1 de 10
opinió

(No) Entendre la guerra

per Iolanda Fresnillo, Barcelona, Catalunya | 25 de febrer de 2022 a les 20:00 |

«El poble és el que posa les morts, les ferides, les famílies trencades, les refugiades, la por. Les vostres guerres, les nostres morts»

Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
¿Com escriure de qualsevol altra cosa si al cap només en tenim una? La guerra. Una altra guerra. No per anunciada dol menys. Portem setmanes veient les notícies, sentint les declaracions d’uns i altres, veient com s’anava construint el relat que la guerra era inevitable. Portem dies escoltant i llegint l’anàlisi d’expertes i periodistes (beneïts periodistes i beneïts mitjans públics), tractant de comprendre els perquès d’una altra guerra. No sé vosaltres, però jo per més que ho intento, no ho entenc.

No puc entendre com després de tantes guerres, de tantes morts, de tantes pèrdues, de guerres de fa temps que perduren en la memòria i de guerres que avui destrueixen famílies i vides a Síria o al Iemen, com no hem après a evitar la guerra. Una guerra que ja fa temps que dura. Puc arribar a seguir el fil argumental d’uns i altres, les raons històriques i la testosterona, el negoci de les armes i l’ambició política. Enganxada a la pantalla, la de la televisió, la del telèfon, la de l’ordinador, devoro informació.


A moments em plantejo si no és indecent això de seguir una guerra en directe des del sofà de cas, com si es tractés de la darrera sèrie distòpica a Filmin. Però allà estic, enganxada a les connexions, les anàlisis i les opinions, com més diverses millor. Puc intentar desllorigar, amb l’ajuda dels i les qui saben (difícil distingir-les entre tant de soroll), les complexes arestes de les relacions internacionals i la geopolítica global que porten Rússia, Ucraïna, l'OTAN, els EUA o la UE a actuar com actuen i a portar-nos, cadascú amb el seu trosset de responsabilitat per haver fet o no haver evitat fer, a la guerra. Però segueix sense cabre’m al cap que tornem a estar aquí, com fa 19 anys, organitzant-nos per manifestar-nos contra la guerra (el 2 de març a Barcelona tindrem ocasió de dir ben fort i als carrers de nou “No a la guerra!”).

I, per tant, haig d’acudir al mestre, al que malauradament no puc trucar, però que sempre hi serà. Deia l’Arcadi Oliveres que “les guerres no són només absurdes (quin resultat esperem de la violència?), sinó que a més es preparen buscant excuses i falsos enemics per justificar i perpetuar l’existència d’una de les indústries més grans del món i que mou més diners: la indústria armamentística”. Cap exèrcit defensa la pau. I cap guerra ens portarà a la pau.


El negoci de la guerra. I el de l’energia. I l’hegemonia en un nou ordre mundial en evolució constant. I les ambicions imperialistes d’uns i altres. I passar-se pel forro (disculpeu el llenguatge) acords signats, compromisos internacionals i el multilateralisme. Aquesta serà una altra víctima d’aquesta guerra. Primer la gent. Perquè el poble és el que posa les morts, les ferides, les famílies trencades, les refugiades, la por. Les vostres guerres, les nostres morts. Però també el multilateralisme, la possibilitat d’avançar en aquella idea d’unes nacions unides en “pau, dignitat i igualtat en un planeta sa”. Aquesta, com totes les guerres, suma un nou fracàs a la diplomàcia internacional i a un espai, totalment antidemocràtic, com el del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Aquesta, com totes les guerres, ens allunya de la utopia d’un món on els conflictes es solucionin de forma negociada i pacífica, en un marc multilateral.

Torno al mestre, per no desesperar. “Jo continuo esperançat. Per mi no és utòpic aspirar a una societat sense guerres. Per mi no és utòpic que puguem canviar les relacions internacionals”. Poc més podem fer. Tractar d’entendre l’incomprensible i seguir treballant per la pau. Exigir que els nostres governs no es taquin les mans de sang en el nostre nom. Acollir les que fugen de les guerres. I dir ben fort de nou allò de “No a la Guerra!”. Ja sabeu, el dimecres 2 de març a les 18.30 a la Plaça Catalunya de Barcelona (disculpeu la centralitat, probablement hi haurà més convocatòries arreu del territori).

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Iolanda Fresnillo
Llicenciada en Sociologia. Ha treballat durant més de 15 anys com a investigadora i consultora sobre deute, desenvolupament, finances responsables, polítiques públiques i dinàmiques comunitàries. Activista contra deutes il·legítims i per la justícia política, social i econòmica. A Twitter: @ifresnillo.
Més articles de l'autor
25/02/2022

(No) Entendre la guerra

11/02/2022

El calendari escolar, cap a un nou paradigma

28/01/2022

Saber llegir el context

14/01/2022

Nous lideratges, també pel futur econòmic del país

27/05/2020

Plou sobre mullat, però ens en sortirem

20/03/2020

​Mesures excepcionals

05/03/2020

​Siguem feministes, obrim vies segures

06/02/2020

I si (no) podem ser lliures?

23/01/2020

Davant el canvi climàtic, canvis radicals

09/01/2020

Promeses incomplertes

Participació