OPINIÓ

Els pressupostos de la mandra

«La indiferència és total: si la política ja fa mandra a qui en cobra, als qui la viuen com a espectadors encara els en fa més»

per Maria Vila Redon, 12 de novembre de 2021 a les 20:00 |
Ja fa uns anys que la política catalana fa mandra fins i tot als seus protagonistes. Mandrosament, Junts pretén erigir-se en el partit dels irredempts amb una mena de peronisme que intenta distreure a l’electorat del fet que comparteixen govern amb ERC; ERC només vol anar guanyant eleccions sense cap idea de fons sobre res i esperant que els socialistes li facin la feina; i la CUP no té prou força ni prou coratge (que són coses diferents) per fer res més que no sigui sostenir el Govern, plantejant de tant en tant una oposició que li surt gratis. 

En una altra època, uns pressupostos expansius com els que ara es plantegen haurien estat motiu de joia i anàlisi profund per a una part de l’opinió pública. Ara, la indiferència és total: si la política ja fa mandra a qui en cobra, als qui la viuen com a espectadors encara els en fa més. El procés ha deixat les institucions despullades, i ha resultat que eren de fireta. Sigui com sigui, els pressupostos s’aprovaran amb la CUP o amb el PSC, i si s’aproven amb el PSC ja ningú no gosarà dir que s’ha trencat la unitat de l’independentisme perquè fa temps que no hi ha ni un bri d’independentisme en res del que fa el Govern. 


D’aquí a un any i mig, quan Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança tal com va pactar amb la CUP, ERC posarà en marxa un eufemisme d’aquells que voldrà fer creure que van cap a alguna banda. La CUP s’ho empassarà o farà veure que s’ho empassa perquè unes eleccions farien molta mandra, i l’aliança d’ERC amb el PSC encara no estarà prou madura per donar la farsa per tancada definitivament. 

No és gaire difícil imaginar que, a partir d’ara, i un cop esgotats els eufemismes del procés, destinaran tots els esforços a generar-ne d’altres que tinguin a veure amb la defensa de la llengua. El victimisme derivat de l’octubre del 2017 ja no dona fruits, i caldrà fer creure que ara el que els importa és la nació per seguir exercint un xantatge que s’ha demostrat molt efectiu electoralment.


"Si no ens voteu, la Generalitat no podrà defensar el català, que està en perill". Aquest era, de fet, un dels arguments que esgrimien els partidaris del "govern efectiu", aquell que es va formar sense contradiccions un cop el Tribunal Suprem va descartar tots els candidats a la presidència que no li agradaven. A la política catalana, tot és sempre culpa dels altres i l’única cosa que compta és poder-se presentar com una víctima per evitar assumir responsabilitats i seguir desarmant la gent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
14/01/2022

Toc de queda (encara)

10/12/2021

Desconfiança i frustració

12/11/2021

Els pressupostos de la mandra

15/10/2021

«Crims» i el morbo

17/09/2021

Comèdies

25/06/2021

Mugaritz: menjar amb el cos

28/05/2021

L'emperador va despullat

23/04/2021

La fi del confinament comarcal

26/03/2021

Una cosa que passa a altra gent

26/02/2021

Quatre mesos de toc de queda

Participació