OPINIÓ

Baròmetre o Bar de Barcelona?

«El colauisme s’ha emborratxat d’escudella i carn d’olla i el tió els ha cagat un satisfyer electoral. Màxim auto plaer digital. Guanyarem. Guanyadors. Únics. Invencibles. Els millors»

per Francesc Canosa, 28 de desembre de 2021 a les 20:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies Jesús ha nascut. Estem tots molt contents. Després el pelaran, però, ei, ara tirem milles i ensumem benzina. Jesús ha nascut via fòrceps, o via tenalles, o trilita. Com el Baròmetre Municipal de Barcelona. Ens expliquen que els Comuns guanyaran les eleccions a l’establia de Barcelona. El Comú és nat! Ho sap tothom i és profecia. Au, a per les herbes.

El colauisme s’ha emborratxat d’escudella i carn d’olla i el tió els ha cagat un satisfyer electoral. Màxim auto plaer digital. Guanyarem. Guanyadors. Únics. Invencibles. Els millors. Els més de tot. No cal perdre massa el temps amb aquesta enquesta feta amb post-its de desitjos de Nadal de P3 i amb pors de paper de vàter de cagarrines de realitat (o en tot cas llegir els que ho expliquen). Qui diu que la té més grossa i bellugadissa, la té més petita i congelada. Si fan moure el nino de drap és que el nino ni es mou, ni és humà.


El colauisme ha confós Barcelona amb ell i ell amb Barcelona. El colauisme no és Barcelona. Un part, sí, però no Barcelona. Per tant, fractura i paga la factura. El colauisme fractura la societat barcelonina. El colauisme, com hem dit mantes vegades, ha acabat sent un barret mexicà de la Rambla, un souvenir de temporada i l’ase dels cops de qualsevol cosa que passa a la ciutat. Per això si som amics de la realitat i no de la cola industrial el Baròmetre, com el fum és indici de foc, o de femer, apunta fogueres o abocadors industrials que no vol veure el titular de míssil programat de guanyadors amb cleanbuterol de xifres. A veure...

La intel·ligència del fum, fum, fum del colauisme és enorme. Són quatre i estan a tot arreu. La influència és colossal. Flames a dojo. Barcelona és una ciutat segrestada per una cultura d’enciams urbans incultivats per criatures que no saben ni el que és un hort ni el que és un enciam. Enciam per llebre. Encefalograma ras. Però s’ha d’aplaudir. Ho han sabut fer. Ho saben fer. Res a dir. Bravo. Ara... vols dir que tornareu a guanyar-governar? Vols dir que tot plegat està per guanyar-governar? Us deixaran guanyar-governar? Vols dir? De veritat?


Sí, certament la cosa està fotuda per a tothom. Fem-ho com a les carnisseries: a cops de ganivet sec. L’independentisme ho té molt pelut, d’Esquerra a Junts acabant amb la CUP. Només cal veure-ho: l’independentisme té alopècia electoral il·lusionant. S’ha quedat sense cabellera. Uns més, els altres menys, estan allà, però no creix el pèl i la batalla, necessària, primordial, vital de Barcelona, que hauria de ser clarament estratègica, no ja per la ciutat, sinó pel país, es presenta, de moment, deshidratada malgrat l’aigua i unes gotes d’aigua no fan un mar, un oceà. No hi ha blau mediterrani total. L’independentisme són piscines. I Barcelona té i necessita mar.

Un altre gènere eminentment carnal: la matança de l’animal. Ciutadans és sang. Només és això. I la transfusió va directa al PSC, veritable cèl·lula dorment de tot plegat. Mantenim que els socialistes potser no guanyaran però tenen tota la carn a la graella per governar Barcelona amb una gran barbacoa socialitzada. I veurem les llonzes: Vox, PP... i una incògnita que podria agafar greix per esgarrapar alguna cosa és el partit naixent de les costelles de PDeCAT, Lliures, Units, Convergents. Potser per una raó: pel candidat. Probablement algú que no ve del món polític. Perquè després del canut del Baròmetre Municipal la gran pregunta és: quins seran els candidats de tots els partits? Els sabem tots? No. El candidat és el Bar-cel-ona no el Baròmetre Residual. Molt més que les sigles. Pels sigles dels sigles, Amén.


Al·leluia! Hem vist que aquesta ciutat necessita que neixin coses, o ressuscitin, que ve a ser el mateix. Fa quatre dies mal comptats Barcelona es va tornar a injectar droga d’il·lusió quan li van fotre una estrella a la testa de la Sagrada Família. Els barcelonins van recordar com si una estrella il·luminés el camí de Betlem qui eren, qui són: “Uau, tenim una ciutat! I quina ciutat!”. La van veure, de nou, malgrat veure-la cada dia. Les obvietats, per òbvies, o per brutícia, ignorància, analfabetisme o cultura subvencionada de la destrucció, s’obliden. És necessària la substància. L’estupefaent, la metzina, el narcòtic, però sense passar-se. Perquè això del Baròmetre té més de Bar que d'-òmetre. Vaja, local de ciutat líquida. Capital de bufet lliure i licor de desig irreal a mansalva. És el que passa amb el nivell d’engany, i autoengany, d’una ciutat: és proporcional al grau de llibertat d’aquella ciutat. Pot servir per il·luminar-te, enlairar-te, tirar endavant, empènyer, il·lusionar-te, o per condemnar-te, enfonsar-te, liquidar-te, enganxar-te a la droga de la irrealitat. Ja ho diuen: hi ha veritats, mentides, estadístiques i Bars.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
09/08/2022

​Per què marxa la gent de Barcelona?

12/07/2022

El Festival de l'Alcalde

14/06/2022

Què dirien els altres exiliats?

24/05/2022

Colau i el PSC, a «quién sabe donde»

26/04/2022

«Alcarràs» i Alcarràs

22/03/2022

El FACO2 contra la ZBE

22/02/2022

Díaz Ayuso, heroïna de Marvel

25/01/2022

La Barcelona post Colau

28/12/2021

Baròmetre o Bar de Barcelona?

30/11/2021

És possible un partit de la Catalunya buida?

Participació