opinió

​Eliminar la llengua catalana

«Són diverses les llengües estatals d’Europa amb menys parlants que el català i són oficials al seu territori amb total plenitud»

per Anton Monner, Gandesa | 1 de desembre de 2021 a les 10:40 |
Els tribunals de justícia espanyols pretenen minorar l’ús del català a l'escola amb la voluntat d’eliminar-lo entre l’alumnat i, si poguessin, també el seu ús popular. La dictadura d’en Franco va prohibir aprendre’l a l’escola, com en l’anterior dictadura de Primo de Rivera i alguns Borbons, com Felip V, Carles III i Isabel II, entre altres. Franco s’havia rebel·lat contra el govern legítim, guanyà la guerra amb l’ajuda dels dictadors Hitler i Mussolini, i s’escarní amb la llengua, i també amb la presó, els treballs forçats i els afusellaments, per els que pensaven diferent. Milions de catalans que vivim encara avui ens van negar poder-lo estudiar a l’escola. Els mestres ens parlaven en castellà, ens feien cantar el Cara el Sol i pregar el Padre Nuestro i el Ave María de bon matí. I alguns mestres arribats de fora ens cridaven, hablad en cristiano. Els poders espanyols saben que la nostra columna vertebral com a poble és la llengua i per això la volen destruir.

En democràcia, tots hem de disposar dels mateixos drets i, en canvi, prossegueixen imposant les seues lleis per sobre de la igualtat. No els tenim quan, als pobles de Catalunya, el seu ús prolifera a l’administració, els bars i el carrer, la policia, els tribunals i l’administració. Els judicis només el 7% es celebren en català i alguns tribunals no es dignen ni a admetre un traductor, sense respectar el dret més elemental de la defensa del ciutadà. A les notaries s’ha de demanar expressament. Altrament ja es redacta i llegeix en castellà. A l’administració estatal dins de Catalunya atenen en castellà i rares vegades en català. No és el mateix a la catalana que immediatament es canvia de llengua per correspondre a l’administrat. A les escoles i a la universitat, el català cada dia està menys emprat. Les dades que se’ns donen actualment detecten el seu retrocés.   


El castellà, el sabem? l’entenem? Clar que sí! però no som lliures a casa nostra com ells ho son a la seua. I a la nostra ens imposen el que desitgen pel dret “del mando y ordeno”, amb l’excusa de la fal·làcia de la lengua común. Vet aquí que per acabar de xafar el català i arruïnar-lo, els tribunals, obviant la llei del Parlament de la immersió lingüística, obliguen que un tant per cent de classes siguen en castellà i ens acusen de dictadura lingüística quan es la revés de fa segles. En temps de dictadura i, malauradament també en democràcia,  imposen la seua justícia per fer-nos entendre que son els que manen i nosaltres hem d’obeir. Com reclama Casado s’ha d’imposar el 155 lingüístic, o com diu Rajoy ara ja saben els catalans quina serà la seua reacció si es porten malament. Quina barra! A Espanya, els qui hi habitem, no tots tenim els mateixos drets. Uns son privilegiats i els altres subordinats!

Són diverses les llengües estatals d’Europa amb menys parlants que el català i són oficials al seu territori amb total plenitud. Els que volen eliminar-lo ens acusen de dictadura lingüística quan ells l’apliquen des de fa segles. I resulta fals quan se’ns diu que el tant per cent d’ensenyament d’un idioma desplaça l’alumnat a aprendre més castellà. Els meus néts, el més petits, catalanoparlants de pare i mare, i avis, tots ells, abans d’estudiar- lo a l’escola, ja l’entenen i responen en castellà quan algú se’ls dirigeix en este idioma. I a l’escola primària i secundària actual, malgrat la immersió lingüística, algunes escoles i alguns professors usen el castellà com a llengua vehicular prioritàriament en contra de la mateixa llei. Amb lentitud, i actualment amb molta rapidesa, el català es va esmorteint. El que aconseguim amb l’escola actual és que tots aquells que el vulguen parlar, el puguen aprendre igual que el castellà. Per tant els partits polítics espanyols volen imposar les seues lleis a Catalunya i viuen de l’entelèquia i la confusió. Si no ens permeten parlar el nostre idioma a las Cortes, per què ells poden enraonar en castellà al Parlament? Si el català desapareix, ja tindran guanyat un bon espai de la idiosincràsia catalana. I per aquí rau la demagògia repressiva que empren.


La Constitució ens obliga a conèixer-lo i també a protegir les llengües minoritàries. És bo saber el castellà i els altres idiomes com l’anglès, per exemple. Però no cal que els tribunals polititzats i controlats per la porta del darrera, el pretenguen imposar per eliminar-lo. Malauradament ja l’han imposat a la societat i només podem salvar-lo aquells que l’usem sempre col·loquialment. Expressar-nos en castellà a persones que fa molts anys conviuen a casa nostra, com a la guàrdia civil o el cafeter amb cara de sud-americà, o als emigrants és un costum que hauríem d’abandonar. La comoditat i la manca d’esforç propi pot portar a la destrucció del català que és el que des d’Espanya sempre s’ha desitjat. La Constitució, doncs, tantes vegades esmentada, no protegeix les llengües minoritàries com així ho determina.

Tribunals, polítics, jutges com Marchena i Llarena, i descendents d’aquells que ens van dir que per educació ens havíem de dirigir en castellà als que no eren catalans, opten per eliminar la llengua i enfonsar la nostra idiosincràsia. Als països on impera la democràcia, els seus tribunals demanen a Llarena –condecorat a Espanya per la seua catalanofòbia- que no faça més el ridícul en reclamar la detenció del president Puigdemont; es fa el sord i desobeeix la justícia que té per sobre. De nou els espanyols difereixen d’Europa. Aquí hem de claudicar a les seues lleis i ells no compleixen les de tots. Espanya és diferent!

Ho van aconseguir amb Franco, aliat de Hitler, extradint el president Companys i, amb la seua idea repressora creuen que tenen dret a repetir-ho en democràcia.  I el que més els pica és la nostra llengua. Ho advertim per les quotes dels audiovisuals i per la immersió. Tinguem-ho en compte!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació