropes, serveixen de poc més que per netejar la consciència europea. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
Més articles de l'autor
11/11/2022

Fins que torni Netanyahu

14/10/2022

Les llàgrimes de Turull

16/09/2022

L’estratègia que no ha existit mai no es pot trencar

22/07/2022

Un «me too» periodístic?

24/06/2022

L'última resolució sobre Israel

03/06/2022

Com ha anat tot això del català a l’escola

06/05/2022

​Un altre article sobre «Alcarràs» (i nosaltres)

01/04/2022

​«Les noies» al Camp Nou

04/03/2022

La guerra dels «deeply concerned»

04/02/2022

L’enèssim sainet parlamentari

Participació