Fil directe

Pressupostos encadenats

«Dels debats pressupostaris a Barcelona i a Madrid se'n desprenen dues conclusions: enfocament autonòmic i picabaralla ERC-Junts»

per Oriol March, 21 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Al Parlament, sovint, s'hi produeixen situacions que són difícils d'explicar. En la sessió de control d'aquest dimecres, per exemple, el vicepresident Jordi Puigneró va desvincular el traspàs de Rodalies de la negociació dels pressupostos generals de l'Estat i, al cap d'uns minuts, el president del grup parlamentari de Junts -partit que Puigneró lidera formalment a l'executiu- deia just el contrari. El traspàs del servei de trens, segons Batet, era una de les cinc propostes concretes per tractar amb el govern espanyol de cara a un hipotètic suport de l'independentisme als comptes estatals. Qui va sortir a rectificar va ser Vicepresidència, argumentant que les dues visions eren "compatibles" i que Rodalies es podia tractar tant en la negociació dels pressupostos com en òrgans bilaterals. És el cas del consell de política fiscal i financera o bé de la comissió bilateral, entre d'altres. Mecanismes que, per cert, fins fa tan sols uns mesos es menyspreaven perquè només servien per fer política automista.

Per acabar de confegir el quadre, s'hi va afegir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que no només es va mostrar -de nou- reticent a negociar amb els socis de Govern els comptes de Pedro Sánchez, sinó que va demanar a Junts formar part de la taula de diàleg. I aquí va trepitjar un ull de poll, perquè va ser precisament Aragonès qui va decidir no incloure dirigents seus -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras- a la mesa amb l'argument que no formen part de l'executiu. En el seu moment, el partit de Carles Puigdemont va atribuir el veto a la Moncloa, però amb el pas del temps s'ha anat esclarint que va ser una figura retòrica per no culpar directament el president i no fer saltar -encara més- pels aires la relació entre els socis de l'executiu.


En els pressupostos generals de l'Estat, per tant, s'hi conjuguen tots els temps verbals de les discrepàncies entre ERC i Junts, que al mateix temps intenten afermar el suport de la CUP als comptes catalans. Si es compleix el full de ruta dels anticapitalistes, avançat aquest dimecres per NacióDigital, existeix la possibilitat que entrin en vigor més enllà de l'1 de gener, compromís explícit que va fer Aragonès i pel qual treballa el conseller d'Economia, Jaume Giró. Si els comptes no es presenten abans del 9 de novembre, el calendari pot començar a variar. No és cap novetat que els pressupostos vagin tard, però sí que qualsevol retard evidenciaria la dificultat de les tres formacions independentistes per posar-se d'acord en qüestions nuclears. Només uns mesos després de la investidura, no tenir una entesa pressupostària seria incomprensible, encara més quan els de Dolors Sabater aposten per implicar-se en la governabilitat.

Una de les preocupacions de la CUP és que, en el front de Madrid, ERC i Junts hi juguen una partida que es pot qualificar com a autonòmica -o, directament, autonomista- pel que fa a les contrapartides. Batet va arribar ahir al ple amb els deures fets, perquè Aragonès li havia demanat propostes concretes per abordar la negociació conjunta dels pressupostos estatals. Quines va plantejar el cap de files de Junts al Parlament? Manteniment dels fons Covid, cogestió dels fons europeus -pactada per ERC fa un any però no concretada-, garantia de compliment de les inversions, traspàs de Rodalies i blindatge del català en l'audiovisual. Les tres últimes podrien ser, perfectament, de fa una dècada. Dels debats pressupostaris a Barcelona i a Madrid se'n desprenen dues conclusions: enfocament autonòmic i picabaralla ERC-Junts. Almenys, això sí, fins que es refaci el full de ruta, per ara en construcció.


Mentre els republicans han fet del diàleg amb l'Estat una aposta estratègica, els de Puigdemont fan bandera de la confrontació però també intenten presentar-se com a partit de fiar davant l'establishment amb apostes com la dels Jocs Olímpics d'Hivern o bé el suport al projecte de Hard Rock. Participar com a actor en els pressupostos de l'Estat també va en aquesta línia, encara que en nuclis de poder del partit -Laura Borràs, per exemple- s'arrufi més d'un nas quan es tracta d'asseure's amb l'Estat a negociar carpetes amb poc glamur però incidència alta en el dia a dia. Els socis de Govern, com els pressupostos de Madrid i de Barcelona, conviuen encadenats a una dinàmica poc lluïda de cara a un electorat que, fins ara, els ho ha anat perdonant tot.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol March
Cap de Política
Ha estat periodista de la secció de Política del diari Ara durant sis anys i des del 2016 forma part de la redacció de NacióDigital. És autor dels llibres Los entresijos del procés (Libros de la Catarata, 2018), Per què sí a la independència? Conversa amb Carme Forcadell i Muriel Casals (Deu i Onze, 2013), i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). A Twitter és @orimarch
25/11/2021

Rebregar (més) la unitat

11/11/2021

Els 11 díscols

04/11/2021

Els camins del referèndum

28/10/2021

El dia dels telèfons apagats

21/10/2021

Pressupostos encadenats

16/09/2021

Independentisme i «fake news»

02/09/2021

Ponsatí com a símptoma

26/08/2021

La fotografia del diàleg

20/08/2021

El tabú dels Mossos

16/08/2021

La crisi que vindrà de l'Afganistan

Participació