PP i PSOE, sempre d’acord

«Ens venen un relat de dues espanyes dividides entre esquerres i dretes, però a l’hora de la veritat, l’acord i el consens és absolut»

per Germà Capdevila, 24 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
La principal amenaça del PSOE per assegurar-se el suport parlamentari a les seves iniciatives és el papus del govern del PP, ja sigui sol o amb la seva filial d’extrema dreta. El PSOE no compleix els pactes d’investidura –la reforma laboral i la llei mordassa segueixen vigents tres anys després de la caiguda de Rajoy– ni els compromisos pressupostaris –13% d’execució enguany a Catalunya– però cal seguir donant-los suport, perquè l’alternativa és pitjor.

Segurament en les formes el PP i el PSOE (i els seus partits satèl·lits) són ben diferents, però en el fons, són les dues cares de la mateixa moneda: la del règim del 78 que gaudeix d’una mala salut de ferro. Ho acabem de comprovar aquesta setmana amb l’acord entre els dos partits per renovar el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Pueblo. Se’ls han repartit com qui comparteix les postres en un sopar.


El control polític del poder judicial i dels organismes de control és tan obscè i descarat que ja ningú no se n’amaga. Si fa uns anys un missatge de whatsapp sobre el control d’un tribunal “per la porta del darrere” va provocar un cert enrenou i va aturar-ne la renovació, avui ja no cal ni fer pantomima per amagar les maniobres.

La premsa del regne que assegura dia sí dia també que Espanya és una democràcia exemplar on impera la divisió de poders, ho explicava amb total naturalitat a les seves portades. En les democràcies de veritat, els membres de les cúpules judicials o dels organismes de control són triats després de processos exhaustius de selecció.


El País explicava sense complexos que “El PSOE accepta perfils durs del PP per al Constitucional”, con si es repartissin cromos. “El govern i el PP es reparteixen el TC”, titulava El Mundo sense anestèsia. Els acords, tancats pel ministre de la Presidència i el secretari general del PP, passaran pel legislatiu sense traves, serà un simple tràmit per revestir de democràcia un acord de regim que provocaria basques al mateix Montesquieu.

No és una dinàmica nova. L’acord PP-PSOE durant la lluita antiterrorista al País Basc va ser sempre absolut. El suport del PSOE a la repressió a Catalunya va ser inequívoc des del minut zero. La negativa a destapar l’olla putrefacta de la casa reial ha estat unànime i reiterada. El model d’estat pactat entre demòcrates i feixistes durant la Transició segueix vigent i ningú no té cap intenció de modificar-lo.


Un model d’estat on el poder legislatiu es limita a executar les ordres de les cúpules del partit, on el poder judicial és controlat directament pel poder polític i on el poder executiu és dominat pel partit ALFA (Alts Funcionaris de l’Administració) governi qui governi. Aquest és l’estat del qual Catalunya vol independitzar-se. Certament, un os dur de rosegar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
05/12/2021

Com es negocia amb un trampós?

28/11/2021

Tornar a la militància

21/11/2021

Esquerdes pressupostàries

14/11/2021

La mort de Montesquieu

07/11/2021

La salvarem nosaltres

31/10/2021

Glasgow o els lemmings

24/10/2021

PP i PSOE, sempre d’acord

17/10/2021

Els comptes de Martín Villa

10/10/2021

Res a celebrar

02/10/2021

El dia que l’Estat va ampliar la base

Participació