OPINIÓ

Més frau fiscal

«Els Papers de Pandora han tornat a evidenciar l'escandalosa existència de les tècniques d'evasió i elusió fiscal»

per Gabriela Serra, 23 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
En 2016 van ser els Papers de Panamà, el 2017 els Paradise Papers i ara, el 2021, els Papers de Pandora. Aquests tres "papers" aporten immensa informació sobretot allò que es relaciona amb les activitats desenvolupades en i pels paradisos fiscals: les vies, els mètodes, els mitjans i els mediadors i, també, amb luxe de detalls els usuaris... Aquestes consciencioses recerques han estat realitzades  pel Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ), basant-se en una exhaustiva recopilació d'informació de més de quaranta anys, que ha permès posar nom i cognom als qui, induïts per la seva immensa cobdícia, soscaven les polítiques fiscals que els corresponen.

Els primers papers, els de Panamà, van permetre conèixer amb detall el funcionament bàsic del món offshore. És a dir, no el de la pràctica de deslocalització –trasllat de l'activitat d'empreses d'un determinat país a un segon- per a disminuir costos i augmentar beneficis, sinó el funcionament i la trama dels centres financers offshore, els anomenats paradisos fiscals. Són paradisos en els quals fàcilment es poden crear empreses fantasma, on les lleis existents dificulten la identificació dels propietaris i on la política impositiva de societats és molt baixa o gairebé nul·la, entre altres avantatges pels inversors/defraudadors. I van ser aquests primers papers els que van provocar, entre altres conseqüències, la dimissió del llavors ministre espanyol d'Indústria, José Manuel Soria, del primer ministre islandès, Sigmundur Gunnlaugsson i l'empresonament del primer ministre pakistanès, Nawaz Sharif.


Els Paradise Papers van representar un pas més en revelar el complex sistema per a reduir o eludir les obligacions fiscals, especialment per part de les multinacionals més importants i els superrics, els posseïdors de grans fortunes. Paradisos fiscals que s'usen per a esquivar el pagament d'impostos, ocultar diners d'origen il·lícit o, si més no,  dubtós, i per evasió fiscal. Els últims papers, els de Pandora han tornat a evidenciar l'escandalosa existència de les tècniques d'evasió i elusió fiscal. Amb 12 milions de documents divulgats és la filtració més gran, fins avui, del món dels paradisos fiscals. És la revelació dels actius secrets, fons encoberts i fortunes disfressades d'una mescla de celebritats del món de la cultura, l'esport, l'espectacle, de la moda... també alguns amos de marques comercials conegudes: El Pavo, Gallina Blanca, Seguros Santa Lucia, la farmacèutica Grifols... I per arrodonir la informació, de les 35 empreses de l'Íbex-35, 34 tenen filials als paradisos fiscals.

Ara bé, el que realment indigna, esglaia i inquieta dels Papers de Pandora és que en les seves recerques apareixen informacions relacionades amb operacions realitzades per 336 polítics o càrrecs públics (90 d'ells europeus), 15 caps d'Estat d'Amèrica Llatina entre actuals i retirats, i 46 oligarques russos (alguns d’ells donants de Boris Johnson...), 133 milionaris dels mil de la llista Forbes amb un nivell d’incidència política important. ... Entre els polítics en actiu hi ha Sebastian Piñera, president de Xile; Guillermo Lasso, president de l'Equador; Wopke Hoekstra, ministre de finances dels Països Baixos; Andrej Babis, primer ministre txec; Volodimir Zelenski, president d'Ucraïna; Abdalá II, rei de Jordània. I ves per on, com a novetat, apareix un altre polític català, Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, a qui ja se li demana la dimissió... Entre els que van ostentar càrrecs rellevants hi ha Dominique Strauss-Kann, antic director gerent del Fons Monetari Internacional; i Tony Blair, ex-primer ministre britànic.


Davant aquesta allau de defraudadors i traficants, Gerard Ryle, director del Consorci Internacional de Periodistes de Recerca va manifestar que "els papers de Pandora són els Papers de Panamà amb esteroides". I ho són perquè posa en evidència que per a frenar la dinàmica creixent d'evasions fiscals no hi ha més remei que implementar mesures estrictes que acabin amb els interessos creats que impedeixen implementar mesures que paralitzin aquestes pràctiques fraudulentes. Entre altres mesures, cal acabar amb les societats offshore mitjançant l'elaboració d'un registre públic de propietats reals de totes les societats i comptes bancaris pantalla i cal establir sancions considerables contra els paradisos fiscals. Hi ha molt per fer perquè escàs és el que realment s'ha fet sobre aquest frau sistemàtic.

Però sobretot cal lluitar per la democràcia. Perquè el món dels paradisos fiscals -com molt bé afirma Frederik Obermaier també periodista del ja citat ICIJ, "no sols significa menys impostos sinó també la llibertat de qui els emparen i utilitzen, per triar les lleis que els convé. Començant per la fiscalitat, però també s'aplica a la llei de successions, a la llei de responsabilitat i la llei de deutors. Per tant la lluita contra els paradisos fiscals, és també la lluita per la democràcia". Així doncs, lluitem per la democràcia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació