OPINIÓ

Quatre anys de l’exili: una sola actitud

«L’actitud de serena confrontació democràtica que emana l’exili ha de ser llavor d’una actitud que ens permeti confrontar l’estat espanyol»

per Aleix Sarri, 31 d'octubre de 2021 a les 21:00 |
Ahir va fer quatre anys de l’arribada del president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí i Puig a l’exili belga, avui ha fet quatre anys de la massiva roda de premsa amb tres-cents corresponsals encabits al Press Club del barri europeu de Brussel·les que jo mateix vaig dirigir. La sorpresa era general. Si una cosa no s’esperaven les autoritats europees i espanyoles és que el president Puigdemont i part del govern de l’1-O s’exiliés, que no acatés la legalitat espanyola i no només això, que en fes una esmena a la totalitat.

En aquests més de 1.300 dies la lluita de l’exili s’ha convertit en un acte diari de descolonització mental després de dècades de propaganda franquista primer i després autonomista. L’existència d’una via que no implica la submissió a les lleis espanyoles ni als seus jutges i la demostració que existeix un dret europeu que no només és més democràtic, sinó que també és superior legalment, ha estat una via d’aire. Que això ha estat entès així, ho posen de manifest que hi hagi més de 100.000 catalans socis del Consell per la República, l’única entitat que ha nascut fora del règim post-franquista.


L’actitud de serena confrontació democràtica que emana l’exili ha de ser doncs llavor d’una actitud que ens permeti confrontar l’estat espanyol i aconseguir que Catalunya esdevingui un país independent i lliure de interferències autoritàries. Un no ha de legitimar aquells qui el volen destruir.

Per això cada cop que es legitima el PSOE es fa un flac favor al propi moviment. No hi ha dues Espanyes, n’hi ha una. La cara més antifranquista del món de Podemos, que sí que podria arribar a ser una alternativa, no és ni ha estat prou forta com per confrontar el PSOE (ni part dels seus propis quadres dirigents).


Així doncs, és bo que almenys hi hagi una part de l’independentisme que no vegi com un actiu pactar promeses a Madrid (futurament incomplertes) i rebre els copets a l’espatlla del Pont Aeri. A cada foto que es fa l’independentisme pactant inversions i pressupostos amb el govern espanyol, la carpeta catalana baixa un esglaó d’importància tan a dins com a fora de Catalunya. Més val plantar-se i rebre les crítiques dels editorialistes habituals que no pas legitimar l’enèsim engany per part d’un govern espanyol que, per cert, treballa per extradir el President Puigdemont i els exiliats i empresonar-los el temps que calgui.

L’ex-vicepresident del Parlament, Josep Costa, aquesta setmana ha donat una bona lliçó en aquest sentit. Davant d’una causa judicial promoguda pel govern espanyol per haver permès la reprovació de la monarquia al Parlament de Catalunya, Costa va decidir simplement no presentar-se a la vista. Tenia raó, els drets fonamentals no es jutgen. La seva detenció i intent de declaració forçada, ha estat un nou esperpent de la justícia espanyola que si fos analitzada amb la mateixa severitat que la polonesa ja hauria fet esclatar un autèntic conflicte polític europeu.


Costa adduïa ahir que els precedents del Tribunal d’Estrasburg permeten a les cambres parlamentàries reprovar un cap d’estat o defensar el dret a l’autodeterminació. Al Parlament Europeu és ben conegut que a un eurodiputat no se li pot retirar la immunitat ni pot ser jutjat pels seus actes en seu parlamentària.

Tampoc cal anar nord enllà, en aquestes mateixes contrades nostres, tal i com explica l’Antoni Simon a Els orígens del miracle econòmic català: "des d’almenys 1325 existia una reglamentació protectora de la immunitat i el secret de totes les votacions del Consell de Cent". És a dir, que fa 700 anys un jurat del Consell de Cent barceloní no havia de patir per les conseqüències legals de les seves opinions i accions polítiques, però un diputat del Parlament de Catalunya a l’any 2021 sí que ho ha de fer malgrat viure en una “democràcia plena” i tenir el “govern més progressista de la història”. Set segles de regressió pel que fa als drets polítics és tot un achievement per al règim del 78.


L’actitud combativa de Costa és un altre exemple de la importància de mantenir l’actitud combativa de l’exili també des de l’interior. No és casualitat que en sigui un dels advocats i artífex de l’estratègia internacional juntament amb en Gonzalo Boye.

Com ha demostrat en Josep Valtonyc fent canviar tota una llei belga de 1847 per despenalitzar les injúries a la corona i derrotar l’ordre d’extradició espanyola, malgrat que l’exili és dur, és una via guanyadora. El President Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí i Puig porten quatre anys lluitant i guanyant batalles jurídiques i polítiques des de l’exterior. Deslegitimant l’estat espanyol i confrontant la seva legalitat sense sotmetre’s-hi. Mai han deixat de dir les coses pel seu nom i mai han buscat solucions personals sinó col·lectives.  Aquest és el camí i l’actitud que cal que assumim des de totes les institucions i que ha d’impulsar la nova Assemblea de Representants del Consell per la República. Cada dia d’exili és una nova ignomínia, sí, però també és una llavor de de futur. Una persona o un poble  que no lluita pels propis drets no té dret a demanar que els altres els defensin enlloc seu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
09/01/2022

La perversa utilitat de la catalanofòbia

26/12/2021

La batalla de Lituània i les Olimpíades de Pequín

13/12/2021

A Canet i arreu, Gaudí ens marca el camí

28/11/2021

El nostre mal vol molt soroll

14/11/2021

Un eco de 1652 i la desinsaculació moderna

31/10/2021

Quatre anys de l’exili: una sola actitud

17/10/2021

Com menys bancs, més dependents de Madrid

03/10/2021

Una geografia de la Barcelona ocupada

06/09/2021

El rol de la Guàrdia Civil a Catalunya

22/08/2021

​De la gestió a la política

Participació