OPINIÓ

La presència de l'extrema dreta a les institucions

«Alguns creuen que guanyaran l’extrema dreta fent discursos abrandats, però és molt més complicat. Cal anar a les causes, fer polítiques per eliminar la decepció i el desencant»

per Montserrat Tura, 19 de febrer de 2022 a les 20:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests darrers dies el TJUE desestima totes les explicacions dels governs amb seu a Budapest i a Varsòvia i considera que el dret comunitari permet retenir els fons europeus destinats als governs d’Hongria i de Polònia si no compleixen les condicions dels tractats de la UE.
 

És un avís a Viktor Orban i a Mateusz Morawiecki per la seva deriva autoritària i homòfoba. Per primera vegada els fons econòmics no depenen només de la bona o mala gestió financera, de les polítiques econòmiques i de sosteniment de serveis públics, sinó que també s’accepta que quedin vinculats al respecte dels drets humans i del sotmetiment a la justícia europea.
 

A nivell polític, els estats membres de la UE ja havien acordat vincular aquests fons de recuperació al respecte a l’estat de dret el 27 de juliol de 2020 i enmig d’una pandèmia potser no vam donar la importància que tenia aquell acord.
 

Els governs de Polònia i d’Hongria han seguit desobeint Europa i vantant-se de fer-ho. Ambdós presidents van assistir a la trobada de partits d’extrema dreta convocada per Vox a finals de gener a la ciutat de Madrid, amb el títol “Defensar Europa”, una provocació.
 
No és estrany que aquests dies sentim el portaveu de Vox insistir en el fet que volen entrar a formar part del govern de Castella i Lleó i que ja no es conformaran en donar suport parlamentari.
 
L’extrema dreta vol fer realitat les seves propostes de discriminació per gènere, procedència, religió o color de pell; el retorn a l’estigmatització i persecució per orientació sexual, a la negació de l’existència d’una violència que té els seus orígens en una suposada superioritat dels homes sobre les dones. I per fer-ho, han de governar com ho fan a Hongria i Polònia, encara que això suposi la pèrdua de llibertats per als seus propis ciutadans.
 
Veurem si el PP cau una vegada més en el parany de considerar que la cursa electoral consisteix a formular propostes tant o més reaccionaries que les de l’extrema dreta. Per ara, tot indica que no pensa distanciar-se de Vox ni a Castella i Lleó ni a cap altre espai governamental on ha acceptat el suport d’aquesta formació
 
Aquestes formacions d’extrema dreta són contràries a la UE, però participen en les eleccions de l’Eurocambra i gaudeixen de tots els seus privilegis.  Recordem el naixement del que ha acabat essent el Brexit. Nigel Farage, amb un missatge simple, traient pit fins a ser maleducat, provocador, superbritànic amb desconsideració cap als diferents, vantant-se de ser el més gran anticomunista i fent culpables de tots els mals a la població immigrada, va aconseguir seduir cors cansats de pagar la crisi, espantats pel futur, desencantats de la política. Tot això essent eurodiputat.
 
A Espanya, es declaren molt favorables a l’estat centralitzat, considerant l’Estat com única nació, l’extrema dreta renega de la descentralització tot i el títol VIII de la Constitució i està en contra de tantes “espanyes” però agafa força en les eleccions autonòmiques, obtenint diputats i estructura entorn dels parlaments dels quals abomina.
 
Alguns creuen que guanyaran l’extrema dreta fent discursos abrandats, però és molt més complicat. Cal anar a les causes, fer polítiques per eliminar la decepció, el desencant i les desigualtats greus. Fer això és més difícil.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
16/08/2022

Desendreça

03/08/2022

30 anys del triomf de la modernitat

20/07/2022

Quan s’allarga la guerra

04/07/2022

Una dècada

19/06/2022

​Política superficial, problemes profunds

05/06/2022

El turisme cultural

08/05/2022

​Informació i democràcia

24/04/2022

Macron, un president d’ampli espectre

10/04/2022

​França i els que no són de ningú

27/03/2022

La socialització del virus

Participació