Racisme, masclisme, especisme, o com tractem al que considerem inferior

«És molt perillós legitimar el tracte que fem a la resta d'animals, perquè vol dir que podem fer-li el mateix a qualsevol grup que sigui diferent»

per Israel Falcó Martínez, 26 de gener de 2022 a les 10:26 |
La relació dels éssers humans amb la resta d'animals és ben reveladora. Com que pensem que els animals són inferiors, els podem dominar i explotar. No tenen drets, són objectes, matèries primeres. Aquest concepte de superioritat com a espècie, legitima el que es pot arribar a fer contra qui creiem que és inferior. Així doncs, com tractem als animals pot servir com a base o precedent per a tractar igual a tothom que considerem inferior. 

Perquè, què és allò que es denomina com a "humà", allò que suposadament és superior? El model vigent que s'agafa per a denominar al "gènere humà" és un model concret, concebut per l'Europa occidental colonial. Segons aquest model hi ha una divisió humà/animal entesos com a oposats morals (uns tenen una rellevància moral i els altres no). Tenim a l'humà ideal (representat per l'home blanc occidental, heterosexual, amb capacitats econòmiques i físiques, etc.) i l'altre binomi, i de manera oposada, és l'animal (entenen aquí com a animal una reducció de tota la gran varietat d'espècies animals). Els animals estan representats com a irracionals, impulsius, primitius, etc. 


Evidentment, qui va establir aquest "sistema de valors" amb aquests dos extrems establerts (humà com a superioritat extrema i animal com a inferioritat extrema) es va situar a la primera posició i va dividir a la resta al llarg de tot l'espectre de l'humà ideal cap a baix, cap a l'"animalitat", creant una jerarquia social (un estatus social, polític i moral). Els grups que estan més a prop de la cúspide, del concepte d'home ideal, més importen, i els grups que estan més a prop d'"allò animal", menys importen. Seguint aquesta divisió, si pensem que es pot abusar dels animals, també pensarem que es pot abusar de tot allò que es classifiqui com a animal.

És en aquest model on s'ha de situar tot allò que no està classificat com a "home ideal", allò que té "menys valor". Allò que s'ha denominat com a "les altres", és a dir les dones, persones racialitzades, indígenes, no normatives sexualment, persones amb discapacitats, pobres, i un llarg etcètera. Tots aquests grups se situen per sota de l'ideal, condemnats per la seva falta d'estatus d'"humà complet", situats més a prop del que és considerat animal. Tot aquest sistema de classificació concedeix diferents privilegis segons cada estatus i va lligat a situacions de domini dels considerats inferiors pels considerats superiors. Hi ha persones que tenen un estatus de "menys que d'altres" segons on se situen en aquesta divisió arbitrària. El binari humà/animal no és doncs només biològic, sinó que també és social.


Per això és molt perillós legitimar el tracte que fem a la resta d'animals perquè són diferents, "inferiors". Perquè vol dir que podem fer-li el mateix a qualsevol grup que sigui diferent, que pensem que s'assemblen més als animals. Perquè hi ha el perill d'"animalitzar" grups. Hi ha exemples molt clars sobre això. A la majoria de grups discriminats se'ls ha tractat d'animals. Ja ho deia Aristòtil que la suposada possessió d'un major grau de raó legitimava l'amo en el seu domini sobre el bàrbar. Les persones racialitzades s'ha dit que eren bèsties, evolutivament més properes als animals. Les indígenes eren vistes com a animals perquè tenien una altra cultura o religió. A les dones igual; en la dicotomia home/dona, les dones són representades com les irracionals, emocionals, més properes a la natura, guiades pel cos. I els homes són representats com a racionals, intel·lectuals, culturals i guiats per la ment. També amb les persones no heterosexuals, estigmatitzades com a depravades i impulsives sexualment, o les pobres, que com que no tenen una "bona educació i cultura" són tractats com a inferiors. Com a darrer exemple, el de les discapacitades. Perquè aquesta definició d'ésser humà ideal o suprem depèn molt de les habilitats físiques i mentals, i qui no pot tenir aquestes característiques queda molt allunyat d'aquest ideal.

És amb aquesta divisió entre "home ideal" i tot el que no ho és que apareix el racisme, el sexisme, el classisme, el capacitisme, l'especisme i tots els altres "ismes". 


Penso doncs que, per a superar qualsevol discriminació, no hem d'apel·lar a les similituds dels diferents grups, perquè sempre es podran trobar diferències. El que cal és clarificar que les diferències no ens donen cap superioritat en el que moralment és important. Si totes volem el mateix, és a dir, viure dignament, de manera lliure i sense patiment; moralment hem de tenir el mateix dret a aconseguir-ho.

Per això, hem de lluitar per a destruir el concepte d'humanitat (antropocèntrica, exclusiva) i promoure discursos d'animalitat (sensocentristes i inclusius) i trencar el binarisme home/animal. En reclamar "el fet animal", ens neguem a acceptar que hi hagi una diferència conceptual moralment rellevant entre la categoria d'"humà" i la difusa categoria d'"animal". Així reconeixem que els animals han estat també condemnats pel sistema de discriminació actual. La seva categoria d'inferioritat els ha degradats a ser simples cossos preparats per l'ús i consum, sense valor intrínsec, només instrumental.

Per a construir un "nou món", sense grups privilegiats, que no estigui definit per les divisions jeràrquiques, sinó centrat en la diferència des de la igualtat, hem de trencar amb la lògica capitalista colonial, que basa el seu pensament en la divisió per races, gèneres, sexualitats, capacitats o espècies. Només així posarem fi a tota discriminació, violència i domini.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació