1 de 10
opinió

Nom, si us plau?

per Josep Vallverdú, 2 de març de 2022 a les 20:00 |

«Com més enrere anem en el temps menys s'assemblen els noms als actuals, perquè la influència germànica, basca o àrab era encara notable»

Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquesta Pell de Brau la ciutadania, peça per peça, presenta un nom i dos cognoms. Arreu del món passen amb un sol cognom, aquí n'hi ha que de gallejar en saben. Però anem al gra. El nom de fonts –el Jordà, les piques dels baptisteris- fins fa poc podia correspondre a una advocació de la Verge o derivada de la Bíblia o del pas de Jesús, segons volia l'Església. Així, Bernabé, Bonaventura, Francesc, Teresa, Clara, foren fets sants, i Josep, Jaume, Elias, Mateu, Magdalena, Marta, pertanyen a la contemporaneïtat del fill del fuster de Natzaret.

Hi ha gent que busca noms més poc fàcils de trobar, com Berenguer, Agatocla o Simplici, Policarp, Hermògenes, Eufràsia o Prudenciana. Observem que hi ha tongades d'anys en què abunden els noms bíblics (Joel, Sara, Noemí, Gabriel, Rut), després hom torna a una monotonia domèstica: Maria, Pau, Enric, Carme, Anna, Quim, Pere, Xavier. No ens oblidem dels simpàtics anarcos o simplement ateus, que posen Rosada, Llibertat, Herbei, Germinal, Flumen, Heura, i diferents nominacions ecològiques o paganes. Si, finalment, mirem les nostres cròniques medievals hi trobarem Bernats, Ramons, Guillems, Hugs, Elisendes i Margarides a cabassos.


Fa unes dècades dos erudits, Jordi Bolós i Josep Moran, van publicar les troballes obtingudes en el camp dels primers antropònims catalans. Com es deien els nostres avantpassats de l'Edat Mitjana, uns segles més enrere de la Corona? Si bé en ple segle XIII, entre reis i noblesa, trobem Jaume, Bernat, Pere, Maria, Blanca i Elionor, aquests estan mesclats amb Aurembiaix, Mata o Peronella, un Belló i un Sunifred. 

Com més enrere anem en el temps menys s'assemblen els noms als actuals, perquè la influència germànica, basca o àrab era encara notable. Els testimonis de documents dels segles IX, X i XI , particularment les donacions, testaments o inventaris, conserven noms d'origen llatí, però també germànic o àrab, poc deformats: Adrià. Claudi Semproni, Germà, entre els homes; dones com Bonafeina o Bonadona, Cereia, Bertesinda, Godegeva, Guduça, Engúcia. No oblidem el famós Oliba o Sabatellus i Venerellus, ambdós nom de persona i geogràfics, Sabadell i Vendrell.


Qui posaria avui a un nadó Gudenell, Menfrídia, Leporí o Dodorand? Ah, més tard vindrien els cognoms, en la majoria de casos derivats del lloc de procedència: Solsona, Berga, Ripoll, Cervera; o de l'ofici, Fuster, Baster, Sabater, Manyà, Pagès, Pastor.
Què diríem del nom de persona Cagapocs? Doncs, existia.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Josep Vallverdú
Lleida, 1923. Escriptor, professor i traductor. Compta amb una considerable obra de variat contingut, molt premiada, des de la infantil fins a la poesia i l'assaig. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d'Or de la Generalitat.
Més articles de l'autor
30/01/2023

Ce trencada

16/01/2023

Centenaris

02/01/2023

El menyspreu de l'altre

19/12/2022

«Imperifòbia»

21/11/2022

El refús de la «cosa»

10/10/2022

Dependents

12/09/2022

Èpoques mig fosques

29/08/2022

Josep Espar, Balaguer, Barcelona, Catalunya

06/06/2022

Visitants i allunyats

27/04/2022

Somnis a mitges

Participació