opinió

Qui recorda Kazakhstan?

«Només Moldàvia, les repúbliques Bàltiques i Ucraïna han intentat distanciar-se d’aquest procés d’intent de reconstruir la gran pàtria de Putin»

per Montserrat Tura, 27 de febrer de 2022 a les 22:14 |
De les anomenades antigues repúbliques soviètiques, el Kazakhstan era considerada la més estable, probablement perquè amb noms diferents han seguit controlant el poder els que abans de la desintegració de l'URSS formaven part del Partit Comunista d’aleshores.
Aliat fidel de la Rússia de Putin, comparteix més de 7.500 quilòmetres de frontera. Moscou segueix decidint moltes coses d’aquest territori productor de gas i d’urani. Les poques protestes de les quals ens arriben informació, acostumen a anar vinculades al preu del combustible, al gas liquat més concretament.


El mes de gener d’aquest any, concretament el dia 5, el president del país va declarar l’estat d’emergència per les protestes i sota el paraigua de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, el Kremlin va enviar una part del seu exèrcit a apagar les veus de la ciutadania que gosava protestar.
 

Els més perseguits, un grup de ciutadans que volien inscriure i agrupar-se entorn d'un Partit per la Democràcia. El president kazakh (a instàncies de Putin) va destituir govern per considerar-lo dèbil i va mantenir l’estat d’emergència fins al dia 19 de gener.
 

Més de 400 morts, uns 4.000 ferits i més de 10.000 detinguts dels quals no se’n sap el seu destí s’han oblidat ràpidament, per a molts no han ni existit. Rússia argumentava que la seva intervenció era per evitar que es viralitzés la protesta. Avui sabem que volia apagar com fos aquelles protestes de les antigues repúbliques soviètiques (Tadjikistan, Kirguizistan, Bielorússia  i Armènia) per poder dedicar tota la seva capacitat militar a la invasió d’Ucraïna. No hem d’oblidar l’annexió d’una part d'Ossetia del Sud, l’enclavament rus de Kaliningrad i la imposició d’un govern prorus a Txetxènia.
 
Només Moldàvia, les repúbliques Bàltiques i Ucraïna han intentat distanciar-se d’aquest procés d’intent de reconstruir la gran pàtria a la qual apel·la Putin tot sovint. Ucraïna, sense haver aconseguit una democràcia plena i homologable, sí que intentava garantir la pluralitat i la participació política. Fa molts anys que Putin vol impedir-ho. Tenia pressa per retirar les tropes, les necessitava per envair Ucraïna i volia, des de fa temps, aquest mes de febrer. Kaspàrov, ara exiliat als EUA ha dit aquests dies "Putin és la serp que el món lliure va covar  en el seu si".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
16/08/2022

Desendreça

03/08/2022

30 anys del triomf de la modernitat

20/07/2022

Quan s’allarga la guerra

04/07/2022

Una dècada

19/06/2022

​Política superficial, problemes profunds

05/06/2022

El turisme cultural

08/05/2022

​Informació i democràcia

24/04/2022

Macron, un president d’ampli espectre

10/04/2022

​França i els que no són de ningú

27/03/2022

La socialització del virus

Participació