opinió

V de Valtònyc

«Hi ha activistes, humoristes i tuitares que continuen passant pels tribunals perquè obrir la boca a Espanya és un esport de risc»

per Jonathan Martínez, 28 d'octubre de 2021 a les 20:25 |
Hi ha victòries que t'omplen poc, però que deixen un regust de satisfacció al paladar, la feliç sensació que et concedeixin la raó quan fa massa temps que la deneguen. Resulta que els tribunals espanyols s'han passat més de tres anys intentant atrapar el raper Valtònyc i també més de tres anys recollint sonors ridículs judicials. L'Audiència Nacional li reclamava tres anys i mig de trena per delictes d'opinió i el condemnat, que estima la llibertat d'expressió, però també la llibertat de trànsit, se'n va anar a Brussel·les.

Hi ha victòries que es queden curtes, però són victòries de tota manera. El març del 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dir el que ja sabíem, que l'euroordre espanyola era tramposa perquè s'acollia a una legislació que no era vigent quan van passar els fets que s'imputen. Aquesta notícia no només denunciava els estratagemes dels togats, sinó que a més despullava la brutalitat del nou Codi Penal que va implantar el marianisme amb l'excusa del pacte antijihadista i que converteix en potencial terrorista qualsevol infeliç que tingui veu a les xarxes socials. I Valtònyc, què hi farem, té també un micròfon.


Hi ha victòries que arriben tard, però arriben. El cas és que el Tribunal Constitucional de Bèlgica s'ha posat a examinar el cas del raper mallorquí i s'ha adonat -per Deu, el 2021- que cantar-li les quaranta a un reietó corrupte potser li costava el cap a un vassall medieval, però que en ple segle XXI és un dret tan legítim com rentar-se les dents. Així que Valtònyc no només ha fet que es mogui el terreny sota els gelosos constitucionalistes espanyols sinó que a més ha trastocat el mateix ordenament jurídic belga. Els delictes verbals contra la Corona, perseguits a Bèlgica sota una llei dictada el 1847, deixaran de ser delicte.

Hi ha victòries que es poden cantar, però Valtònyc encara no pot cantar victòria. El debat sobre l'extradició segueix damunt la taula. Pablo Hasél segueix a la presó. Els rapers de La Insurgència segueixen portant a l'esquena la difamació de la condemna. Hi ha activistes, humoristes i tuitares que continuen passant pels tribunals perquè obrir la boca a Espanya és un esport de risc. La justícia, que s'hauria d'afanyar a corregir desigualtats -vull creure que la balança no és un ornament vulgar-, actua més aviat com un dispositiu de control al servei de la classe dominant. Al servei de les estructures de poder, que almenys en el cas espanyol són una monarquia obsoleta i una oligarquia selecta d'empresaris, banquers i tentacles mediàtics.


A l'Espanya de les operacions Aranya i dels titellaires empresonats, això no és un article sinó una prova en contra meva. Mentrestant, des de la superfície d'un pou de petroli emiratià, un rei fugat riu de les nostres penes. A ell el protegeixen la Constitució i el desvergonyiment.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
06/01/2022

Agenda setting

06/01/2022

Agenda setting

23/12/2021

La llei de la selva

23/12/2021

La ley de la selva

09/12/2021

Bombolles mediàtiques

09/12/2021

Burbujas mediáticas

25/11/2021

Analfabets

25/11/2021

Analfabetos

11/11/2021

Cuando fuimos los peores

11/11/2021

Quan vam ser els pitjors

Participació