El centenari del mestre Francesc Vila

per Ovidi de Cardona, 19 de febrer de 2022 a les 17:25 |

«La seva innovació en el terreny pedagògic fou cabdal, essent un dels pioners en introduir metodologies capdavanteres com les d'Orff i Wuytack»

per Ovidi de Cardona, 19 de febrer de 2022 a les 17:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tal dia com avui, un 19 de febrer de fa tot just cent anys, va néixer a Castellbell i el Vilar en Francesc Vila Gimferrer (1922-2011). Músic, compositor, director de cors, pedagog i també pintor aficionat fou una de les personalitats culturals més destacades de la Catalunya Central durant la segona meitat del segle XX. Arrelat a la falda de Montserrat, de tarannà discret i de caràcter humil, va consagrar la seva vida a l'art dels sons, reeixint especialment dins l'àmbit de la música coral. La seva fructífera activitat en els terrenys de la composició i la direcció musical van situar la colònia tèxtil de Burés dins el mapa de la música coral catalana. 

La passió per la música que bullia a les venes del mestre Vila era quelcom que ja li venia de família; no endebades, fou una vocació que ell també va transmetre a la seva descendència. El seu avi matern, Josep Gimferrer Prunés, fou impulsor del cor de Clavé El Lazo Proletario, actiu al darrer terç del segle XIX a Castellbell i el Vilar, mentre que el seu pare, Florenci Vila Vilaseca, fou fundador i el primer director de l'Orfeó La Formiga (1915), embrió de la posterior Capella de Música de Burés.


Els seus primers rudiments musicals, en un context on el teixit d'escoles de música d'avui dia no era ni tan sols una quimera, els va aprendre amb un cafeter de la colònia Borràs que tocava el piano quan les pel·lícules mudes. Tanmateix, fou el músic i pedagog Enric Gibert Camins (1896-1952), director que substituí el seu pare al capdavant de l'Orfeó La Formiga, qui donà l'impuls definitiu a la seva carrera artística, facilitant que es desplacés a Manresa per estudiar amb el mestre Miquel Blanch. Posteriorment, ampliaria els seus estudis amb Ester Oliveras, a Castellbell i el Vilar; amb Blanca Morera, a Manresa; i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, compaginant-ho tot plegat amb la seva feina al despatx de la fàbrica Burés. 

Ben aviat va començar a despuntar com a director musical, fent les funcions d'assistent a la Capella de Música de Burés i entomant la direcció del Cor Sant Josep de Manresa. A la mort del mestre Gibert, l'any 1952, va fer-se càrrec de la Capella de Música de Burés, donant una gran volada a l'entitat i convertint-la en tot un referent de la música coral a Catalunya durant 35 anys. La seva inquietud per renovar el repertori amb la introducció de les novetats musicals més immediates (espirituals negres, jazz, pop, Nova Cançó...) i la seva habilitat com a compositor a l'hora d'ajustar l'harmonia de les cançons a les característiques vocals dels seus cantaires van permetre que un cor sense cap formació musical assolís una notable projecció dins i fora del país, equiparable a la dels principals orfeons de la capitals catalanes.


Així mateix, la seva innovació en el terreny pedagògic fou cabdal, essent un dels pioners en introduir metodologies capdavanteres com les d'Orff i Wuytack i a impulsar la creació de diferents seccions interdisciplinàries per estimular i enriquir la formació artística dels cantaires. En són testimoni bibliogràfic les seves publicacions Música per a infants i Contes musicats. La seva activitat musical i docent es va prodigar a molts d'altres municipis i entitats de la Catalunya interior, com ara a Sant Vicenç de Castellet, a Monistrol de Montserrat o a La Passió d'Olesa, entre d'altres, a més d'ésser el promotor d'iniciatives culturals tan reeixides com el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, que ja supera la quarantena d'edicions. 

El seu llegat compositiu, principalment vocal, compta amb centenars d'obres i arranjaments populars que fan surar musicalment les paraules amb una expressió d'una gran naturalitat i intuïció poètiques. La concisió expressiva de les seves melodies i la senzillesa evocadora de les seves harmonies han fet d'ell un dels compositors catalans més estimats i programats pels cors d'arreu de Catalunya. Cançons com Senyor Sant Jordi, T'he mirat o la cantata Nadal, Llum i Misteri han esdevingut tota una icona del repertori coral català. L'emblema d'una sensibilitat artística que traspua la bellesa universal continguda en la senzillesa d'allò particular, una virtut que Vila també va saber plasmar amb l'art dels pinzells, recreant els paisatges del seu entorn amb evocadores tonalitats cromàtiques. 


La seva trajectòria artística li ha valgut diversos reconeixements i homenatges, com ara el nomenament de Fill predilecte de Castellbell i el Vilar (1977), el Premi Bages de Cultura (2004) o la dedicació del cicle Catalunya Coral de la FCEC (2008), entre d'altres. La dita diu que darrera de tot gran home acostuma a haver-hi sempre un gran dona i, des de la humilitat que el caracteritzava, Francesc Vila sempre va afirmar que, malgrat no considerar-se cap gran home, havia tingut la sort de tenir al seu costat un gran dona: l'Angelina. Enguany, la família del músic, la mateixa FCEC i diversos municipis i entitats de la comarca han preparat un calendari d'actes per festejar l'efemèride del centenari. Se'ns dubte, un reconeixement ben merescut! 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ovidi de Cardona
Historiador de l'art i musicòleg. Ha estat articulista i col·laborador de diverses publicacions, així com també crític musical de publicacions especialitzades. Director del Cicle VEUS i president fundador dels Amics de la Música i les Arts Escèniques de la Catalunya Central.
Més articles de l'autor
13/11/2022

Batecs artístics (III): Antoni March Salas, in memoriam

12/10/2022

Batecs artístics (II): Antoni Sala Clotet, in memoriam

19/09/2022

Batecs artístics al cor de Catalunya (1)

14/03/2022

«Putinejant» l'educació

19/02/2022

El centenari del mestre Francesc Vila

17/10/2012

Kursaalejant

15/09/2012

Les músiques tel·lúriques de Cardona

24/06/2012

Contes enlloc de comptes o el món del revés

22/05/2012

Il·lusió per l'òpera (i quelcom més)

22/04/2012

El Titànic europeu

Participació