Agenda setting

El periodisme de l'star system s'ha convertit en un negoci circular, no els preocupa quina és la teva opinió , sinó sobre quins temes opines

per Jonathan Martínez, 6 de gener de 2022 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llegeix aquí la versió en castellà de l'article de Jonathan Martínez 

Últimament he estat una mica desconnectat
, ja se sap el que passa aquests dies amb el Nadal, la família, els excessos alimentaris i aquests propòsits d'any nou que acabem incomplint la segona setmana de gener. Podria semblar que perdre el fil de l'actualitat equival a desinformar-se'n. Tot i això, per una estranya paradoxa, deixar de mirar amb lupa les notícies proporciona certa perspectiva. De vegades cal allunyar-se de l'arbre per veure el bosc.


Amb alguna freqüència, m'agrada deixar de consultar els diaris o xarxes socials per tenir una noció més abstracta de l'actualitat i comprovar quines històries sobreviuen entre les altres. Diu el filòsof Luc Brisson que els bons mites es transmeten de generació en generació perquè la comunitat, en un exercici d'intel·ligència col·lectiva, els selecciona entre altres relats més prescindibles.

En un món de sobreabundància informativa, els titulars es disputen la nostra atenció i només uns quants generen controvèrsia, només les històries més sucoses es propaguen a la cua del forn o a la cigarreta de la porta del bar. I aquests dies, les dues grans històries que m'han arribat eren dues feines. Que Irene Montero ha guanyat molts euros d'un dia per l'altre i que Alberto Garzón ha escrit un article contra els ramaders.


Podria desaprofitar aquestes línies desmentint el que ja hem desmentit, però avui vinc a parlar precisament d'això. Que les mentides polítiques marquen el ritme dels debats i ens fan perdre el temps defensant una veritat que s'hauria de defensar per si mateixa. Aquesta és la causa i la conseqüència que la ultradreta campi a gust per les nostres pantalles. La falsedat com a estratègia impune per marcar el pas de les deliberacions públiques.

En diuen agenda setting. En una maniobra de prestidigitació, els mitjans de masses canalitzen les nostres frustracions cap a discussions estèrils o, encara pitjor, cap a qüestions sobre les quals se suposa que existia consens. Si les dones tenen drets o no. Si les persones migrants tenen drets o no. Si és legítim que els comunistes portin un iPhone a la butxaca.


Es podrà argumentar que els brots no són patrimoni exclusiu de Santiago Abascal i de Pablo Casado. I és cert. Però per algun motiu hi ha rumors que s'imposen sobre els altres, que arriben a les agències de premsa i a les grans cadenes de televisió. El periodisme de l'star system s'ha convertit en un negoci circular: amb una mà conviden els platós a difusors serials de fake news i amb una altra mà funden empreses de fact checking i ens donen mastegada la farineta de la seva veritat.

No els preocupa quina és la teva opinió, sinó sobre quins temes opines. Cap al 2017, els mitjans parlaven sobre la independència de Catalunya. Després van començar a parlar sobre els presos. Després sobre llaços grocs. I ara, per fi, sobre les negociacions apassionants per configurar la graella de Netflix. Això és poder i la resta són ximpleries.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
23/06/2022

Periodistes policies

23/06/2022

Periodistas policías

09/06/2022

El negoci dels murs

09/06/2022

El negocio de los muros

27/05/2022

Antifeixistes

27/05/2022

Antifascistas

12/05/2022

Caps de turc

12/05/2022

Cabezas de turco

28/04/2022

Palla a l'ull

28/04/2022

La paja en el ojo

Participació