opinió

«Veuré la independència abans de morir»

«El greu problema que tenim a Catalunya és que som una autonomia d'Espanya i els espanyols, siguin de dretes o d’esquerres, reparteixen els diners i els apliquen com volen»

per Anton Monner, Amposta | 26 de novembre de 2021 a les 10:39 |
Esta és una de les frases expressades pel conseller Giró en el debat pressupostari. I és un personatge que toca de peus a terra i se’l considera per la seua vàlua indiscutible. No és un xitxarel·lo de curta volada. Ho interpreta perquè un país com Catalunya, any rere any, de forma continuada, no pot perdre el dèficit fiscal que ha de suportar. El pressupost, es pot elaborar de moltes maneres i mai a tothom li escaurà plenament. A mi no m’agrada perquè les petites partides per revertir el despoblament rural no les veig enlloc. Però sense dèficit no s’haurien de fer els equilibris actuals, ni tampoc  les baralles internes que es produeixen mentre haguem de dependre dels diners dels espanyols.

Catalunya, malgrat la seua petitesa, ha de tapar molts forats i els polítics apliquen les inversions on hi ha més habitants. I conseqüentment entenc que els petits pobles es queden sense caixers automàtics per cobrar els quatre avis que hi viuen, que els joves marxen a buscar faena fora de casa, que els habitacles es desplomen, el rector de la parròquia haja d’atendre’n 5 o 6 a la vegada o les botigues es tanquen i no queden serveis bàsics a la població. Tot perquè tenen pressupostàriament un tracte secundari.


Que encara avui el Parlament no haja legislat la necessitat d'inventariar les finques rústiques de tot Catalunya, amb el suport dels mateixos ajuntaments i dels consells comarcals, per conèixer les treballades i les ermes, la seua utilitat pública, per disposar d’una eina que puga reactivar l’agricultura, la ramaderia, l’economia dels pobles i saber on s’han d’instal·lar els molins aerogeneradors o les plaques solars amb criteris sostenibles i proporcionals, es inconcebible. El 70% del territori català perd població i amb petites ajudes aplicades directament sobre les bases de producció, revertiria el problema. Però s’obvia el despoblament, i llestos fins el proper pressupost.

Però a Catalunya –i no es cosa del Conseller Giró- els pressupostos es confeccionen per les peticions de cada conselleria i els seus responsables novament s’han oblidat un cop més d'este 70% del territori que es despobla. Serà perquè només hi viuen menys d’un 8% de la població i els pocs vots ja els tenen assegurats; els ajuntaments dels petits pobles son d’Esquerra i de Junts i algun a PDCAT i la CUP. Els pressupostos s’han de confeccionar per acontentar on hi ha més gent, on hi viuen acaramullats en blocs de pisos, amb infraestructures insuficients, amb problemes de mobilitat que s’incrementen perquè la gent de la ruralitat hi fan cap, així com l’emigració i el creixement demogràfic.


Els problemes s’engrandeixen a mesura que s’hi concentra la població, augmenten els negocis i l’economia, i tot es queda petit. Als pobles de l’interior només aplicant petites ajudes es revertiria el despoblament, mantindrien l’economia i les necessitats serien més fàcils de resoldre.

El greu problema que tenim a Catalunya és que som una autonomia d’Espanya i els espanyols, siguin de dretes o d’esquerres, reparteixen els diners i els apliquen com volen.


El govern, a petició del ministeri corresponent, pot comprar tancs o avions per defensar no sabem què, mentre que la España Vaciada, es va buidant i cada dia Madrid es fa més gran, es paguen menys impostos, els ministeris i els endollats a l’administració cada cop ocupen més espai. Este és el greu problema d’Espanya perquè Catalunya som una autonomia més entre cinquanta i escaig, paguem més que ningú d’impostos propis i aliens, i el nostre dèficit fiscal s’enfila a quantitats astronòmiques. Nosaltres hem de pagar i callar, i ells ens poden dir què enviaran –pactat o no amb partits catalans- que serà el que voldran i, a sobre, només arribaran la meitat dels diners pressupostats. És una mentida pròpia de l’autonomia i de l’estat autonòmic espanyol.

Catalunya amb els seus diners seria una de les nacions més riques d’Europa. I vet aquí que una veu tan autoritzada com la del conseller Giró expresse en ple Parlament que veurà la independència abans de morir. Sabem que algun dia arribarà perquè en democràcia la injustícia mai es pot perpetuar. Amb dictadures resulta impossible per la força de les armes. Amb dictadors disfressats de demòcrates, com avui tenim partits i institucions que dominades per la porta del darrera, prossegueixen els camins instaurats pel General Franco, resultarà difícil, però algun dia arribarà.


Des d’Espanya, aplicant els mètodes del passat i el de les autonomies, provoquen per les continuades intromissions, les baralles entre els independentistes, a més de les raons ideològiques dels partits que l’integren, que sempre s’han de tenir en compte. Però les discordances internes entre Esquerra, Junts i la CUP són producte, no solament de la seua ideologia, que és un factor molt important, sinó de les togues, el tribunals de comptes, els tribunals constitucionals, la premsa i l’afany d’enredar la troca de personatges que des de les institucionals la poden armar impunement per perjudicar-nos.

Tenim exemples a diari que així ens ho demostren, com el Cas Catalunya, el banc d’Andorra i Villarejo, les publicacions falses a diaris dels diners d’Artur Mas o de Xavier Trias, els llaços grocs, les inhabilitacions, els processos, les multes, les presons, los fugados, no deixar-los parlar el català a les institucions o la voluntat del PSC de donar suport als pressupostos catalans per lligar-nos una mica més i activar les baralles internes. Son tantes les intoleràncies i les repressions que son “un món de mai no acabar”. Esta és la realitat i el per què, el conseller Giró té la raó, malgrat que ho tinguen, “atado y bien atado”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació