opinió

Dret a l'habitatge i model policial: dels carrers als parlaments

«Hi ha a qui mai li ha interessat parlar del dret a l'habitatge o el model policial, ni de les diferents opressions que es viuen a la nostra societat...»

per Jordi Mir, 18 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Aquest dilluns 18 d'octubre han coincidit dues activitats al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya que mostren allò viscut en els darrers anys a la mobilització social i en el seu pas a la política institucional. Al Congrés, el grup d'Unides Podem ha organitzat unes jornades dedicades a la llei estatal de l'habitatge que està impulsant (18 i 19 d'octubre). Al Parlament la CUP ha anunciat que presidirà la Comissió d'estudi del model policial. Dos fets que podem analitzar com a evidències dels canvis socials i polítics que la mobilització social dels darrers anys ha generat. Una mobilització social que ha arribat als parlaments a partir de nous projectes polítics o influenciant de diferents maneres als ja existents. Dues evidències del potencial de la mobilització social i també dels seus límits.

En la presentació de les jornades Ley Estatal de Vivienda: un nuevo paradigma hi havia la ministra Yolanda Díaz, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, Ione Belarra, secretària general de Podem, i Alejandra Jacinto, secretària de dret a l'habitatge de Podem. No es pot entendre Podemos sense la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i les mobilitzacions del 15-M. Això no vol dir que Podem sigui la seva traducció en la política institucional, però les mobilitzacions sorgides fa una dècada van fer possible la construcció d'un projecte polític que ara governa a Espanya. La PAH va néixer el 2009 per reivindicar el dret a l'habitatge en un moment on la situació econòmica començava a afectar a persones que s'havien endeutat en moments de creixement econòmic. La situació havia canviat i començaven a fer-se presents els problemes per pagar els deutes. Fa més d'una dècada en aquesta situació, amb canvis. A la crisi de les hipoteques després es va afegir l'impagament de lloguers. A la PAH es va trobar tothom, però també van néixer nous espais com els Sindicats de llogateres. El moviment pel dret a l'habitatge és divers.


La PAH el 2009 era una mobilització petita que va créixer i créixer a partir de les mobilitzacions del 15-M del 2011. Gairebé podríem dir que el mapa de les acampades del 15-M el 2011 el 2012 es va substituir pel de les diferents PAH que anaven naixent. Arribarien a ser més de 200 al conjunt d'Espanya. Aquestes organitzacions sempre han tingut com a objectiu el dret a l'habitatge, reconegut a la Constitució espanyola però no garantit. La PAH no ha aconseguit el canvi legal per fer possible aquest objectiu, però són múltiples els èxits i els aprenentatges que ha generat. Ara es publica un llibre molt interessant per qui hi vulgui aprofundir: La PAH, manual de uso. Una recerca de João França amb la gent de diferents PAH per analitzar el seu funcionament i els aprenentatges que se'n deriven. Es pot descarregar aquí.

Davant de les limitacions de la mobilització i l'escenari que s'havia obert per entrar a la política institucional hi va haver gent que ho va voler intentar. A Unides Podem hi trobem diferents persones que han sorgit de la mobilització de la PAH. A Barcelona en Comú també. Ada Colau, Lucía Martin formen part del govern de l'Ajuntament de Barcelona avui i vénen de la PAH de Barcelona, la primera a constituir-se. En el govern espanyol, per la part d'Unides Podem també hi trobarem diferents persones que han fet aquest recorregut. I més enllà d'aquestes figures publiques en trobaríem més. I la PAH continua amb la seva feina i empenyent al govern.


El dret a l'habitatge no s'ha garantit mai a Espanya i si avui estem més a prop que sigui possible és gràcies al moviment pel dret a l'habitatge i a Unides Podem. S'aconseguirà? No sembla fàcil. No ho ha estat mai i hi ha una majoria de partits que no semblen estar treballant en aquest objectiu. S'avançarà en establir mesures que hi contribueixin? Ho han fet en ajuntaments en govern i ho han portat a governs autonòmics. A Catalunya s'ha fet molta feina i ha tingut molts entrebancs de diferents procedències. Aquestes reivindicacions han guanyat un suport social que no tenien fa uns anys i costa negar-les o enfrontar-s'hi, tot i això una part important dels partits troben la manera d'aconseguir que no avancin.

Al Parlament de Catalunya, Dolors Sabater, la cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular-Un nou cicle per guanyar, ha comparegut per comunicar que presidiria la Comissió d'estudi del model policial. L'esquerra independentista i altres moviments socials des de fa anys han aixecat la veu per denunciar excessos policials que difícilment han obtingut una altra resposta que el tancament de files defensant corporativament el cos. Podem recordar alguna possible excepció, podem recordar el difícil període de conseller Saura coincidint amb les mobilitzacions universitàries en defensa de la universitat pública i en contra de l'anomenat Pla Bolonya. Però allò anunciat avui és una constatació de com els efectes de la darrera dècada de mobilització han entrat al Parlament com segurament mai hem vist. Costa de pensar l'entrada de la CUP i el seu manteniment al Parlament sense relacionar-la amb les mobilitzacions del 15-M i altres mobilitzacions socials d'aquests anys començant per l'independentisme.


Sabater ha posat l'accent en com el model policial necessita ser revisat, en com no dona resposta a les necessitats socials, en la repressió existent... Fa pocs dies el moviment pel dret a l'habitatge denunciava la repressió a partir de multes, però també s'ha qüestionat en moltes ocasions les actuacions policials. Es fa difícil imaginar que sense la CUP al Parlament, sense el seu pes, s'hagués pogut obrir aquest debat, s'hagués pogut constituir aquesta comissió...

La mobilització social ha aconseguit connectar carrers i parlament per tocar elements claus del nostre sistema social: dret a l'habitatge i model policial. Està per veure quines transformacions s'aconseguiran. Però convé reconèixer aquests canvis que estem vivint. Els diferents interessos en joc voldran que ho veiem d'una manera o una altra, li donaran més o menys importància... Hi ha una certa tendència a menystenir aquests canvis impulsats per la mobilització o a camuflar-los, fer-los passar per propis. Sense la mobilització social no estaria passant.

Avui no sabem què sortirà d'aquest intent per aconseguir garantir de manera efectiva el dret a l'habitatge i de l'intent de canviar un model policial que abandoni excessos i repressions. El que sí que sabem és que els debats estan oberts, algú ha aconseguit que s'obrin i convindria que no es tanquessin en fals. Ja es tornen a posar en marxa les maquinàries electorals i comencem a veure les disputes per marcar l'agenda, per decidir de què s'ha de parlar. Hi ha a qui mai li ha interessat parlar del dret a l'habitatge o el model policial, ni de la pobresa, ni de l'emergència climàtica, ni del patriarcat, ni de les diferents opressions que es viuen a la nostra societat... Tothom parlarà en nom del dret a l'habitatge, ningú el negarà. Tothom parlarà a favor d'un sistema policial sense excessos ni repressions de cap mena. I el mateix passarà amb els altres assumptes que la mobilització social ha aconseguit introduir en els parlaments... Però no en tenim prou amb relats i discursos, necessitem poder afrontar els greus problemes que tenim com a societat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mir
Doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari. A Twitter: @llambordes.
15/11/2021

Garantir el dret d’estudiar a la universitat

18/10/2021

Dret a l'habitatge i model policial: dels carrers als parlaments

20/09/2021

Què vol dir creixement?

11/09/2021

La Diada de l'Aeroport

23/08/2021

Com s'aconsegueixen les lluites compartides?

26/07/2021

Els nous incendis de la crisi climàtica

17/07/2021

La il·lusió del final de la pandèmia

14/06/2021

El sentit comú ecologista no és suficient

17/05/2021

15-M i 1-O: dues cares d'una mateixa moneda

19/04/2021

Debats que no tenim

Participació