opinió

La bandera o la cartera

«En comptes de visualitzar el potencial d'un model multipolar de producció de continguts audiovisuals aposten per la concentració a Madrid de tota la indústria»

per Josep Huguet, Barcelona, Catalunya | 26 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
En un atac sobtat de patriotisme constitucional els dos partits del règim han pactat “renovar” els membres de les cúpules de diversos organismes estatals com el Tribunal de Cuentas actiu en la persecució prevaricadora contra els dirigents independentistes i absent davant les comprovades corrupcions de la monarquia. També s’han substituït alguns membres del Tribunal Constitucional caducats des d’abans de la sentència liquidadora de l’Estatut i el pacte constitucional del 78.

Darrere de la bandera espanyola de la responsabilitat què s’hi amaga? Poder econòmic. La mostra en són els dos candidats del PP. Concepció Espejel és una magistrada propera al Partit Popular que va haver d'apartar-se de diversos processos relacionats amb la trama corrupta Gürtel. Va passar l’any 2015 quan havia de jutjar la peça del cas batejada com a 'Època I' juntament amb Enrique López, conseller de Justícia al govern d'Isabel Díaz Ayuso. També va ser apartada després del tribunal que va jutjar la 'caixa B' del Partit Popular. I el segon, Enrique Arnaldo Alcubilla que el PP va proposar el 1996 per ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després del despatx privat Estudios Jurídicos

ha treballat per a polítics del PP maniobrant a favor seu.

Com s’ha comprovat en les escoltes telefòniques del cas Lezo, jugant a col·locar jutges i fiscals afins que afavorissin l'exculpació de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González en el cas del suposat regal d'un àtic de luxe a Estepona. Cas arxivat. Col·lega al CGPJ del ja citat Enrique López, al que va defensar per conduir la seva moto borratxo. I finalment, per ara, també investigat en el cas Palma Arena com a sospitós d'ajudar l'expresident de les Balears Jaume Matas, del PP, a blanquejar diners simulant la seva contractació al bufet. Aquests dos “pàjarus” embolicats en la troca de la corrupció dels aparells centrals del règim dictaminaran sobre els conflictes de competències Catalunya-Estat i sobre el desenfrenament del Tribunal Suprem a ulls de la justícia europea.


També és notícia recent la filtració que la ministra Margarita Robles en els Governs de Felipe González era l’encarregada de passar sobres de desenes de milers d’euros mensuals al Rei, de sota mà, per les seves “necessitats”. Amb aquests antecedents no es estrany que amb aquest govern “progressista” Espanya augmenti la taxa de militars per cada  1000 habitants de 2,56 a 2,69. És una ràtio que supera la de la Gran Bretanya i Alemanya. Itàlia va reduir un 44% els seus efectius de 2005 a 2017, França un 40% i Portugal un 30% Espanya és l’únic estat europeu amb més de cent mil militars que no només no ha reduït de manera dràstica el nombre d’efectius en aquells dotze anys, sinó que els està augmentant. Despeses per a la casa reial i l’exèrcit, les últimes ràtios per a qui vulgui qüestionar l’ordre establert.

Aquesta cúpula del búnquer de l’Estat es completa amb el capitalisme del BOE i de les portes giratòries. La complicitat entre la política i l’empresa es demostra en la composició dels consells d’administració de les principals empreses que componen l’Ibex-35, en els quals figuren o han figurat des de gendres de Joan Carles I fins a exministres i secretaris d’Estat. Més de setanta ex-alts càrrecs públics formen part dels consells d’administració de l’Ibex-35.


Fins ara les empreses que han excel·lit en la pràctica de les portes giratòries són Abertis, Red Eléctrica, Endesa, Telefónica, Bancaixa, Santander i ACS. Per això s’entén que Sánchez abordi la crisi energètica donant subvencions als vulnerables energètics perquè continuïn pagant els rebuts íntegres a les empreses kilowatinents. Com a mostra, l’empresa pública Red Eléctrica ha incorporat al seu consell el que va ser director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa. L’empresa Iberdola, ha nomenat les exministres Isabel García Tejerina i Fátima Bañez per formar part dels consells de les filials del Brasil i Mèxic. I el president José Montilla ha acabat al consell d’administració d’Enagas. I a Nadia Calviño, la ministra representant d’aquest conglomerat, l’han posat a prendre la cartera de la Reforma laboral – a avortar-la- a Podemos.

Mentrestant, amb més promeses pressupostàries mai complertes, el dèficit fiscal català continua sempre entre el 8% i el 10% del PIB, vulnerant l’article 31.1 de la Constitució que diu: “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio”.

Algú creu que, amb aquests objectius estructurals de domini econòmic de l’oligarquia de serveis i financera i dels aparells estatals corruptes, la negació a la quota del català a la llei d’audiovisuals és només un tema de bandera? En comptes de visualitzar el potencial creatiu i exportador d’un model multipolar de producció de continguts audiovisuals com el nòrdic, aposten, un cop més, per la concentració a Madrid de tota la indústria. Recordi’s com fa pocs dies Pedro Sánchez ha anunciat la creació d'un projecte per promocionar la llengua espanyola que s’anomenarà En español, valle de la lengua, seguint les petjades d'Ayuso a la Comunitat de Madrid. L’objectiu: "promoure l'aprenentatge, la transformació digital, el turisme, les indústries culturals, la ciència i l'empresa tenint com a base el nostre idioma comú". La bandera o la cartera?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
23/11/2021

Després dels pressupostos

09/11/2021

Apunts de català

26/10/2021

La bandera o la cartera

12/10/2021

Sense credibilitat

28/09/2021

El mentrestant

14/09/2021

Anar-hi anant

31/08/2021

Assemblees

17/08/2021

Lectura d'estiu

03/08/2021

Només són serps?

20/07/2021

Prendre'ns la mida

Participació