opinió

Youtubers rancis, casposos i masclistes

«No callarem. No ens faran callar. I potser els posarem nerviosets amb el nostre contingut, amb allò que creiem, que defensem»

per Alba Carreres, Barcelona, Catalunya | 10 de febrer de 2022 a les 20:00 |
Novament, una dona -periodista, humorista- ha estat atacada a les xarxes per dir el què pensa. Aquesta vegada li ha tocat a l'Ana Polo, però demà podem tornar a ser jo, la Inés, la Marta... no saben que no passaran, que si ens assetgen a una ens assetgen a totes. No saben que fem pinya, que ens donem escalf, tot i contemplar com aquestes violències masclistes que patim queden totalment impunes. I és que la cultura de la violència, del bullying, aquesta caça de bruixes del s. XXI, és present arreu sense que ningú pugui fer res per evitar-ho.

Però a mi, el que més em preocupa és que aquestes violències es van cultivant ja des de la infància i l'adolescència permetent que a la nostra societat hi hagi referents que cobren milers d'euros i que promouen uns valors misògins, masclistes, classistes i racistes.


Aquests Youtubers rancis i casposos, com diu la Polo, aquests que compren 20.000 Xbox per cremar-les o destruir-les amb una motoserra, els de la violència verbal assetjant públicament altres persones (encara que siguin famoses no deixen de ser persones), aquells que supuren masculinitats hegemòniques i tòxiques per cada porus de la seva pell, no són dignes del nostre clic, del nostre m'agrada, i encara menys del de les nostres criatures. Perquè cada vegada que es reprodueixen, que els reproduïm, els empoderem, els legitimem, els donem suport perquè continuïn promovent missatges d'odi cap a les dones o cap a col·lectius discriminats.

Em preocupa el missatge que transmeten d'apologia del poder en relació amb uns béns determinats, propis d'una cultura capitalista i materialista sense escrúpols. Em preocupa que aquests continguts siguin d'accés públic sense cap mena de filtre d'edat. Em preocupen els mitjans que els donen bola, que hi hagi marques disposades a pagar per transmetre aquests missatges que ens resten tant com a societat.


També em preocupen les estratègies que apliquen cada vegada que algú diu una cosa que no els agrada. Enviant un exèrcit de bots anònims a insultar, a menysprear i a atacar l'únic que aconseguireu és que demostrem que les violències de gènere digitals, i especialment cap a col·lectius de dones que per la nostra feina o perfils estem més exposades existeixen.

I aquí faig una crida al Consell Audiovisual de Catalunya, a la Conselleria de Feminismes (Tània, espero que et recuperis aviat), i a qualsevol organisme que pugui tenir veu i vot per, d'alguna manera, fer pressió perquè aquest contingut tant perillós com violent no arribi als nostres infants i joves, perquè el discurs d'odi misogin no qualli i per donar-nos suport institucional a les dones que hem patit aquests atacs a les xarxes per fer la nostra feina.


Perquè no hi ha dret que existeixin plataformes on s'allotgen discursos d'odi vestits de contingut audiovisual a tall de pamflet misogin, racista i LGTBIfòbic. No pot ser que gurús testosterònics invoquin un atac vers algú i sigui tan difícil que els tanquin el compte des d'on es comet l'agressió.

És terrible que persones que promouen aquests atacs jugant amb el seu poder i fama puguin ser referents de res ni de ningú. És esgarrifós l'efecte manada que fan per atacar-nos, i que quan anem a denunciar haguem de patir la revictimització o la culpabilització de: "haver pensat bé abans de fer-ho" o "si dius aquestes coses no m'estranya que vagin a per tu".

Doncs no. No callarem. No ens faran callar. I potser els posarem nerviosets amb el nostre contingut, amb allò que creiem, que defensem. I no en tenim prou amb bloquejar incels i bots d'homes que fan pudor de Brummel. Tampoc dels missatges de contingut inadequat o que pot ferir sensibilitats que ha implantat Twitter. Cal una tasca de conscienciació social, des de la primera infància, de tolerància 0 amb els abusos i violències de qualsevol mena. Perquè fer m'agrada a un tuit que insulta és també insultar, és donar suport a una persona que t'assetja, i et converteix també en assetjador.

Sigui quin sigui el motiu pel qual t'assetja, no és mai justificable. Hem de poder parlar lliurement de qualsevol cosa sense que això provoqui un linxament públic. Cal dir les coses pel seu propi nom i assenyalar aquells qui assetgen. Perquè darrere de les màscares d'internet hi ha persones que necessiten alliberar l'energia agressiva que porten a dintre. Allibereu-la amb un sac de boxa, cantant caramelles o picant una soca. Això sí, deshumanitzada.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació