OPINIÓ

Deixeu de violar-nos

«Si hem après com a societat a condemnar les violacions, fem un pas més i condemnem tota mena de violències i abusos»

per Alba Carreres, 9 de novembre de 2021 a les 20:00 |
Una de cada quatre nenes i un de cada cinc nens pateixen abús sexual infantil, és a dir, experiències sexuals per les quals els o les menors o bé no han donat el consentiment o bé no estan preparades per experimentar: és a dir, quan hi ha seduccions, coaccions, enganys o asimetria d’edat. 

La violació és un d’aquests abusos, potser la més visible, la que surt a tots els mitjans. La que presenta a les nenes, noies o joves com a víctimes, la que es presenta en forma de revictimització quan elles mateixes o bé la família han de sentir comentaris tipus: “com l’has deixat sortir així de casa?” o “tu t’ho has buscat sortint a aquestes hores”. El problema no és com vestim, el problema no és a quina hora tornem. El problema és que ens han educat coartant-nos les llibertats i enverinant-les amb pors i inseguretats. El problema és que no ens han sabut educar en el consentiment, no hem sabut dir les coses pel seu nom. 


L’altre dia, amb una companya en parlàvem, de com vam normalitzar les violències que patíem a la nostra infància a l’escola. De com vam normalitzar que ens toquessin el cul i els pits i de com vam ser invisibilitzades i ridiculitzades quan ho dèiem al professorat. 

De com alguna de nosaltres un d’aquests tios tan progres, tan d’esquerres i tan indepes ha pogut aprofitar-se de nosaltres a la festa major del poble perquè amb un cubata de Malibú amb pinya ja anàvem del revés. De quantes vegades hem dit no i ens han fet creure que els desitjàvem, de quantes vegades hem dit “amb condó” i ens l’han endinyat a pèl.


De quants nois més grans t’agregaven al Facebook o al Messenger. T’obrien amb comentaris hipersexualitzats sobre la teva foto de perfil, t’enviaven fotografies suggestives i et feien creure que eres un mer objecte del seu plaer. Eres una nena, tenies 16 anys i vas començar a creure que l’amor era això i buscaves un amor romàntic encara més vomitiu i tòxic. Era el que Disney ens havia ensenyat.

I si estàs llegint això i has exercit aquesta violència, m’agradaria que possessiu nom a les coses. Perquè veiem molt clar que a una nana que violen pel carrer és un abús, però en canvi no ens queda massa clar que la seducció o bé a la força o bé amb enganys, els tocaments sense consentiment o el fet d’aprofitar-se d’una persona pel teu benefici sexual també són un abús sexual.


Hi ha els qui perpetuen aquestes pràctiques i els qui les encobreixen. Els qui saben què està passant i es posen una bena als ulls, com si la cosa no anés amb ells. I després hi ha els negacionistes que continuen creient que tot això no existeix, que són ximpleries, que són modes. I la realitat és que ara més que mai cal que cridem a l’uníson: deixeu de violar-nos.

Si les xifres són tan altes és perquè aquesta violència s’exerceix i perquè l’hem d’erradicar d’una vegada per totes. Les violències que patim les dones; els abusos sexuals, també els infantils, exercits tant a nens com a nenes. Pareu ja!


Una bona educació sexual és clau. Educar-los en el consentiment. Parlar amb les nostres criatures i oferir-los recursos perquè sàpiguen identificar allò que no és sa. Els abusos sexuals tenen moltes cares, no només les violacions. Si hem après com a societat a condemnar les violacions, fem un pas més i condemnem tota mena de violències i abusos. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació