OPINIÓ

Desproveïment

«És ben curiós que es permeti que una sola empresa controli més del 20% del comerç marítim del món»

per Jaume Barberà, 25 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
El primer trimestre d’aquest any, un amic meu em va comentar que el seu fill li va demanar, pel seu aniversari, una targeta gràfica, concretament, un dels últims models de la casa Nvidia. D’entrada, va pensar que es conformava amb poca cosa. Així és que se’n va anar a la botiga on normalment compra productes informàtics i li va faltar molt poc per no tornar-hi mai més de l’ensurt que se’n va emportar. Resulta que li van demanar, per la targeta, 2.800 euros, és a dir, el doble del que havia pagat per l’ordinador, que tenia només un any i mig i, a més, li van dir que el preu, al final, podria ser un altre, més alt, evidentment. Va demanar si li podien explicar per què era tan cara i li van dir que les compraven totes els que fan mining de criptomonedes i que, a més, a causa de la pandèmia, se’n produïen moltes menys.  No va entendre res i se’n va anar sense la targeta.

Passat el temps, com ho podem veure ara, el que va experimentar el meu amic són les disfuncions del mercat que ara tots patim, ja sigui perquè no tenim el que demanem o perquè no ho volem comprar per tenir uns preus prohibitius a causa d’haver-hi més demanda que oferta.


La setmana passada, el que es considera el millor diari del món, The New York Times, ja va dedicar molt espai a parlar del que ells van titular “How the Supply Chain Broke, and Why It Won’t Be Fixed Anytime Soon” (Com es va trencar la cadena de subministrament i per què no s’arreglarà aviat).

La pandèmia ens ha demostrat, de la forma més crua possible, com la fallida sistèmica de protecció dels estats ha provocat, de moment pel cap baix, més de 15 milions de morts al món. Ens ha demostrat, també, que cap govern tenia cap pla preparat per acarar el que hem viscut.


No hauríem d’exigir, com a ciutadans, responsabilitats? Tantes cimeres, tants informes i tantes escenificacions per res. Arriba la pandèmia i ens agafa a tots com ens va agafar. La pandèmia també ens ha demostrat que hi ha tantes explicacions del virus com epidemiòlegs, matemàtics, estadistes, periodistes, etc. I el que ens ha ensenyat, també, és que no hi ha cap mena de governança mundial.

És ben curiós que amb el munt d’organismes mundials que hi ha que fan estudis, informes i el que us vulgueu imaginar no n’hi hagi cap de reconegut que en el seu moment hagués dit que era suïcida concentrar la producció mundial en molt poques mans. Ben curiós, Com també és ben curiós que es permeti que una sola empresa controli més del 20% del comerç marítim del món. O que tres empreses – i soc generós-  siguin les responsables de la producció de més del 80% dels microxips del món.


Tampoc se sabia, pel que es veu, que la recuperació econòmica podria fer que un contenidor que abans costava 3.700 dòlars transportar-lo de Xangai a Los Angeles ara en costi més de 17.000. No sé si hi haurà problemes per comprar aquest Black Friday o per les festes nadalenques. No ho sé. Si faig cas als professionals de la logística, sí, tindrem problemes. Però jo ja he après a ser molt escèptic en gairebé tot.

Podríem aprendre alguna cosa del que hem viscut? Per exemple, és sostenible i racional menjar kiwis que es fan a 12 mil quilòmetres de distància? És normal que a Europa no hi hagi ningú que fabriqui microxips? 

Més coses. Quina és l'estructura industrial d’Espanya? Quin percentatge de la indústria espanyola depèn d’Àsia? Hi ha empreses que en aquests moments ja ho estan passant molt, però que molt malament. Falta material de construcció, falta coure, falta ferralla, falta fusta, falta paper, falta vidre, falta cartró, falten xips... On són els estocs estratègics? Com es poden fer els pressupostos de la construcció d'una casa, d’un grup d’habitatges, si no saps què pagaràs demà pel ferro ni quan t’arribarà?

És ben cert, la pandèmia no s’ha acabat, en tots els sentits. Ho preguntarem a l’OCDE, al Banc Mundial, a l’OMS, a l’FMI i, evidentment, als seus experts. Ells ens ho diran. Segur. Ep, me n’oblido d’un, que sempre parla. Em refereixo al governador del Banc d’Espanya. No se sap què fa, però sempre que diu alguna cosa va en contra dels que cobren menys que ell.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Barberà
Periodista. A Twitter és @JaumeBarbera .
22/11/2021

Dia de la marmota

08/11/2021

L'apocalipsi

25/10/2021

Desproveïment

11/10/2021

Pressupostos

27/09/2021

Mala peça al teler

13/09/2021

Taules

30/08/2021

Negociació

16/08/2021

Barça

02/08/2021

D de Delta

19/07/2021

Imaginació paranoide

Participació