Per una educació per a la transformació ecosocial

«Ens cal transmetre que l'ésser humà és dependent i vulnerable i que, com que s'ha de relacionar amb altres éssers vius, ho ha de fer de manera ètica i justa»

per Israel Falcó Martínez, 30 de desembre de 2021 a les 15:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Són moltes les coses que diem que s'han de canviar, com el model de societat que tenim, on hi regna l'egoisme; el model productiu, que només té en compte la producció i els beneficis, o com les relacions interpersonals i amb la resta d'animals i la natura, on hi primen comportaments de domini i l'explotació. Sembla, però, que el nombre de persones que es qüestionen i advoquen per un canvi és cada vegada més elevat.

Si realment creiem que s'han de canviar coses, cal que repensem tot allò que fa possible aquests processos que volem transformar. Per tant, una de les coses que sens dubte hem de capgirar és l'educació. I és que no n'hi ha prou en dotar l'alumnat d'excel·lents competències matemàtiques, lingüístiques, científiques o tècniques perquè tot vagi "millor"; el que cal és formar-los amb l'objectiu que utilitzin aquestes competències per a millorar la societat. Cal formar agents de canvi actius. I per fer-ho, ens hem de formar i ser agents de canvi nosaltres primer. 


No podem esperar que sorgeixi una societat democràtica emancipada, pacífica i que respecti i tingui en compte tothom si no eduquem per a això. Així doncs, ens cal més educació ecosocial i amb perspectiva de gènere que aposti per la sostenibilitat, que sigui solidària i crítica i que fomenti la transformació social.

Però aconseguir aquesta fita exigeix introduir l'educació ecosocial als centres educatius de manera transversal, amb un enfocament interdisciplinari ampli, que connecti les implicacions socials, econòmiques i polítiques de les nostres accions. Quan dic de manera transversal em refereixo a què cali en tots els aspectes educatius: des de les diferents assignatures amb la introducció als currículums però també en com avaluem, en la configuració del pati i de com són els edificis o en les extraescolars i en la governabilitat dels centres, per exemple. I això s'ha de fer entre tota la comunitat educativa.


Ens cal transmetre que l'ésser humà és dependent i vulnerable i que, com que s'ha de relacionar amb altres éssers vius, ho ha de fer de manera ètica i justa. El fet de viure a la Terra, ens agradi o no, ens fa fortament dependents del funcionament dels ecosistemes. Per això cal ensenyar sobre les responsabilitats de les nostres accions i assumir que els límits del planeta on vivim estan estretament lligats al creixement desmesurat del consum. 

La Terra, els seus recursos i la resta d'animals no existeixen perquè nosaltres els controlem i dominem de manera violenta. Alhora, som dependents -en major o menor mesura- d'altres persones. Si més no, quan naixem, emmalaltim o envellim, totes i cadascuna de nosaltres necessitem ajuda externa per a sobreviure. I això és clau per entendre que cal que eduquem en les cures per donar-los la importància que històricament se'ls va arrabassar; cal que les reivindiquem i visibilitzem com una tasca vital pel sosteniment de la vida. Cuidar i respectar l'entorn ha d'anar lligat a cuidar i respectar-nos entre nosaltres. 


S'ha d'emfatitzar el desenvolupament de l'empatia i la compassió per tots els éssers. D'aquesta manera, serà més fàcil construir una cultura de la sostenibilitat de la vida basada en la justícia social i ecològica fora del marc antropocèntric. Tot això sempre des d'un punt vista analític i crític, perquè les futures generacions siguin capaces de qüestionar-se quines són les millors formes de satisfer les necessitats pròpies i col·lectives sense comprometre la de la resta d'éssers vius presents i futurs. Ens cal conscienciar, tant sí com no, de la capacitat d'influir que tenen -i que tenim- en la transformació i millora, que ha de ser la finalitat de l'educació. Perquè, com diu Marina Garcés, "només des de l'aliança entre aquelles que depenen les unes de les altres podem comprendre les opressions que ens travessen i treballar per a transformar-les".

Per aconseguir tot això, no podem oblidar la filosofia i l'ètica, que tan en perill estan avui dia a les aules, ja que són eines indispensables per a fomentar el pensament crític. Si realment volem aconseguir una societat amb llindars de justícia molt més alts i que afronti les desigualtats socials i la crisi ambiental, hem d'educar en la igualtat i la solidaritat. En l'empatia i la compassió. En la no-violència i el feminisme. En l'antiracisme i l'antifeixisme. I tot plegat, de manera integral, donant-li la mateixa importància dins de l'educació com la que hauria de tenir a les nostres vides. 

Ara ens toca a totes aprendre d'una competència ecosocial que ens ha d'empoderar com a agents de canvi per a facilitar el trànsit cap a un model basat en la cooperació i el respecte a les persones i a la resta d'animals, elements i dinàmiques naturals, sempre fonamentat en el coneixement científic i el desenvolupament d'un sentit crític.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació