Barbaritats amb els infants en nom de la Covid

«Les criatures són pràcticament l’únic col·lectiu que segueix tenint pràcticament les mateixes mesures que al principi de la pandèmia»

per Alba Carreres, 26 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Si alguna vegada t’han practicat alguna prova o cirurgia amb sedació m’agradaria que ara mateix recordis com va ser aquell moment. Segurament tenies por, notessis aquell fred a les mans i al cos. Potser tremolaves, potser també pensaves en què passaria si no t’aixequessis més. Anirà bé? Farà mal? Potser necessitaves una mà familiar al costat. Algú que t’acompanyés i que no t’enganyés. “Estic aquí”; “T’acompanyo”, una mirada, un gest.

Imagineu-vos quan aquesta persona és un infant, que possiblement no sabrà què és una intervenció. Ni qui és tota aquella gent que l’està mirant, que li està fent proves. Quan no sap què passarà ni té cap idea de per què sent tant de dolor i li fa tant mal. 


Ara com ara es continuen practicant sedacions a menors sense estar acompanyats. Intervencions mèdiques o proves sense poder tenir una persona adulta de referència acompanyant l’infant. I no, no és al país del costat. Passa a Catalunya. I són els hospitals menys ben dotats econòmicament qui primer fan pagar les conseqüències de la societat adult centrista en la qual vivim. Us imagineu l’impacte psicològic que pot tenir això per les criatures?

Imagineu-vos tornar a estar una altra vegada confinats. Teniu sort, teniu un petit balcó. Però no podeu sortir d’allà. Cada dia explorant els mateixos racons, aquella escletxa del mur, la barana que et limita i que t’impedeix veure el veí del costat. Aquell veí que tant et distreia quan volies sortir a xafardejar.


Molts dels nostres infants d’i3 i i4 continuen vivint així. Aquelles escoles que han optat per no posar mascaretes als infants, cosa que segons les persones expertes i autoritzades és molt desaconsellable a aquestes edats perquè pot perjudicar en el llenguatge i la parla, segueixen privades de llibertat de moviment.

Algunes fins i tot de material. No poden compartir galledes, o objectes del pati, tot i que des d’Educació no es prohibeix de fer-ho. Això pot generar angoixa a certs infants, i encara que no ho verbalitzin, ens han arribat casos d’infants que sí que ho han fet. De debò no veiem els problemes psíquics que es poden derivar de tot plegat? 


Les criatures són pràcticament l’únic col·lectiu que segueix tenint pràcticament les mateixes mesures que al principi de la pandèmia. Aquest article pretén ser un recordatori d’alguns dels danys colaterals que segueixen patint les criatures quan la pandèmia per molts ja s’ha acabat.

Prou ja d’utilitzar l’argument de “són flexibles” i “s’adapten a tot”. Ja n’hi ha prou d’invalidar les seves emocions i sentiments perquè “és el que toca”. Desfem-nos de l’adult centrisme que ens envolta. Mirem les coses amb els seus ulls. Despertem el/la nostre/a nen/na interior.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació