La inseguretat alimentària i la importància del Gran Recapte

per Oriol Berenguer, 19 de novembre de 2021 a les 10:00 |

“Els nivells d’inseguretat alimentària que s’estan registrant a casa nostra en temps de pandèmia, la incertesa sobre la recuperació econòmica i l’esgotament pressupostari de les administracions fan que aquest Gran Recapte sigui el més important i necessari des dels seus inicis“

per Oriol Berenguer, 19 de novembre de 2021 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Just enguany fa 25 anys de la Cimera mundial per la Fam de Roma que per primer cop va aplegar a mes de 185 països per tal de fer front a un fenomen creixent, la inseguretat alimentària  de moltes persones a nivell planetari. Més pensada per combatre-la  principalment en els països en desenvolupament però també cada cop més com a realitat del món occidental. 25 anys després no només no s’han complert els objectius al 3er món sinó que aquí, a casa nostra, vivim els moments més difícils amb nivells altíssims de pobresa alimentària.

Però d’aquella cimera en va sortir el mandat de regular per primer cop el dret a l’alimentació com un dret universal i autònom. L’observació general 12 del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals el va definir com aquell dret que ”s'exerceix quan tot home, dona o nen, ja sigui sol o en comú amb altres, té accés físic i econòmic, en tot moment, a l'alimentació adequada o a mitjans per obtenir-la.”  Una primera definició jurídica necessària per tal d’abordar totes les causes i conseqüències de la fam i malnutrició al món.


Malgrat això els nivells d’inseguretat alimentària s’han vist fortament incrementats en les darreres dècades, també a casa nostra. Però de què parlem quan diem inseguretat alimentària, o millor dit, quina és la traducció humana  a nivell d’experiència  de les persones que es troben en aquesta situació? Doncs segons l’escala FIES ens podríem trobar situacions lleus que van des de tenir  incertesa sobre poder obtenir els aliments que necessitem o no poder gaudir d’una ingesta alimentaria prou  variada o saludable (fet que coneixem com a malnutrició) fins a més greus que van des de les persones o famílies que es veuen obligades a saltar-se algun àpat del dia fins a les que es passen més d’un dia sense menjar.

Malauradament, aquesta realitat no ens resulta una aliena en els nostre context. Dels pocs estudis que tenim sobre aquesta qüestió, el de la FAO a nivell d’estat espanyol de 2017 és el més recent. En un context prepandèmic l’organisme internacional va detectar quasi 600 mil persones amb inseguretat alimentària greu i més de dos milions amb lleu. 


Un cop feta aquesta introducció, un es pregunta quina és la realitat que afronten els Bancs dels Aliments un any i mig d’una crisi sanitària que ha deixat un llarg llistat de greuges econòmics i socials. La pobresa alimentària, un fenomen força instal·lat després de la crisi financera del 2010, es va veure fortament incrementada poques setmanes després registrant augments generalitzats del 40% de les persones que s’acollien a alguna de les ajudes en aliments. Venim d’haver gestionat una emergència durant el 2020 que va suposar augments sobtats mai esperats i que van obligar a la mobilització de voluntaris i recursos econòmics excepcional provinents aquests darrers dels  donatius particulars i de la responsabilitat empresarial i institucional. Això ho vam fer amb un estat de xoc i sensibilització de la societat per una situació mai vista per les nostres generacions. 
 

Actualment la situació d’emergència social no ha retrocedit, però com a societat, segurament, estem més àvids de parlar i projectar una necessària recuperació econòmica que no d’una realitat social que volem deixar enrere com més aviat millor. 

Des dels Bancs dels Aliments, no ens queda més remei que posar aigua al vi tenim l’obligació de compartir les dades preocupants amb les que encara estem i amb les que segurament hi lidiarem els propers mesos o anys. Enguany, el Banc dels Aliments de les Comarques de Lleida continua amb dades molt similars a les de l’any anterior, arribant a prop de 30 mil persones de la demarcació de Lleida que han rebut aliments en algun moment del 2021. A Catalunya, les persones usuàries arriben enguany als 267 mil.


És per aquest motiu que tornem a fer una crida a una participació excepcional en aquesta XIIIa edició del Gran Recapte. Una edició que vol ser més participativa que mai amb la inclusió dels petits comerços que també s’afegiran en la recollida de donatius i que els convertiran en entregues dels seus aliments de proximitat per a les persones ateses en l’entitat social més propera. 

Els nivells d’inseguretat alimentària que s’estan registrant a casa nostra en temps de pandèmia, la incertesa sobre la recuperació econòmica i l’esgotament pressupostari de les administracions fan que aquest Gran Recapte sigui el més important i necessari des dels seus inicis. I per què, com a societat avançada que basa el seu model de convivència en els drets civils, polítics però també socials com és el dret a l’alimentació adequada que tothom es mereix poder exercir malgrat la situació que estem patint. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol Berenguer
Oriol Berenguer (Lleida, 1978). Advocat, i actualment coordinant la Fundació Banc dels Aliments Comarques de Lleida. Membre de junta a Òmnium Lleida. A Twitter @oriolberenguer
Més articles de l'autor
14/11/2022

Dret de protesta i reforma del codi penal

10/01/2022

L’herència de Rawls per a la convivència i la justícia social

19/11/2021

La inseguretat alimentària i la importància del Gran Recapte

03/02/2021

Per què no hem de malbaratar els aliments?

10/12/2020

L'alimentació adequada, dret humà

14/11/2018

Democràcia sense veritat?

Participació