OPINIÓ

Òmicron no és l'última lletra

«La suposada solidaritat amb el tercer món esclata pels aires quan es tracta de garantir el benestar absolut del primer»

per Montserrat Nebrera, 1 de desembre de 2021 a les 20:00 |
Des de fa més d’un any sabem que s’havien de repartir les vacunes per tal que arribessin a tot el món i així poder trobar l’única immunitat de ramat possible en un món globalitzat, que és la del conjunt del planeta. Però no.

Mentre aquí anem ja parlant de terceres dosis (de recordatori!!) per a gent de més de quaranta anys, mentre es planteja la necessitat de vacunar els nens petits malgrat saber-se que la mortalitat en aquest col·lectiu és mínima i que en principi si l’encomanen a un gran "trivacunat" a aquest no li ha de passar res, ningú ha tornat a parlar de la necessitat de liberalitzar patents per fer possible que les vacunes arribin a mons dels quals ara ens volem blindar tancant fronteres, cancel·lant vols, demanant quarantenes.


La suposada solidaritat amb el tercer món, aquesta que ens omple la boca i no ens buida la butxaca, esclata pels aires quan es tracta de garantir el benestar absolut del primer. Perquè és això el que volem assegurar. Amb un índex de vacunació que és dels millors del món, amb una incidència hospitalària menor, amb una caiguda en picat del nombre de morts per causa de la Covid, mirem què fa Espanya, i a Catalunya som els primers a comprar l’argument.

De veritat hem de sotmetre a un tercer grau la gent no vacunada i tornar a arreplegar vacunes per tal de garantir que podem subministrar-la de nou? Aviat ens demanaran vacunar el nostre gos, en aquest món on per a molta gent la seva mascota és més important que la vida d’altres humans que, en el millor dels casos, no coneix.


Mentre aquest debat sanitari continua copant els mitjans de comunicació de tot color, els polítics no estan disposats a arriscar la cadira d’avui per una economia que sobrevisqui demà. Així doncs, poc després que ens arribi òmicron, ens tornaran a tancar, i l’expectativa de recuperació econòmica, fràgil aquí com a pocs llocs d’Europa, es tornarà a esvair.

Acceptem que la vida és finita, que viure amb por no és viure, que la seguretat completa no existeix i que som incapaços de salvar-ho tot a la vegada. Ara que la violència contra el personal sanitari ha tornat a aparèixer després d’aquells mesos d’aplaudiments de fireta, cal recordar que òmicron no és l’última lletra de l’alfabet grec i que potser l’haurem de tornar a començar des d’alfa, en aquest malson que és el nostre particular genet de l'Apocalipsi. Altres ara mateix tenen gana, tenen guerra, tenen foc. I amb desembre comença l’Advent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
12/01/2022

Campanyes contínues

29/12/2021

Pepita, estafa sí i banda no?

15/12/2021

D'incoherències diverses

01/12/2021

Òmicron no és l'última lletra

17/11/2021

El «Manifiesto»

03/11/2021

En Peyu i en Rius

20/10/2021

La «cimera»

06/10/2021

Sobre la qualitat del Govern

22/09/2021

Pobres i contents

12/09/2021

​Una Diada de part

Participació